Què en sabem sobre la suposada “doble funcionalitat” de la vacuna espanyola de la covid-19 que podria combatre també la verola del mico
Sobre el paper, aquesta hipòtesi podria ser certa, però aquesta vacuna ni tan sols ha estat provada en humans per a combatre la covid-19
Què s’ha dit?
Que la vacuna experimental espanyola contra la covid-19 desenvolupada pel CSIC té una doble funcionalitat de combatre el SARS-CoV-2 i el virus de la verola del mico.
Què en sabem?
Sobre el paper, aquesta hipòtesi podria ser certa, però aquesta vacuna ni tan sols ha estat provada en humans per a combatre la covid-19 i tampoc es coneix quin seria el nivell d’immunitat que generaria front la verola del mico.
El científic espanyol Mariano Esteban, cap del Grup de Poxvirus i Vacunes del Centre Nacional de Biotecnologia, una institució del Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC), ha aparegut en diversos mitjans generalistes assegurant que la vacuna que han tractat de desenvolupar contra la covid-19 i que, fins el moment, no ha estat acceptada, “es basa en el mateix vehicle que es va utilitzar per a erradicar la verola humana”. Per tant, apunta, “la vacuna té doble funcionalitat, enfront del covid i al virus de la verola del mico”.
No obstant això, i tot i que hi pot haver motius per a creure que la seva vacuna podria generar un cert grau d'immunitat tant contra la covid-19 com contra la verola del mico, es tracta simplement d'una hipòtesi sense provar. La fórmula espanyola ha superat recentment els assajos preclínics en animals, però no s'ha provat ara com ara en humans, per la qual cosa encara no es poden treure conclusions sòlides de la seva efectivitat enfront de cap de les dues malalties.
Consultat per Verificat, el propi científic ha indicat que "hi ha diversos arguments per a suggerir que la vacuna MVA-CoV2-S que ha demostrat tenir una alta immunogenicitat i eficàcia en tres models animals [ratolí, hàmster i macaco] enfront del SARS-CoV-2 sigui també eficaç enfront de la verola del mico (monkeypox)”.
A voltes amb les vacunes de vector viral
La candidata a vacuna MVA-CoV2-S, desenvolupada per l'equip de Mariano Esteban, és del tipus de vector viral. Aquestes fórmules consten de dues components: les instruccions (material genètic) que es vol fer arribar a les cèl·lules perquè aquestes fabriquin una proteïna del virus del qual ens estem tractant d'immunitzar, de manera que el sistema immunitari el reconegui i pugui combatre una infecció real en un futur; i el vehicle que permetrà que el material genètic arribi al seu destí. Aquest vehicle rep el nom de vector viral i, en el cas de la vacuna espanyola, consisteix en un virus atenuat de vaccinia —anomenat MVA— que no pot desenvolupar la malaltia ni replicar-se.
Les vacunes estan dissenyades amb la idea que el virus atenuat sigui un simple vehicle. No obstant això, el científic del CSIC, que ha utilitzat de vector el mateix virus atenuat en el qual es basa la vacuna enfront de la verola Imvanex, de Bavarian Nordic, ha suggerit que el seu vehicle també podria despertar una resposta immunitària contra la verola del mico.
La raó rere aquesta hipòtesi és que, en assajos clínics anteriors, els científics havien observat que, en provar en humans una vacuna del VIH que utilitzava precisament el MVA de vector, es produïen “bones respostes immunes d'anticossos i cel·lular enfront de la proteïna recombinant i al propi vector”, és a dir, la verola. El que van demostrar és que la vacuna fa que el sistema immunitari generi anticossos, no només contra el virus d'immunodeficiència adquirida, causant de la sida, sinó també contra el vector, que és el MVA i, per tant, contra el virus de la verola.
A més, Imvanex està aprovada des del juliol de 2019 per la FDA per a fer front a la verola del mico a més de la verola humana. Segons el científic, la resposta immune induïda per totes dues vacunes (Imvanex i MVA-CoV2-S) serà semblant en termes de protecció enfront de la verola del mico. En altres paraules: encara que l'objectiu últim de cada vacuna és diferent —Imvanex està enfocada a tractar la verola, i MVA-CoV2-S, a combatre la covid-19—, en usar el mateix ‘cotxe’ per a transportar el codi genètic, això significa que la generació d'anticossos contra el MVA podria ocórrer d'igual forma.
Tot i així, cal recordar que, a Europa, la vacuna de Imvanex només està aprovada per a combatre la verola, però no per a la verola del mico, encara que els facultatius poden receptar-la sobre la base de l'evidència científica recent i les opinions d'experts. És a dir, que en no haver-hi una vacuna específica contra la verola del mico, els metges tenen responsabilitat de receptar, si és necessari, el millor tractament fins avui per a combatre la malaltia. En aquest sentit, Carolina Darias, ministra de Sanitat, va informar en roda de premsa (minut 52:40) el dijous 26 de maig que Espanya adquirirà dosis d'aquesta vacuna després de la gestió de l'Autoritat de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries Europea (HERA), “en cas que sigui necessària”.
Tornant a l'assumpte de la vacuna espanyola, la veritat és que no hi ha assajos clínics ni experiments publicats que recolzin la hipòtesi que la fórmula pugui generar anticossos tant contra el SARS-CoV-2 com contra la verola del mico. És més, la candidata a vacuna, que va completar els assajos preclínics el passat 17 de març, no ha estat encara testada en éssers humans, per la qual cosa ni tan sols es coneixen dades d'eficàcia de la injecció contra la covid.
Una hipòtesi sense provar
Científics independents consultats per Verificat assenyalen que, sobre el paper, la hipòtesi d'Esteban pot ser certa: "És una vacuna contra el SARS-CoV-2 basada en un MVA, llavors pot tenir protecció contra el SARS-CoV-2 i contra el MVA”, indica Jorge Carrillo, vocal de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI). Coincideix amb ell Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, qui insisteix que en qualsevol cas faltarien més estudis, “almenys a nivell immunogènic, per a confirmar aquest supòsit”.
Una opinió similar comparteix Antonio Alcamí, viròleg del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, qui indica a Verificat que la seva “previsió és que si el vector és el virus del MVA ja s'ha demostrat que indueix protecció, no dubto que ocorri això”, però desconeix “que s'hagi fet un experiment específic per a demostrar això”.
Per part seva, Carrillo recorda que, en qualsevol cas, l'espanyola “és una vacuna experimental que […] no s'ha provat en humans”, per la qual cosa “és difícil que aquesta vacuna pugui usar-se ara per a combatre la verola del mico, sobretot perquè existeixen alternatives llicenciades, que ja tenen l'aprovació” per a usar-se en humans, com la Imvanex, utilitzada per a combatre la verola a Europa.