Què en sabem i què no de la nova onada de verola del mico (mpox) 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el 14 d’agost una emergència de salut pública d’importància internacional per la verola del mico, coneguda científicament com a monkeypox, primer, i mpox actualment. El motiu apunta l’entitat, és l’augment de casos en els últims dies,  tant a la República Democràtica del Congo, focus del brot actual, com a “un nombre creixent” de països de l’Àfrica, i la possibilitat que s’estengui “fora del continent”. El Centre Europeu pel Control i la Prevenció de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès), considera que  el risc per a la població general a Europa és baix, tal com va informar-ne en un comunicat.

La declaració d’emergència ha vingut acompanyada de desinformació tant pel que fa a les implicacions del comunicat de l’OMS, com en referència a la manera en què el virus es transmet i la situació epidemiològica a Espanya (és a dir, el nombre de casos). T’expliquem les característiques de la declaració i la malaltia!

L’origen de la verola del mico

La verola del mico és una malaltia causada pel virus del seu mateix nom, també anomenat monkeypox virus (o MPXV), que es va identificar per primera vegada a Dinamarca el 1958, quan es van produir dos brots d’una malaltia similar a la verola en colònies de micos destinades a la investigació. D’aquí prové el seu nom, tot i que el reservori natural del virus — els animals que solen fer d’hostes i el transmeten a altres individus — no són els micos. De fet, la comunitat científica no ha identificat encara quin és el seu reservori natural, però sospita que poden ser petits rosegadors i altres mamífers que es troben principalment a les regions boscoses de l’Àfrica central i Occidental.

El primer cas humà conegut es va registrar el 1970 a la República Democràtica del Congo. Des de llavors, la malaltia s’ha mantingut de forma endèmica en aquestes regions africanes, on es van concentrar l’àmplia majoria de casos fins al 2021, segons aquest document de l’OMS. El contagi en altres zones era residual.

El dibuix va canviar el març del 2022, quan un brot de nous casos de mpox va saltar a Europa. En aquell moment, el brot també va generar desinformació, com alguns missatges que van voler relacionar la situació amb les aleshores noves vacunes contra la covid-19, una informació falsa que ja vam desmentir aquí. Altres missatges, als quals els mancava context, asseguraven que es podia transmetre fàcilment tocant un patinet elèctric, i que la candidata a vacuna espanyola contra la covid-19 també serviria contra aquest tipus de verola.  

Incògnites i certeses de la transmissió

Un dels mites més comuns sobre la verola del mico és que es tracta d’una malaltia que només es contagia en contacte amb fluids corporals. El mecanisme de transmissió del mpox encara no es coneix amb detall, segons reconeix l’Organització Mundial de la Salut al seu web. “Cal més recerca sobre com es transmet la mpox durant els brots en diferents llocs i sota diferents condicions”, explica l’organisme. Tot i això, estableix que, generalment cal “un contacte estret amb algú que té mpox”. Tant l’OMS com els Centres per al Control de Malalties dels Estats Units (CDC, per les sigles en anglès), diferencien quatre vies principals de transmissió entre humans:

• Contacte directe amb les lesions cutànies o fluids corporals d’una persona infectada.
• Contacte prolongat cara a cara que permeti la transmissió a través de gotes respiratòries grans.
• Contacte estret, incloent-hi contacte sexual, petons o abraçades 
• Contacte amb roba, llençols o altres superfícies contaminades amb el virus.

Tot i que no es coneix del cert, la transmissió de mpox d’animals a persones no es pot descartar i hi pot haver contagis si un animal està infectat amb el virus. Es desconeix si gossos i gats poden contraure la malaltia, tal com afirma l’OMS al seu web. També es desconeix si poden existir persones que tinguin el virus de forma asimptomàtica, que puguin ser-ne portadors o contagiar altres persones, tot i que alguns estudis n’han trobat evidència. 

La principal via de contagi no és molt diferent d’altres malalties com la verola comuna (ja erradicada) o la varicel·la també es transmeten gràcies a unes ampolles que contenen el virus i que poden ser contagioses a través del contacte directe.

No és una malaltia de la comunitat LGTBI+

Existeix la falsa percepció que la verola del mico és una malaltia de persones (de la comunitat) LGTBI+, especialment homes que tenen relacions sexuals amb altres homes. Aquesta noció s’ha estès arran de les dades inicials dels brots del 2022 a Europa i Amèrica del Nord, on un nombre significatiu de casos es va identificar en homes que tenien relacions sexuals sense protecció amb altres homes.

La verola del mico pot afectar qualsevol persona independentment de la seva orientació i activitat sexual. La transmissió es produeix majoritàriament en contextos de contacte proper i íntim, però això no implica que estigui limitada a una comunitat en particular, ni que el contagi sigui només possible a través del sexe. De fet, més de la meitat dels 15.664 infectats aquest any amb la malaltia a la República Democràtica del Congo són menors, i dels 548 morts, 463 eren infants, segons UNICEF. 

Per què l’OMS ha declarat l’emergència 

La declaració d’emergència internacional del 14 d’agost és la segona que l’OMS activa en poc més de dos anys. Ja ho va fer el 23 de juliol del 2022, quan el virus es va propagar àmpliament fora de les regions on tradicionalment era endèmic. 

Aquestes declaracions no s’han fet perquè la verola del mico sigui una malaltia amb una elevada mortalitat, com asseguren els missatges virals, sinó perquè requereix una resposta coordinada i urgent per prevenir una major disseminació i per assegurar que els sistemes de salut estiguessin preparats per tractar els casos. Així es desprèn de la definició de la mateixa OMS, que reconeix que l’acció tampoc imposa cap obligació als països, sinó una sèrie de recomanacions, que inclouen disposar d’un registre dels casos i poder detectar-los. 

L’OMS tampoc s’ha plantejat controlar fronteres dels diversos països afectats ni evitar la lliure circulació de persones.

No hi ha hagut un repunt de casos a Espanya

Els casos que han aparegut i s’han registrat a Espanya no demostren un augment, com han assegurat algunes publicacions virals. De fet, el país no acumula més casos que els anys anteriors, i els símptomes de la malaltia segueixen sent molt similars, tal com il·lustra l’informe de la situació epidemiològica sobre els casos de mpox a Espanya.

A Espanya es van registrar 7.521 casos el 2022, mentre que el 2023 hi va haver 319 contagis. Aquest 2024, de moment se n’han registrat 260, segons dades del Ministeri de Sanitat. Juny i juliol han estat els mesos amb menys casos de l’any, amb 14 i 3, respectivament. El país apareix entre els més afectats per la malaltia de l’OMS perquè l’organisme acumula els registres des del brot del 2022, però els contagis actualment són molt més reduïts que llavors, com mostren els registres històrics.

El Centre Europeu per al Control i la Prevenció de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès), considera en aquest comunicat que  el risc per a la població general a Europa és baix. En qualsevol cas, demana augmentar la prudència de les persones que viatgin a les zones més afectades, on la malaltia és endèmica, ja que el risc que s’importi algun cas és alt, tot i que la seva transmissió a Europa és molt baixa, com s’afirma en aquest comunicat. 

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya també ha descrit les recomanacions per a la vacunació contra la mpox, que se centra en persones majors d’edat que tenen relacions sexuals de risc.