Què en sabem dels vídeos que mostren vehicles suposadament elèctrics en flames
Un incendi extern, un impacte o una perforació poden incendiar la bateria, però això no suposa un perill superior per als usuaris
Què s’ha dit?
Que unes imatges virals d’autobusos en flames mostren vehicles elèctrics les bateries dels quals s’han incendiat, i que aquesta tecnologia és perillosa.
Què en sabem?
Alguns vídeos mostren vehicles elèctrics, però d’altres funcionen amb combustibles fòssils. Les bateries que fan funcionar els cotxes elèctrics estan homologades i disposen d’un sistema de gestió integrat que n’assegura el bon funcionament. Els incendis poden produir-se a causa d’un incendi extern, després d’un impacte o en cas que la bateria es perfori, però no suposen un perill superior per als usuaris. Sí requereixen, però, de més aigua per tal d’extingir-los i d’una gestió adequada de la bateria cremada.
Corren per Twitter diversos vídeos virals en els quals s’observa autobusos en flames, i dels quals s’assegura que són elèctrics. Molts dels comentaris assenyalen les bateries que suposadament els aliment com l’origen del foc. “Què li succeeix a un autobús elèctric quan se li cremen les bateries”, resa un d’ells; “és molt difícil apagar aquesta classe d’incendis a més de l’hipertòxics que són”, assegura un altre.
Un dels vídeos il·lustra un incident que va succeir a París el passat divendres 29 d’abril, en el qual un autobús elèctric de l’Administració Autònoma de Transports Parisins (RATP, per les sigles en francès) va incendiar-se prop de la biblioteca nacional de França, segons van informar mitjans locals com Le Monde o Le Parisien. La situació, que es va resoldre sense ferits, és la segona que s’ha viscut en un mes a la capital francesa amb el protagonisme de vehicles de la mateixa sèrie. Donades les circumstàncies, la RATP ha enretirat de la circulació uns altres 149 vehicles de la mateixa sèrie de manera preventiva.
Les altres imatges virals corresponen a un autobús avariat el 16 d'abril a Perusa, Itàlia, que no emprava bateries elèctriques, sinó que funcionava propulsat amb gas natural —una mescla de gasos amb el metà com a ingredient principal—, segons va informar Rai News, un dels principals canals de notícies d'Itàlia, juntament amb altres mitjans locals el mateix dia de l'incident. El canal de verificació estatunidenc Snopes, membre de la International Fact-Checking Network (IFCN) també va comprovar l'origen i context del vídeo, amb motiu d'una publicació viral que assegurava que l'incendi s'havia produït a Kenya.
El contingut qüestionant la seguretat de les bateries d'ions de liti, la tecnologia que aporta energia a la majoria de vehicles elèctrics actuals, no és nou en xarxes socials. El portal de divulgació Scientific American ja va publicar el 2013 un article sobre els posts que inunden les xarxes cada vegada que apareixen imatges de cotxes, suposadament elèctrics, cremant.
No obstant això, les xifres disponibles fins avui als Estats Units, que han estat analitzades per l'asseguradora internacional AutoinsuranceEZ, mostren que l'incendi d'un vehicle elèctric és un fenomen rar: el país va registrar el 2020 una ràtio de 25 esdeveniments per cada 100.000 cotxes venuts, mentre que per als de gasolina la xifra puja a 1.530, i per als híbrids, a 3.474. Aquestes dades són, no obstant això, limitades, atès que els automòbils elèctrics van suposar només el 4% de les vendes a nivell global enl2020, per la qual cosa cal ser cautelosos amb la comparació, tal com indicava Graham Conway, enginyer principal en el Southwest Research Institute en Sant Antoni, Texas, en un article per a Forbes.
A Catalunya, ara com ara, “el nombre d'incidents encara no és rellevant”, segons indica a Verificat Lluís Mendo, sergent responsable de Salvament d'Accidents de trànsit de Bombers de la Generalitat. El vehicle elèctric “és una tecnologia nova que té unes característiques molt determinades, però no té per què ser més insegura que les altres”, assegura el sergent, per a qui la novetat explicaria l'alarma a xarxes socials. Raona que, d'haver utilitzat sempre un vehicle elèctric, si ara canviéssim “i posem sota el seient 80 litres de gasolina, segurament tothom estaria molt alarmat”.
Les bateries poden provocar incendis?
“Les bateries, primer, estan molt testades i compleixen totes les mesures de seguretat, i segon, hi ha tot un protocol de gestió de la bateria per la complexitat del producte”, explica a Verificat Mª Rosa Palacín, experta en bateries i vicedirectora del Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB), un institut del CSIC.
L'experta es refereix al procés d'homologació al qual se sotmeten les bateries abans d'entrar en el mercat. En ell, aquests dispositius “han de superar proves de vibració, xoc tèrmic, impacte mecànic, resistència al foc, protecció enfront de curtcircuits exteriors, protecció de sobrecàrrega, protecció de sobredescàrrega, protecció de sobreescalfament, protecció de sobreintensitat i protecció enfront de baixes temperatures”, segons indica a Verificat el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme (Mincotur) en un correu electrònic.
A més, les bateries instal·lades en els cotxes i vehicles elèctrics contenen un sistema de gestió (BMS, per les seves sigles en anglès) que garanteix l'operació en condicions segures. Es tracta d'un circuit integrat que monitora per complet la bateria: llegeix la temperatura, el voltatge i el corrent que circula per cadascuna de les seves parts i, en funció d'aquestes lectures, assegura que el funcionament del dispositiu sigui el més òptim, arribant fins i tot a poder predir i prevenir possibles fallades.
Tot i així, “tot, sota condició d'abús [com un impacte, un sobreescalfament o un curtcircuit entre altres], podria donar problemes”, raona l'experta. En el cas de les bateries d'ions de liti, el problema és que certes condicions d'abús com “un incendi extern que afecti la bateria, […] un impacte o […] una perforació de la bateria” poden donar lloc a un thermal runaway (un procés d'autoescalfament) que acabi en un incendi, explica Lluís Mendo.
Més aigua per a apagar l'incendi
I en cas que s'arribi a l'incendi? Una recerca finançada per l'Oficina Federal Suïssa de Carreteres (FEDRO) en 2019 va avaluar el perill que representaven les bateries d'ions de liti que calen foc en pàrquings subterranis i túnels. Els experiments van concloure que les característiques tèrmiques (la potència de la calor emesa) de l'incendi de les bateries d'ions de liti són similars a les dels motors de combustió interna —els que funcionen amb gasolina o dièsel—. A la mateixa conclusió va arribar un informe de l'Associació Nacional de Protecció del Foc estatunidenca (NFPA, per les seves sigles anglès) publicat en 2020 que va revisar l'evidència científica disponible fins llavors respecte als incendis en vehicles elèctrics.
La recerca suïssa també va trobar que les bateries emeten gasos tòxics diferents als d'un vehicle de gasolina, però els autors indiquen que aquest fet no suposa un risc major per a les víctimes de l'incident: “Les emissions de contaminants del foc d'un vehicle sempre han estat perilloses i, en determinades circumstàncies, poden fins i tot ser letals. Independentment del sistema de conducció o la tecnologia d'emmagatzematge d'energia del vehicle, la prioritat […] sempre serà assegurar que la gent deixi la zona perillosa […] el més ràpid possible.”
És per això que, segons explica Lluís Mendo, no hi ha cap diferència en l'estratègia que segueix el cos de bombers en enfrontar-se a la fase més activa del foc generat per una bateria elèctrica. “És la mateixa” que quan el vehicle incendiat funciona amb dièsel o gasolina, assegura.
De fet, l'expert insisteix que el problema dels cotxes no radica tant en quina font d'energia emprin, sinó en el material del qual estan fets. “Any rere any els fabricants introdueixen més i més components de plàstic [en els cotxes] en detriment dels metalls. […] Ens afecta molt més que que hi hagi una bateria”, perquè comporta que els incendis siguin més virulents, conclou.
En canvi, sí que hi ha diferències a l'hora d'extingir el foc, ja que “es requereix més agent extintor [aigua, en aquest cas] que en un cotxe de combustió”, indica a Verificat el gabinet de premsa del Mincotur. Això és conseqüència que la pròpia bateria, en cremar-se, alimenta l'incendi amb més oxigen. La revisió de la NFPA precisa que és necessari aplicar més aigua al llarg de diverses hores per a controlar i mitigar els perills.
Gestió de les bateries cremades
Les unitats de bombers que arriben al lloc de l'incendi, això sí, han de ser especialment acurades en la gestió de la bateria una vegada apagat el foc. “Mentre quedi energia dins de la bateria, es podria generar [de nou] el thermal runaway i es podria reactivar l'incendi”, detalla Lluís Merlo. “No podem [donar l'incendi per acabat], sinó que hem d'agafar el vehicle i gestionar-lo de manera adequada”, apunta. És per això que, segons assenyala el sergent, els bombers reben una formació específica tant en la fase d'accés al cos com quan promocionen per a ser comandaments.
A nivell mediambiental, l'estudi suís assenyala que l'aigua usada per a controlar i apagar el foc, així com la que s'usa per a refredar la bateria després de l'accident conté tòxics i no ha d'introduir-se de nou en l'entorn natural, però descarta que els incendis en bateries representin un risc major en la resta d'aspectes ambientals que el que representa l'incendi d'un vehicle convencional.