Què en sabem de la suposada relació entre els assecadors d’ungles i el càncer de pell
Un estudi de Nature ha trobat efectes dels dispositius a nivell cel·lular, però es tracta d’un treball in vitro i els resultats no són extrapolables a humans
Què s’ha dit?
Que la radiació dels assecadors d’ungles pot danyar l’ADN i causar mutacions perilloses que acaben generant càncer a les cèl·lules de la pell.
Què en sabem?
No hi ha suficient evidència científica per afirmar que fer-se les ungles està directament lligat a desenvolupar càncer de pell, però els estudis suggereixen que sí que existeix aquesta associació. Cal més recerca per afirmar que aquesta pràctica està relacionada amb l’aparició de melanomes.
Si hi ha una pràctica que està en auge avui en dia amb una mida de mercat global valorada en més de 19.000 milions de dòlars l’any 2021 segons la consultora Grand View Research, aquesta és fer-se les ungles. I és que actualment, cada tècnic de manicura rep uns vuit clients al dia, el que suposa més de tres milions de visitants diaris només als Estats Units. Arran d’un article publicat el passat mes de gener a la revista Nature, diversos mitjans de comunicació, tant en format escrit com audiovisual, han fet saltar les alarmes afirmant que la radiació produïda pels assecadors d’ungles de gel podria produir càncer de pell.
L’estudi en qüestió, que s’ha dut a terme in vitro, és a dir sobre cultius cel·lulars, de manera que els seus resultats no es poden extrapolar a les persones, ha demostrat que els assecadors causen danys a nivell cel·lular, però no ha trobat evidències directes que causin càncer de pell. No obstant això, altres estudis previs sí que han suggerit que els assecadors d’ungles poden afavorir l’aparició de melanomes, però no han estat capaços de quantificar-ne el risc. Tots els treballs coincideixen en la necessitat d’investigar més a fons la possible vinculació.
Radiació i manicura
Per tal d’assecar l’esmalt i els productes emprats durant el procés de manicura, els salons d’estètica empren uns assecadors d’ungles que funcionen amb raigs ultraviolats (UV) de tipus A (UVA). Aquesta radiació electromagnètica, responsable del bronzejat de l’estiu, també s’associa a l’envelliment cutani i la proliferació de càncers de pell o melanomes. De fet, tant els UVA com els raigs UV de tipus B (UVB), que són els principals causants de les cremades, són considerats agents cancerígens per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja que l’exposició a qualsevol mena de raig UV, a la llarga, pot portar-nos a desenvolupar un càncer de pell.
Tot i això, a diferència dels llits de bronzejat, que també empren UVA i dels quals existeix evidència sòlida que augmenten un 75% el risc de desenvolupar un melanoma si es comencen a fer servir abans dels 30 anys, la intensitat i el temps d’exposició (entre 6 i 10 minuts) a la radiació (tant als assecadors de fluorescència com als de LED) durant la manicura són reduïts. “Fins i tot [l’assecador d’ungles] més intens […] presenta només un risc d’UV moderat”, segons explica a la Fundació del Càncer de Pell Elizabeth K. Hale, professora associada de dermatologia a la Universitat de Nova York.
De fet, encara no hi ha bona evidència científica del risc que aquests aparells poden comportar per a la salut humana. “No existeix una dosi de raigs UV concreta que causi càncer de pell”, indica a Verificat Ramon Grimalt, metge especialitzat en Dermatologia, divulgador científic i professor a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), “això depèn de la genètica de cada persona i, més concretament, del color de pell. Tindrà més risc una persona amb fototipus de pell més clara que no pas una persona de pell més fosca”.
El gener passat, un estudi publicat a la revista Nature va evidenciar que la radiació UVA emesa pels assecadors d’ungles produeix danys a l’ADN després d’exposar diverses cèl·lules a les radiacions emeses per a aquests dispositius. Aquesta investigació va concloure que la radiació UVA emprada pels assecadors d’ungles genera mutacions, toxicitat i mort cel·lular en les cèl·lules irradiades. No obstant això, cal tenir en compte que l’estudi s’ha dut a terme in vitro, és a dir, en un ambient controlat fora de l'organisme on les cèl·lules irradiades no tenen la capa protectora de la pell. “Si bé aquest informe demostra que la radiació dels assecadors d’esmalt d’ungles UV és citotòxica, genotòxica i mutagènica, aquest no proporciona proves directes d’un augment del risc de càncer en els éssers humans”, indiquen els investigadors de l’article a les conclusions.
Interès per estudiar els assecadors d’ungles
Donat que empren el mateix tipus de llum UV que els llits de bronzejat, però en dosis menors, la seguretat dels assecadors d’ungles porta estudiant-se des de fa temps. No obstant això, l’evidència fins al moment és diversa.
Les primeres conclusions d’un estudi realitzat el 2009 classificaven, amb poca consistència, la radiació UVA emesa pels assecadors d’ungles com un possible factor de risc per a desenvolupar càncer de pell. En canvi, una recerca del 2012 va concloure que la reduïda exposició als raigs UV provocada per aquests dispositius no representava cap factor de risc per a desenvolupar un càncer. Més endavant, una nova investigació duta a terme el 2014 va aclarir que, tot i que el tipus de radiació utilitzada dins dels salons de manicura sí que estaria classificada dins del grup dels carcinògens, caldrien moltes sessions com perquè aquesta radiació passés a ser un factor de risc real a l’hora de desenvolupar un càncer de pell. Estudis posteriors van suggerir l’educació dels consumidors com a prevenció de possibles danys a la pell.
Com a resultat de les diverses recerques, van sorgir algunes recomanacions com reduir les sessions de manicura, aplicar protecció solar a les mans abans de cada exposició als raigs UVA, o bé fer servir guants per protegir les mans i només deixar els dits exposats durant la manicura. A més, el Dr. Grimalt afegeix: “jo els diria a tots els usuaris dels centres d’estètica que no s’exposin voluntàriament a situacions que, de forma acumulada, poden acabar tenint repercussions sobre la salut”.
Amb tot, la majoria d’investigacions posen en evidència la manca de recerca sobre aquest tema i deixen clara la necessitat de més recerca per a poder obtenir resultats concloents.
