Què diu l’estudi sobre els ventiladors mecànics en pacients que van morir a l’UCI amb covid-19
Un titular enganyós assegura que moltes de les morts atribuides a la covid-19 les va causar en realitat una pneumònia secundària associada a les intubacions
Què s’ha dit?
Que moltes de les morts atribuides a la covid-19 les va causar en realitat una pneumònia secundària associada a les intubacions i que, per tant, intubar pacients va constituir un perill major que la pròpia malaltia.
Què en sabem?
Els pacients que va analitzar l’estudi en què es basa la informació haguessin mort si no se’ls hagués aplicat la ventilació mecànica. L’article científic no estudia si la pràctica va ser adequada o no, sinó que suggereix que les pneumònies secundàries desenvolupades arran de la intubació contribueixen a la mortalitat a les UCI si no es curen bé.
Aquesta setmana s’ha fet viral un article del diari 20 minutos segons el qual molts dels decessos atribuïts a la covid-19 van ser causats en realitat per “una pneumònia secundària associada a les intubacions”. La notícia ha corregut molt per twitter acompanyada de comentaris que assenyalen que l’aplicació de ventilació mecànica als pacients ingressats a la Unitat de Cures Intensives va constituir un perill major que la pròpia malaltia, i l'han anomenat fins i tot "protocols de la mort".
És ENGANYÓS. L’article en que es basa la notícia no estudiava si els pacients intubats per covid s’haguessin pogut salvar, sinó que suggereix que les pneumònies bacterianes secundàries, desenvolupades arran de la intubació i que no es van resoldre eficaçment, van contribuir a la mortalitat en pacients que ja estaven greument malalts amb una pneumònia prèvia, segons ha explicat un dels autors de l’estudi a Verificat. En qualsevol cas, el treball no quantifica les morts atribuïdes a aquestes pneumònies secundàries, i per això no es pot establir si van ser “moltes” o no.
"Moltes morts atribuides a la covid-19 les va causar en realitat una pneumònia secundària associada a les intubacions"
Durant la primera onada de la covid-19, el 82% dels pacients ingressats a la Unitat de Cures Intensives (UCI) a Espanya van requerir ventilació mecànica, un procediment que supleix, o assisteix, la funció respiratòria del pacient quan aquesta és massa reduïda. El diari 20 minutos va publicar el 12 de maig que era justament aquesta ventilació mecànica la que podia estar rere moltes de les morts per covid-19, segons “un estudi”. La notícia va tenir ressò en dies posteriors a altres mitjans com Onda Cero o ElNacional.cat.
En realitat, però, l’article científic en què es basen les peces periodístiques, publicat a finals d’abril a la revista Journal of Clinical Investigation, analitza com afecta als pacients de l’UCI intubats per una patologia prèvia patir una pneumònia causada per la infecció d’un bacteri a causa de la intubació. Aquesta complicació infecciosa és una de les més comunes en les persones ingressades a la UCI, de manera que els autors han volgut avaluar si patir-la canvia les probabilitats de supervivència.
La conclusió és que desenvolupar la pneumònia secundària no afecta la mortalitat dels pacients intubats, excepte en els casos on aquesta no es cura adequadament. “Si no es tracta bé pel que sigui, perquè l’antibiòtic no respon bé, perquè no sigui l’adequat” o perquè no es detecta a temps, aleshores el risc de morir sí que augmenta, explica en conversa amb Verificat Pedro Castro, cap de l’Àrea de Vigilancia Intensiva de l’hospital Clínic de Barcelona. Uns resultats “gens sorprenents” per l’expert.
La ventilació mecànica com a única alternativa
El paper en cap cas avalua si els pacients que patien insuficiència respiratòria a causa d'una infecció de covid-19 s'haguessin pogut salvar si no haguessin estat intubats. De fet, la intubació serveix precisament per compensar la falta d’oxigen que arriba a la sang i, si bé comporta un risc de pneumònia respiratòria, els beneficis de sotmetre els pacients a aquest procediment són majors que no fer-ho.
“Tots els pacients del nostre estudi estaven críticament malalts degut a fallada respiratòria i haguessin mort de no haver rebut el suport vital de la ventilació mecànica”, conclou en un correu a Verificat Benjamin D. Singer, científic de la divisió pulmonar i de medicina de cura crítica a la Universitat de Feinberg (Estats Units), i un dels autors de l’estudi. La decisió d’intubar es pren quan “tenim la sensació que si aquestes persones no les intubes, moririen”, coincideix l’expert del Clínic.
Per molt que la causa final de la mort sigui conseqüència d’una infecció bacteriana derivada del tractament, “aquell malalt està connectat a un respirador per la covid. Si no hagués tingut covid no hauria acabat intubat, i si no hagués acabat intubat no hagués desenvolupat la pneumònia bacteriana secundària”, sentencia Castro. “No és precís inferir que aquestes pneumònies secundàries haurien ocorregut si els pacients no haguessin estat ja malalts amb una altra causa de pneumònia primària com la covid-19”, conclou Singer, el coautor de l’article.
Major risc d’una pneumònia secundària
L’equip de recerca també va trobar que la incidència de les pneumònies secundàries era més alta en pacients amb covid-19 que en els intubats per altres malalties. Els propis autors associen aquesta major incidència amb el fet que la insuficiència respiratòria derivada de la covid-19 es manté durant més temps que quan es deriva de malalties provocades per altres virus o bacteris.
En conseqüència, indiquen els investigadors, qui ingressa amb una pneumònia causada pel SARS-CoV-2 es manté, de mitjana, més temps intubat a la UCI, augmentant així el risc de patir una infecció bacteriana.
“La ventilació mecànica, i concretament portar una via aèria artificial, predisposa a infeccions, perquè estàs trencant el sistema defensiu”, apunta l’expert del Clínic. És per això que les guies de recomanacions i estàndards de les UCI recomanen mantenir la intubació el mínim temps possible per a minimitzar el risc que el pacient desenvolupi una pneumònia secundària.
L’estudi no quantifica
En qualsevol cas, l’estudi no quantifica la mortalitat atribuïble a les pneumònies secundàries i, de fet, tampoc arriba a establir una relació de causalitat entre aquests quadres i les morts. El mateix article apunta que la seva principal limitació és que es tracta “d’un estudi observacional, de manera que no podem excloure factors de confusió no mesurats que puguin vincular les pneumònies associades a la ventilació als mals resultats”.
És a dir que tot i que els autors troben una associació entre les pneumònies secundàries mal curades i una major mortalitat, no poden estar segurs que sigui aquest el factor desencadenant de la mort, i no una altra variable que no hagin mesurat.
