Què diu (i què no) l’informe de Societat Civil Catalana sobre la inversió de l’Estat a Catalunya
Un estudi sobre la inversió de l’Estat per comunitats autònomes treu conclusions utilitzant només dades absolutes sobre el sector públic empresarial i fundacional
Què s’ha dit?
Un informe de Societat Civil Catalana (SCC) afirma que “Catalunya és la comunitat autònoma que rep més inversió executada per l’Estat”.
Què en sabem?
La dada que presenta és una xifra absoluta que no té en compte els habitants de cada comunitat autònoma. A més, la inversió de l’Estat inclou diverses partides i els experts discrepen si el càlcul de SCC reflecteix de manera precisa la inversió del govern espanyol a Catalunya.
Societat Civil Catalana (SCC) va publicar el 15 de juny passat un informe sobre les inversions de l'Estat a Catalunya, la tesi principal del qual, compartida a les xarxes socials i difosa en alguns mitjans de comunicació, és que “Catalunya és la comunitat autònoma que rep més inversió executada per l'Estat”. Tot i això, la dada que presenta és una xifra absoluta que no té en compte els habitants de cada comunitat autònoma. A més, la inversió de l'Estat inclou diverses partides i els experts discrepen si el càlcul de SCC reflecteix de manera precisa la inversió del Govern a Catalunya.
“Catalunya és la comunitat autònoma que rep més inversió executada per l'Estat”
Societat Civil Catalana
Encara que es refereixi constantment a la inversió de l'Estat a Catalunya, SCC únicament inclou a l'informe les inversions del sector públic empresarial i fundacional (Adif, Renfe Operadora, ENAIRE o Ports de l'Estat, entre d'altres), que representen només el 37,6% del total d'inversions de l'Estat a les comunitats autònomes (CCAA), segons el Ministeri d'Hisenda. En aquest àmbit, i en termes absoluts, Catalunya és efectivament la comunitat que ha rebut més inversió. Els experts apunten, però, que el càlcul correcte seria el de les inversions per càpita, que baixa Catalunya a la setena posició, per darrere de Castella i Lleó, Galícia, Extremadura, Astúries, el País Basc i les illes Balears, segons els dades de distribució territorial de la inversió del Sector Públic Estatal de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE, la mateixa font que fa servir SCC per fer-ne els càlculs).
“Parlar de xifres en termes absoluts, sense tenir en compte les grans diferències de mida entre les comunitats autònomes, pot portar a conclusions equivocades”, apunta Marcos Fernández, professor d'Economia Aplicada de la Universitat de Cantàbria. “Les xifres absolutes en si mateixes diuen poc, cal referir-les a una magnitud que doni un sentit de proporció”, explica Josep Reyner, president de la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Diferents càlculs, diferents resultats
Per veure que SCC només té en compte les inversions del sector públic i empresarial, cal consultar la font que apareix citada al peu dels gràfics i les taules, on especifica que es tracta de “l'execució d'inversions reals del sector públic empresarial per CCAA”. Tot i això, en general, el document sembla referir-se al total de la inversió i en cap moment detalla la dada en funció de la població (Catalunya és, per darrere d'Andalusia, la segona comunitat més poblada d'Espanya).
Sobre el total d'inversions de l'Estat entre el 2015 i el 2021 (el període que analitza SCC al seu informe), Catalunya és el quart territori més beneficiat. Ajustant per la població, Catalunya se situa en tretzena posició en inversió per habitant.
L'Estat va invertir a Catalunya un total de 5.553 milions d'euros entre el 2015 i el 2021. Amb aquesta xifra, Catalunya es col·loca com la quarta comunitat que més ha rebut en termes absoluts, per darrere de Madrid (8.682 milions d'euros), Andalusia (6.869 milions) i Castella i Lleó (6.233 milions). El top 5 el tanca Galícia, amb 5.418 milions.
Tot i això, amb 727,9 euros/persona, Catalunya és la tretzena comunitat en inversió de l'Estat per càpita en el període 2015-2021. El rànquing l'encapçalen Castella i Lleó (2.576,95 euros), Galícia (2.000,59 euros) i l'Aragó (1.998,58 euros). Catalunya, que està només per sobre de Navarra, les Canàries, la Comunitat Valenciana i el País Basc, ha rebut 3,5 vegades menys inversions per habitant que Castella i Lleó.
La discussió sobre les partides rellevants
“La intervenció pública estatal pot dur-se a terme per la pròpia administració a través dels ministeris o a través d'ens instrumentals”, explica a Verificat Ramon Galindo, professor de Dret Administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya. El sector públic empresarial i fundacional, la partida que té en compte SCC per als seus càlculs, forma part del segon grup i el 2021 va incloure tant a Catalunya com a Madrid les inversions de, per exemple, Renfe, Adif, ENAIRE, Ports de l'Estat, la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola o la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols. Catalunya també va rebre inversions del Centre Intermodal de Logística (CILSA) i del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, segons el document de la IGAE.
Contactat per Verificat, el departament de premsa de Societat Civil Catalana justifica que l'estudi “analitza les inversions del sector públic empresarial i fundacional perquè allà hi ha el gruix de la inversió pública que afecta les competències homogènies (les mateixes) entre comunitats autònomes”. Consideren que “són les úniques dades d'inversió pública comparables".
Tot i això, no hi ha consens entre els experts consultats per Verificat a l'hora d'avaluar si aquestes partides són o no les més representatives. Joan-Ramon Rovira, cap del Gabinet d'Estudis Econòmics i d'Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, apunta que “tota [la inversió] és significativa”. Josep Reyner argüeix que “les competències de les comunitats autònomes no tenen res a veure respecte a les inversions que fa l'administració central”. “És una decisió discrecional del mateix Estat invertir en una obra pública determinada en lloc d'una altra”, afegeix l'expert.
El sector públic empresarial i fundacional “representa en el període 2015-2021 només el 37,6% de la inversió pública total”, assenyala Josep Reyner, que defensa que “és igual d'inversió pública la que realitza una empresa de l'Estat que la que realitza un organisme autònom o un ministeri”.
Tot i això, María Jesús Delgado, professora d'Economia Aplicada de la Universitat Rey Juan Carlos, considera adequada la comparativa que fa SCC i sosté que “la dada més important” és la del sector públic empresarial. Defensa que les infraestructures són “el tronc fonamental de les inversions”.
En aquest sentit, Delgado traça una diferenciació: “Quan volem parlar d'inversió pública, ho associem a infraestructures”, però hi ha un altre tipus d'inversions que "estan relacionades amb el desenvolupament de l'administració pública en si mateixa", com a nous edificis per oferir determinats serveis públics. Per a l'experta, “té més sentit centrar-se a les infraestructures”, ja que són “una contribució directa al creixement econòmic”.
Marcos Fernández coincideix que les xifres d'inversions del sector públic empresarial i fundacional són les “més rellevants” i apunta que “analitzar només el sector públic empresarial permet comparar pomes amb pomes”. També considera que SCC “utilitza dades que són certes per treure unes determinades conclusions” i que, “no obstant això, també omet altres dades o altres càlculs que podrien portar a altres conclusions diferents”.
“Es podrien fer dues comparatives (en termes per càpita): una només per al sector públic empresarial i l'altra sumant-ho tot”, conclou.
La distribució de competències
Una de les qüestions que determina la comparació de la inversió de l'Estat a les comunitats autònomes són les competències que assumeix cadascuna. “Les competències substancialment diferents a Catalunya, el País Basc i Navarra (en diferents graus) respecte a la resta de comunitats són bàsicament a policia (Interior) i Justícia”, assenyala Germà Bel, doctor en Economia de la Universitat de Barcelona. Interior, afegeix, “té competències de fronteres” i continua tenint policia a Catalunya. Bel argüeix que “es podria justificar que no s'expliqui [la inversió del Ministeri de] Justícia i s'expliqui una part d'Interior”, però “la resta de ministeris sí que són comparables perquè la resta de competències són homogènies”.
En la mateixa línia s'expressa Joan-Ramon Rovira, que assenyala que “hi ha moltes inversions del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana o del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que són competències homogènies i les fan els ministeris”. Aquestes no es tenen en compte a l'informe de SCC. “Les de Defensa no les comptem? I les autovies del Ministeri de Transports?”, es pregunta Bel. “Els ministeris fan inversions en allò que tenen competències a tot el territori”, apunta.
Un exemple. Els tres ministeris que esmenten els experts van invertir només el 2021 un total de 2.842 milions al conjunt de l'Estat (a totes comunitats autònomes). I aquesta és una inversió que no té en compte l'informe de Societat Civil Catalana.
La comparació de la procedència de les inversions a les comunitats autònomes també revela grans diferències. Si atenem la inversió per càpita, Catalunya és una de les nou comunitats en què el sector públic empresarial representa més de la meitat de les inversions. Si només ens fixem en la inversió dels ministeris, Catalunya és el quart territori que rep menys inversió per habitant.
Per entendre el fet que en algunes comunitats el sector públic empresarial sigui el responsable de la gran majoria d'inversions, Germà Bel apunta que hi ha tres grans segments del sector públic empresarial: Ports i Aeroports de l'Estat, Adif i Renfe. Les comunitats que tinguin ports, aeroports i infraestructures ferroviàries importants rebran més inversions atribuïdes al sector públic empresarial. Joan-Ramon Rovira afegeix que, a grans trets, “el sector públic empresarial concentra els grans projectes d'infraestructures”, mentre que “les inversions que no són d'aquesta magnitud, en general, les assumeixen els ministeris”.