Què diferencia CVnCoV de les dues vacunes ARNm de Pfizer i Moderna?
L’ARN a injectar s’ha desenvolupat amb nucleòtids naturals (la base del material genètic) i no artificials com les altres dues vacunes
La farmacèutica alemanya CureVac ha desenvolupat la fórmula candidata a vacuna CVnCoV, que es troba actualment en dos assajos clínics de fases 2/3 i 3, per a avaluar la seva eficàcia, seguretat i immunogenicitat. L'empresa va anunciar el 19 d'abril que havia iniciat els tràmits per a demanar la seva aprovació. Es tracta d'una injecció d'ARN missatger que porta les ‘instruccions’ per fabricar la proteïna Spike (S), una tecnologia similar a les vacunes de Pfizer/BioNTech i Moderna. No obstant això, a diferència de les seves competidores, l'ARN a injectar s'ha desenvolupat amb nucleòtids naturals (la base del material genètic) i no artificials com les altres dues vacunes fetes amb aquesta tecnologia. Igual que les vacunes de Pfizer i Moderna, CVnCoV està assajada amb una línia cel·lular, en aquest cas d'origen tumoral i no embrionari com en les dues anteriors.
L'ARN és una cadena molt llarga de quatre nucleòtids diferents l'ordre dels quals va canviant, també el del SARS-CoV-2. Com un cadenat numèric amb milers de rodetes, però cadascuna d'elles amb només amb quatre opcions: A, C, G i U (T en el cas de l'ADN), on cada lletra representa un nucleòtid diferent. Tant la vacuna de Pfizer com la de Moderna utilitzen ARN de nucleòtids modificats: un d'ells, l'uracil, U, es canvia per un nucleòtid artificial, per a fer més estable la molècula, que per ella mateixa és molt fràgil.
Canvis en la proporció
La vacuna de CureVac utilitza només nucleòtids naturals, que formen l'ARN que anirà embolicat en unes càpsules lipídiques per protegir el seu camí fins les cèl·lules. En comptes de canviar la natura de les molècules (són naturals en comptes d'artificials), la farmacèutica alemanya altera la seva proporció, aconseguint una major estabilitat. “Augmenten el percentatge de C i G [dos dels nucleòtids de la cadena] per a millorar la resposta immune innata de la cèl·lula”, explica a Verificat Sonia Zúñiga, viròloga del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC). “Això afavoreix tota la cascada de resposta immune que ve després”, és a dir, facilita la creació d'anticossos i cèl·lules T, la qual cosa coneixem com a immunitat adaptativa. En definitiva, la resposta immune es preveu més potent que amb Pfizer i Moderna.
És a dir, la injecció de Curevac aconsegueix despertar una resposta immune forta amb una dosi menor. “En els assajos clínics [els científics] utilitzen una dosi molt més baixa” que les altres vacunes de ARNm, indica Zúñiga. Injecten només 12 micrograms de fórmula pels 30 usats per Pfizer i els 100 de Moderna. Amb el mateix material, poden fer més vacunes.
Estable a temperatures relativament altes
Un dels aspectes més destacats de la vacuna de CVnCoV és que pot mantenir-se estable a 5 °C de temperatura durant tres mesos, de manera que és possible emmagatzemar-la en una nevera convencional, a diferència de les fórmules de Pfizer i Moderna, que han de mantenir-se a -70 i -20 °C, respectivament. “La capa lipídica que l'embolica”, que Curevac obté d'una empresa canadenca, “fa que es pugui mantenir tres mesos a aquesta temperatura”, assegura la viròloga del CNB. Amb això, la candidata alemanya representa una oportunitat de distribució en països en vies de desenvolupament, que poden mancar de la infraestructura per mantenir les injeccions a temperatures molt baixes.
La línia cel·lular HeLa
Pel seu desenvolupament, s'han realitzat proves amb la línia cel·lular HeLa, d'origen tumoral. Es tracta de la línia cel·lular humana més antiga i la més utilitzada, creada el 1951 a partir de les cèl·lules tumorals d'una pacient que va morir de càncer cervical. També s'han realitzat proves amb proteïnes i ratolins de laboratori, abans de subministrar-la a éssers humans.
“Cada línia cel·lular té els seus avantatges i inconvenients, i en funció de les necessitats s'utilitzarà l'una o l'altra”, explica Zúñiga. En qualsevol cas, totes elles “estan establertes en el laboratori, i si miréssim la seva composició genètica tindrien poc a veure amb l'original”, recorda.