Pot Salvador Illa prometre 18.500 milions d’euros d’inversió sense pressupostos?

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar el passat 31 de gener (minut 20:08) en una conferència a l’Escola Industrial de Barcelona una inversió de 18.500 milions d’euros entre 2025 i 2030 en sectors estratègics com la infraestructura i la innovació. El portaveu de Junts per Catalunya, Josep Rius, va assegurar en roda de premsa el passat 3 de febrer que “les inversions que va anunciar Illa són fum, perquè sense pressupostos no pot prometre inversions”. També ho va dir la portaveu parlamentària del grup, Mònica Sales, el 31 de gener.

La llei de pressupostos exigeix mantenir el nivell de despesa dels comptes de l’exercici prorrogat, però també contempla alguns mecanismes per modificar-lo: a través d’una transferència de fons, d’una ampliació o aprovant una llei de crèdit extraordinari.  T’HO EXPLIQUEM.

“Les inversions que va anunciar Illa són fum perquè sense pressupostos no pot prometre inversions“

Josep Rius, portaveu de Junts per Catalunya

En la seva compareixença, Illa va especificar que dels 18.500 milions d’euros promesos, 13.700 sortirien dels comptes de la Generalitat i els 4.800 restants serien crèdits de l‘Institut Català de Finances, l’entitat financera pública de Catalunya. Des del Departament d’Economia i Finances, expliquen a Verificat que “es tracta d’un pla que s’aplicarà al llarg de sis exercicis (2025-2030), de manera que estaríem parlant d’un volum d’inversió anual d’uns 2.280 milions d’euros”. També asseguren que “es pagarà amb recursos ordinaris del pressupost”, sense donar més detall, i que “l’escenari ideal”, al qual no renuncien, és aprovar els pressupostos, tot i que asseguren que “el Govern preveu tots els escenaris i té mecanismes per garantir que es facin les inversions que necessita el país”.

No hi ha antecedents d’una inversió executada d’una magnitud com la que ha promès Illa sense uns pressupostos que la sostinguin: es tracta de la proposta més ambiciosa des del 2010, segons informa la mateixa nota de premsa de la Generalitat, i abans d’aquell any sempre s’havien aprovat els pressupostos catalans.

La Llei de finances públiques de Catalunya estableix que, si per qualsevol motiu, l’1 de gener el pressupost no està aprovat, es considera prorrogat automàticament el de l’any anterior en els seus crèdits inicials. Aquesta és la situació en què es troba actualment Catalunya: amb els pressupostos del 2024 prorrogats davant la manca d’uns pressupostos per a l’exercici del 2025.

En aquest context, no es contemplen, d’entrada, ampliacions del crèdit, és a dir, que no hi cabria l’increment d’inversió que promet Illa. Ara bé, existeixen mecanismes que permeten modificar aquest crèdit en situacions específiques. La pàgina 16 de la llei general pressupostària de 26 de novembre del 2003, concreta els supòsits en què es pot modificar un crèdit inicial, i que es podrien encabir dintre d’aquests “recursos ordinaris” a què fa referència el Departament d’Economia i Finances.

Com es poden modificar els pressupostos?

Entre les eines que pot fer servir el govern per modificar el crèdit hi ha la transferència de crèdit que consisteix a traspassar recursos d’una partida a una altra. José Andrés Rozas, catedràtic expert en Dret Financer i Tributari a la Universitat de Barcelona, explica a Verificat que la mesura “és molt restringida i es contempla a nivells molt concrets”. Ho explica amb un exemple: “en termes de comunicació, si tens una partida destinada a comunicacions per telèfon i resulta que en necessites més per a les comunicacions per correu, ambdues del mateix àmbit, es podria transferir crèdit d’una a l’altra”.

També existeix la possibilitat d’ampliar el crèdit. Rozas afirma que “es contempla per a situacions excepcionals com ara podria ser pagar indemnitzacions dictades per sentència, que és un fet que no es pot preveure i que pot requerir un crèdit extra”. 

Finalment, hi hauria l’opció de fer una llei de crèdit extraordinari, “una ‘minillei’ de pressupostos”, resumeix per fer-ho aclaridor l’expert. Un exemple és la concessió de suplement de crèdit aprovada el 2024 perquè l’escenari del pressupost de 2023, prorrogat per al 2024, no preveia “mesures per fer front a la situació extraordinària i urgent davant la situació de sequera excepcional”.

Els procediments per aplicar alguna d’aquestes eines també són diferents. Andrés Rozas apunta que les transferències i ampliacions “requereixen únicament un tràmit administratiu, de diferent nivell (Consell de Govern, Conseller, Secretari general…) segons el cas”, en canvi, “un crèdit extraordinari requereix aprovació al Parlament”.

La llei de pressupostos contempla en el mateix apartat dos mecanismes més que són la Generació i la Incorporació de crèdit, però no serien mecanismes aplicables en la casuística detallada.