Pot el Senat frenar la llei d’amnistia?

Des de Vox, tant el president, Santiago Abascal, com el seu secretari general, Ignacio Garriga, han repetit en diverses ocasions en l’últim mes que el Partit Popular, que té majoria absoluta al Senat, ha de “frenar” o “bloquejar” la llei d’amnistia, quan la proposta arribi a la Cambra Alta. Abascal va demanar al PP durant el debat d’investidura de Sánchez que utilitzés la seva majoria a la Cambra Alta per “no tramitar la llei” i també ho va repetir en roda de premsa. Ignacio Garriga també ho va reiterar el passat 27 de novembre en una compareixença. “Es nega a paralitzar la llei d’amnistia al Senat”, va dir Garriga, en referència al PP. 

Però, pot realment el Senat no tramitar la llei d’amnistia? Fins ara, no hi ha antecedents de casos en què la mesa del Senat no hagi admès a tràmit una proposició de llei, segons ha confirmat el departament de premsa de la Cambra Alta a Verificat, i la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre aquesta qüestió deixa clar que la Mesa només pot inadmetre una iniciativa en supòsits excepcionals i la decisió ha d’estar motivada per defectes de forma de la iniciativa o senyals d’inconstitucionalitat, fet que els lletrats del Congrés no han detectat. T’ho expliquem.

“Demanarem a la Mesa del Senat, on el PP té majoria absoluta, que no tramiti la llei d’amnistia”

Santiago Abascal

“[El PP] es nega a paralitzar la llei d’amnistia al Senat”

Ignacio Garriga

D’acord amb el reglament del Senat, quan una iniciativa legislativa arriba del Congrés, la Mesa de la Cambra Alta “declararà la competència de la comissió que hagi de conèixer del projecte o proposició de llei, i disposarà l’obertura del termini de presentació d’esmenes” (article 104). No obstant això, a l’article 36 del reglament també hi consta que correspon a la Mesa qualificar “els escrits i documents d’índole parlamentària, així com decidir sobre la seva admissibilitat i tramitació”. Però, vol dir aquest últim article que la Mesa pot no tramitar la proposició de llei?

Els lletrats del Congrés han tramitat la llei

La Mesa del Senat no es pot pronunciar perquè, de moment, la iniciativa encara s’està tramitant al Congrés seguint el procediment legislatiu, i només podrà fer-ho quan la iniciativa sigui remesa al Senat.

La jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre la tramitació d’iniciatives, que apareix resumida en l’informe dels lletrats del Congrés sobre la llei d’amnistia, diu que la “Mesa només podria acordar la inadmissió quan la contradicció a Dret o a la inconstitucionalitat de la proposició siguin palmaries i evidents”. Això fa referència a la Mesa del Congrés, però aquesta mateixa jurisprudència també aplica a la Cambra Alta, segons explica el doctor en Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid Ignacio Garcia Vitoria.

“La Mesa del Senat haurà de qualificar la iniciativa que li remeti el Congrés”, sense que pugui contradir la qualificació que hagi fet el Congrés, segons interpreta Garcia Vitoria. És a dir, la Mesa del Senat no hauria de tornar a pronunciar-se sobre l’admissibilitat de la proposta. De fet, fins ara no hi ha hagut cap ocasió en què la Mesa no hagi admès a tràmit una proposició de llei remesa pel Congrés, com confirma el departament de premsa de la Cambra Alta a Verificat. 

L’excepcionalitat que suposa no tramitar una llei

Els lletrats del Congrés, que s’encarreguen de donar assessorament jurídic i tècnic a la cambra, en el seu informe sobre la llei d’amnistia van concloure que no hi havia defectes formals en la proposició, com tampoc contradiccions evidents amb l’article 62 de la Constitució, que prohibeix els indults generals, que poguessin justificar la seva inadmissió a tràmit. 

Al document, els lletrats també remarquen l’excepcionalitat que suposa no tramitar una proposició de llei, ja que suposa trencar amb els drets fonamentals establerts a l’article 23 de la Constitució. “La jurisprudència del Tribunal Constitucional ha mantingut la doctrina que les Meses de les Cambres només poden rebutjar l’admissió a tràmit d’una iniciativa de manera excepcional, en el cas que el seu contingut estigui viciat per una contradicció amb la Constitució «clara i incontrovertible»”, detalla l’informe, que fa referència a les Meses d’ambdues cambres, inclosa la del Senat.

Reforma el reglament Senat per allargar termini

La llei d’amnistia es començarà a tramitar a mitjan desembre al Congrés per la via d’urgència, és a dir, en 30 dies. Una vegada arribi a la Cambra Alta, la Mesa haurà d’admetre o no a tràmit la iniciativa i, en cas favorable, començarà el procediment legislatiu al Senat. Més enllà de la interpretació jurídica sobre l’admissió a tràmit, el Partit Popular té un altre mecanisme per endarrerir l’aprovació de la llei.

Aprofitant la majoria absoluta que els populars tenen al Senat, van aprovar, juntament amb els vots d’UPN i Vox, el passat 14 de novembre una reforma del reglament que permet allargar els terminis de tramitació d’una proposició de llei que inicialment es fa per la via d’urgència al Congrés, una modificació que el PSOE ja ha anunciat que recorrerà al Tribunal Constitucional. 

Per la via ordinària, el Senat té dos mesos per aprovar, esmenar o vetar un text legislatiu, mentre que per la via d’urgència aquest procés es redueix a 20 dies, tal com consta al reglament. 

Fins ara, la Mesa no podia decidir sobre la urgència de les proposicions de llei, aquelles iniciatives que parteixen de grups parlamentaris, com és el cas de la llei d’amnistia, presentada pel PSOE. Després de la reforma, l’article 133 permet a la Mesa del Senat decidir sobre “l’aplicació del procediment d’urgència quan així ho sol·liciti el Govern o el Congrés dels Diputats, o també actuant d’ofici o a proposta d’un grup parlamentari o de vint-i-cinc senadors”. 

Per tant, malgrat que al Congrés la llei d’amnistia es tramiti per la via d’urgència, la Mesa del Senat pot tramitar la llei per la via ordinària si així ho considera, allargant així la seva tramitació fins als dos mesos.