Polítics o mitjans: qui té la responsabilitat de frenar una filtració?

Els membres d’ERC del Govern han abandonat aquest dimarts al matí la reunió del comitè executiu de crisi per la Covid-19, en protesta per les filtracions a la premsa del pla de reobertura que s’està discutint. Des del Parlament, el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha demanat "que ningú faci cas de filtracions" i ha afegit: "si hi ha mitjans que critiquen les filtracions, que no les publiquin tampoc". En aquest sentit, ha demanat "responsabilitat a tots els mitjans de comunicació".

Però, de qui és la responsabilitat de frenar les filtracions? 

Al Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya no hi ha cap referència concreta al periodisme de filtració, però sí que hi ha dos criteris generals que els mitjans han d’aplicar a la seva feina que hi estan relacionat:

1. Informar de manera acurada i precisa. El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment, té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.

6. Conciliar els drets individuals amb el dret del públic a saber. El periodista ha de defensar el dret a la informació davant de qualsevol restricció a la transparència exigida per l’interès públic, especialment quan les fonts són administracions i organismes oficials. Tanmateix, cal reconèixer a les persones individuals i jurídiques el dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes. L’assetjament intimidador i persistent és una pràctica reprovable. 

El Llibre d’Estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sí que fa una referència a l’ús de filtracions:

"Som cautelosos amb les fonts interessades que recorren als nostres mitjans perquè difonguem una informació que presenten com a confidencial. Darrere el que en argot periodístic es coneix com a filtració hi ha un interès que potser no s’expressa obertament. Valorem l’interès informatiu de la filtració i només la difonem si l’interès general és superior al particular de la font d’on prové", diu el capítol sobre fonts d’informació.

Aquesta directriu es suma a una altra que obliga a tenir suport material suficient per contrastar tota la informació que es publica per evitar difondre rumors: "Les dades que oferim han de ser certes i comprovables, obtingudes a través de les fonts adequades i amb el suport del material documental necessari".

És a dir, si un periodista té una informació contrastada i amb suport documental i considera que és d’interès general, la seva obligació professional és publicar-la. 

El deure de secret del govern

Els membres del govern de la Generalitat tenen l’obligació d’evitar que transcendeixin les seves deliberacions abans que es facin públiques de manera oficial. En aquest sentit, la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern inclou el deure de secret dels seus membres:

Article 30. Deure de secret

1. Les deliberacions del Govern, com també les opinions i els vots que s’hi emeten, tenen caràcter secret. Les persones que assisteixen a les reunions del Govern han de mantenir el secret fins i tot un cop hauran cessat en el càrrec.

2. Els membres del Govern no poden divulgar, mentre no es facin públics oficialment, els documents que coneixen per raó del càrrec.