Perfils verificats i amb pocs seguidors, imatges de famosos i promeses de diners ràpids: les estafes sobre criptomonedes es disparen a X
Les estafes són intents de frau financer per part d’entitats que no estan autoritzades per captar inversions
Què s’ha dit?
Diversos anuncis i posts promocionats asseguren a X (antic Twitter) que persones famoses han compartit en programes de televisió una estratègia per guanyar diners de manera ràpida.
Què en sabem?
Es tracta d’intents de frau financer, que posen en boca de personatges públics declaracions que mai han fet, i suplanten mitjans de comunicació per promocionar inversions en criptomonedes a pàgines no autoritzades.
Aquests dies abunden a les xarxes socials, especialment a X (antic Twitter), les publicacions que asseguren que persones famoses com Cristina Pedroche, Lola Índigo, Antonio Banderas, Antonio Resines, Laura Escanes o Pilar Rubio, entre altres, han compartit en un programa de televisió —La Resistencia, El Hormiguero o Al Rojo Vivo— una estratègia per guanyar diners de manera ràpida. Els posts van acompanyats d’un enllaç a una pàgina que suplanta un mitjà de comunicació, com El País o Noticias Telemundo, i que proposa fer inversions en criptomonedes a pàgines com CryptoTwitter, Monetrizer o Quantum AI per guanyar diners de forma ràpida.
Es tracta de diferents intents de frau financer. Són anuncis i posts promocionals falsos que empren la imatge de persones famoses a les quals assignen declaracions que mai s’han produït, tal com denuncia la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en un comunicat oficial publicat el 12 de desembre. Cap de les pàgines abans mencionades estan inscrites al registre de l’entitat, quelcom necessari perquè puguin captar legalment inversions en instruments financers. T’ho expliquem!
Estafes habituals amb un impacte sense precedents
Els intents de frau financer a través de publicitat enganyosa “és un format habitual que apareix de tant en tant”, explica a Verificat la direcció de comunicació de la CNMV, però “tan intens com està essent en aquest cas, no ho havíem vist mai”. L’entitat apunta que va detectar un auge de casos provinents d’Instagram, Facebook i X (Twitter) a partir del mes de setembre, i associats a continguts publicitaris. Ara com ara, explica, la publicitat està circulant sobretot a la xarxa dirigida per Elon Musk.
El diari El País, un dels mitjans suplantats per aquests anuncis, va començar a detectar les publicacions fraudulentes el mes de novembre, segons ha compartit en un fil a X (Twitter). Han denunciat més de 80 piulades i desenes d’URL, asseguren. Antonio Resines, un dels actors a qui s’atribueixen les suposades declaracions que mai s’han produït, va negar qualsevol implicació en aquests anuncis i va assegurar a La Resistencia que denunciaria els portals.
La CNMV assegura en el comunicat que està col·laborant amb la Policia Nacional en una investigació al respecte, però la seva direcció de comunicació indica a Verificat que l’estratègia emprada pels anuncis dificulta l’actuació policial. “Un modus operandi habitual d’aquesta gent és anar canviant d’URL perquè la policia tingui més difícil enganxar-los: així inutilitzen qualsevol petició d’un jutge perquè tombi els URL i fa més difícil la tasca de la policia d’ubicar-los”, explica.
Verificat s’ha posat en contacte amb la Policia Nacional per demanar més detalls de la investigació, però en el moment de publicar aquest article no havia rebut resposta.
Comptes verificats, amb pocs seguidors i contingut de tercers
L’estratègia sempre és la mateixa. Comptes verificats creats recentment a X (antic Twitter), amb una vintena de seguidors, altres tantes publicacions (repiulades de pàgines populars o contingut que agafen d’usuaris d’Instagram) i un perfil a Medium (una plataforma de blogging creada pels desenvolupadors de Twitter) publiquen un anunci o un post promocionat que la xarxa promociona i incorpora al feed de l’usuari. En fer-hi clic, s’arriba a una pàgina que simula ser un mitjà de comunicació, en la qual es falseja el testimoni d’una persona famosa (cantant, actor o fins i tot responsable públic) per recomanar una inversió en criptomonedes.
Els titulars sempre són similars: “CaixaBank demanda Lola Índigo per ruptura del silenci sobre la plataforma d’inversió en la qual va guanyar 360 milions d’euros”, “Antonio Banderas va sorprendre tothom a l’estudi en revelar com està guanyant un extra de 128.000 euros cada mes”. És un contingut similar al que ja circulava, en grau més baix, durant els mesos d’estiu amb Pablo Motos o Jaime Lorente com a protagonistes, tal com va comprovar Maldita, membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN).
“Aquests anuncis i pàgines no reals enllacen a la pàgina d’entitats no autoritzades per prestar serveis d’inversió en què s’intenta captar dades i fons d’inversors”, explica la CNMV en el seu comunicat. La comissió ha identificat una vintena de pàgines fraudulentes de les entitats Quantum AI i Monetrizer, que no estan autoritzades per captar inversions. Altres, com CryptoTwitter, tampoc apareixen al registre d’entitats.
“La CNMV recorda a tots els inversors que la utilització de personatges famosos amb promeses de fàcils i ràpids guanys, o la simulació de mitjans o imatges reals són senyals inequívocs que es tracta d’un frau financer, per la qual cosa recomana que no es faciliti cap tipus de dada personal (inclosos email i telèfon), i molt menys fons, a aquestes entitats”, conclou el comunicat de l’ens regulador.