Qui gestiona la crisi de València?

Des del dijous 31 d’octubre a la tarda, circulen a través de les xarxes socials nombroses publicacions de l’entrevista al programa La Selva, de 3Cat, on Rafael Esteban, oficial del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, lamenta que hi ha un dispositiu preparat per donar suport a les operacions de rescat a València per les destrosses causades per la DANA, però que encara estan a l’espera de resposta per si els requereixen. El dispositiu, amb una seixantena d’efectius, s’ha posat en marxa finalment durant la tarda de divendres dia 1 de novembre.  

A aquests missatges s’han sumat crítiques de partits polítics, organitzacions militars i, fins i tot, sindicats de bombers de la mateixa Comunitat Valenciana. Alguns apunten al govern valencià, dirigit per Carlos Mazón; altres, a l’executiu central de Pedro Sánchez com a responsables de frenar un dispositiu de rescat en què els morts no deixen d’augmentar.

Aquest divendres, amb data d’aquesta publicació, la xifra total de víctimes per les inundacions ha passat de 150 a més de 200, mentre localitats com Alfafar o Sedaví alertaven que no havien rebut encara cap dispositiu d’emergència dies després del pas de la tempesta.

L’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé, per exemple, ha retret al govern estatal no haver mobilitzat l’exèrcit, tot i que el 31 d’octubre van arribar 1.700 militars al territori valencià i, entre l’1 i el 2 de novembre, se’n preveuen 1.000 més. Com funcionen aquests dispositius segons la llei? T’ho expliquem!

Com funciona un dispositiu de rescat?

En situacions de catàstrofes mediambientals, la Norma Bàsica de Protecció Civil estableix, en el capítol setè, quatre nivells d’alerta. Els dos primers (0 i 1) refereixen a situacions que una comunitat autònoma pot gestionar només amb els seus propis recursos. Des del 29 d’octubre, a les províncies de València i Castelló està declarat el nivell 2 del pla d’emergències, que implica que la catàstrofe afecta únicament aquesta comunitat autònoma i que el govern del territori continua tenint la responsabilitat de gestionar la situació de crisi, tot i que “pot requerir l’assistència de mitjans d’altres administracions públiques, en particular l’Administració General de l’Estat” (Article 7). La petició i acceptació d’ajuda d’altres comunitats autònomes, doncs, depèn del govern autonòmic.

En canvi, per incorporar efectius de l’exèrcit i acceptar l’ajuda d’altres països, com la que ha ofert, per exemple, França, cal que el govern autonòmic ho demani explícitament al Ministeri de l’Interior, ja que és competència d’aquest darrer mobilitzar els recursos si l’autonomia així ho requereix, segons marca el Sistema Nacional de Protecció Civil (article 34). És a dir, donada la situació operativa actual, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, només pot mobilitzar recursos aliens a la Comunitat Valenciana si el Govern de Mazón així ho demana.

La situació operativa de nivell 3, la de més alt nivell, està pensada per a “emergències d’interès nacional” o que afectin diverses comunitats autònomes, i implica que el govern espanyol assumeix tota la responsabilitat i la coordinació dels operatius. Aquest nivell es pot declarar tant a petició de la comunitat autònoma, com per imposició del ministre de l’Interior, o si el govern espanyol declara l’estat d’alarma, excepció o setge (article 28). Per tant, per poder elevar la coordinació d’aquesta operació a Madrid, el Govern central hauria de suspendre unilateralment competències a la Comunitat Valenciana.

Els plans, en qualsevol cas, es regeixen pel “principi de coordinació única” que, en el moment de publicar aquest article, recau en  la Generalitat Valenciana, que té la seva pròpia normativa i també té diversos nivells d’alerta. Mazón no ha declarat “l’emergència catastròfica”, el màxim que preveu la seva legislació i, per tant, no ha assumit personalment la direcció única del dispositiu. En la situació actual, el Centre de Cooperació Operativa Integrat (CECOPI) depèn de la conselleria competent en protecció civil, actualment, la de Justícia i Interior. És aquest departament, per exemple, qui ha signat la darrera disposició general (de l’1 de novembre) que obliga a tallar carreteres per poder accedir millor als llocs afectats. 

El pla preveu que si la situació, “per la seva especial extensió o intensitat particularment greus, i mentre no sigui declarat per l’Estat l’interès general o en un dels estats prevists a l’article 116 de la Constitució, el president de la Generalitat podrà declarar la situació d’emergència catastròfica. Aquesta declaració suposarà l’assumpció per part del president del comanament únic i la direcció de totes les activitats de l’emergència” (Article 12.4). Ni al butlletí oficial de la Generalitat Valenciana ni a través de cap via de comunicació oficial consta aquesta declaració.

Quants efectius desplegats hi ha a València?

En una declaració institucional el dissabte 2 de novembre, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat l’enviament de 5.000 nous efectius de l’Exèrcit a la zona afectada com a resposta a la petició feta aquest mateix dissabte al matí pel president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. “Avui [2 de novembre] arribaran 4.000 efectius addicionals de les unitats militars a la província de València i, a primera hora de demà [3 de novembre], arribaran els 1.000 restants”, ha concretat Sánchez.

En aquesta mateixa intervenció, el cap de l’Executiu estatal ha notificat la incorporació de 5.000 agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil (minut 32:00), “per sumar un total de 10.000” efectius d’ambdós cossos policials a les tasques de rescat. “Parlem del desplegament més gran d’efectius de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, de les forces armades, que s’ha fet mai al nostre país en temps de pau”, ha subratllat Sánchez.

A aquests efectius anunciats, cal sumar els “més de 2.500 efectius militars, 18.000 policies nacionals i 2.700 guàrdies civils, així com diferents grups especialitzats en salvament i activitats subaquàtiques” (minut 29:24) desplegats en les últimes 48 hores a la zona afectada arran de les diferents peticions de Mazón entre el dimarts 29 i el dijous 31 d’octubre.

Amb la incorporació ahir, 1 de novembre, dels primers efectius de les Forces Armades a la província de València, Mazón va agrair en roda de premsa el “ràpid desplegament” dels efectius. “Segons radiografiem les necessitats, es van incorporan”, va assegurar el president autonòmic. “Vull agrair la predisposició, perquè a mesura que es reclamen, venen”, va afegir, en referència als nombrosos oferiments de participació en les operacions de rescat de diferents cossos de seguretat.