Per què les proves de PCR es fan amb mostres del nas si el virus es contagia per la saliva?

Investiguem la seva fiabilitat en comparació amb les proves PCR amb mostres de saliva


Hospital Clínic de Barcelona

Aquests dies està circulant per WhatsApp un missatge en el qual l'autor o autora es qüestiona les proves de diagnòstic PCR nasofaríngies, en què s'extreu una mostra nasal per veure si el pacient té covid-19. En el missatge, es pregunta per què es recorre a aquest mètode quan "una sola gota de saliva suposadament contagia a mig món". Investiguem els motius pels quals les proves PCR nasofaríngies estan més generalitzades i quina és la seva fiabilitat en comparació amb les proves PCR amb mostres de saliva.

"A vegades no m'explico: per què fer un hisopat amb una vareta tan llarga, al fons del teu nas per trobar el 'virus', quan una sola gota de saliva, suposadament contagia a mig món? És estrany tot això, vostè no s'ho pregunta?"

Probablement l'autor o autora d'aquest missatge no sigui la primera persona a preguntar-se per què les proves PCR habitualment utilitzen un hisop que s'introdueix pel nas si s'exigeix a la població portar sempre la mascareta per evitar el contagi per aerosols. No seria suficient aleshores agafar mostres directament de la saliva?

La veritat és que diversos centres de recerca ja s'han molestat a mesurar com de sensible és una prova de diagnòstic on la mostra és la saliva. "Diversos estudis mostren que la saliva pot usar-se per detectar, no només la presència del virus, sinó també d'anticossos enfront del mateix", indica a Verificat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica d'ISGlobal. En ells, prossegueix, s'ha observat que "l'amplificació de material genètic a partir de saliva pot tenir la mateixa especificitat i sensibilitat que les mostres nasofaríngies", o sigui, que els estudis indiquen que, al menys pel que fa a capacitat de detectar el virus, és bastant similar a la prova PCR de l'hisop al nas.

I en el món real?

No obstant això, els experts consultats insisteixen que una cosa és la presa de mostres al laboratori, a través d'assajos clínics controlats, i una altra cosa és fer això mateix en el món real: "La saliva és una mostra bastant complexa. Primer, perquè quan dius 'saliva' no saps exactament què vols dir", indica a Verificat Tomàs Pumarola, el cap de Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i portaveu de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC). A aquesta dificultat de saber quina és la presa correcta, també se li afegeix la pregunta sobre quin és el millor moment per prendre-la: "Cal haver estat abans en dejú o no? Es pren al matí a la tarda o a la nit? Cal fer-se un esbandida bucal prèvia? Hi ha moltíssims factors a l'hora de recollir la saliva, no és tan senzill com la gent pensa ", conclou el metge.

De moment, els experts no tenen clar tampoc quin és el rendiment de les mostres de la saliva en el món real: "En situació d'estudi provat la sensibilitat probablement és molt similar a la de la rinofaringe, però en situacions de vida real potser és inferior, perquè hi ha molts tipus de mostra i moltes condicions diferents ", raona el científic.

En aquest sentit, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) d'Espanya ha valorat la prova PCR com "una eina vital per determinar l'abast de la pandèmia de l'covid-19" perquè és la que ofereix "més fiabilitat".

Les mostres de saliva són més barates

El seu avantatge més important és, a ulls de tots els experts i informes consultats, la senzillesa amb la qual s'obté la mostra, cosa que no passa amb l'altre tipus de PCR: "El rinofaringe és molt molest, i necessites tenir personal que faci la presa de mostres i que a més porti l'equip de protecció individual (mascareta, la bata, les ulleres…)", enumera Pumarola. Mentrestant, la saliva permet que la gent obtingui la mostra personalment, sense necessitat d'un professional sanitari ni de desplaçament a un lloc concret per fer el test.

En un altre metanàlisi publicat a la revista Annals of Internal Medicine dut a terme per la Universitat McGill (Canadà), es va concloure que realitzar-la era també molt més barat -"amb una prevalença de l'1% de virus, la nostra anàlisi suggereix que el cost afegit de detectar infeccions de SARS-CoV-2 ($ 8093) a través d'hisops nasofaringis podrien ser usats per a recollir més de 3900 mostres de saliva"-.

Útil en determinats contextos

Precisament per tots aquests avantatges, la prova de saliva pot ser útil en determinats contextos, com en aquells, assenyala Pumarola, en els quals es necessita dur a terme "cribratges poblacionals", o proves de screening, és a dir, per veure si la gent asimptomàtica té el virus o no. Altres estudis indiquen que podria ser una bona alternativa en situacions d'escassetat de recursos o de material d'equipament, així com en escenaris en els quals el pacient presenta dificultats per anar al lloc on s'ha de fer la prova, com persones grans o en risc que no haurien exposar-se al virus.

Tot i això, Pumarola recorda que es tracta d'una prova que "no s'està recomanant" per no tenir estudis concloents, al qual s'uneix la manca de protocols estandarditzats de presa i preparació de la mostra, "necessaris per al seu ús d'una manera sistemàtica", conclou Sarukhan.