Per què hi ha un repunt de casos a Gibraltar amb una vacunació del 100%
Corre el rumor a xarxes que les vacunes podrien no protegir tant com es creia, però no és cert
Què s’ha dit?
L’augment progressiu de casos positius a Gibraltar, una regió amb un 100% de la seva població vacunada, ha fet qüestionar l’efectivitat de els vacunes contra la covid-19.
Què en sabem?
Les vacunes sí confereixen la immunitat estimada, donat que tot i l’augment de casos, no ho estan fent tant les xifres d’hospitalitzats i difunts.
L'augment progressiu de positius a Europa ha provocat el resorgiment de veus que qüestionen la utilitat de les vacunes contra la covid-19. Alguns missatges virals, per exemple, citen el cas de Gibraltar, on malgrat tenir un 100% de la població diana vacunada, els positius s'han disparat en les últimes setmanes i les autoritats locals plantegen noves restriccions per a frenar la corba de contagis.
Les vacunes protegeixen tant com van anunciar els seus fabricants
Quan es van aprovar les vacunes per al seu ús d'emergència, els fabricants van publicar les dades d'eficàcia obtinguts després dels assajos clínics, desenvolupats en una població concreta, en un període determinat de temps i en unes condicions molt determinades de la pandèmia (per això els assajos clínics sempre requereixen anar acompanyats d'informació sobre la mostra de voluntaris, el país on s'ha dut a terme l'estudi i el període). D'aquí es van obtenir les famoses xifres del 95% d'eficàcia contra malaltia greu en el cas de Pfizer o del 94,1% en el de Moderna.
Però no té per què ser igual l'eficàcia que l'efectivitat en el món real. De fet, des del primer moment existia la possibilitat que aquesta eficàcia no fos la mateixa quan aquestes vacunes s'apliquessin a la població general (cosa que determina l'efectivitat), que compta amb grups de població diversos, amb comorbilitats i/o característiques molt diferents entre ells; o en moments diferents de la pandèmia, amb major o menor taxa de contagi; o en el moment de l'aparició de noves variants. Tal com indica a Verificat Jorge Carrillo, vocal de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI), “els números [d'eficàcia] són els que es van donar en el seu moment”.
Menys contagis entre els vacunats
A 11 mesos de l'inici de la campanya de vacunació a Espanya, les dades publicades el 23 de novembre pel Ministeri de Sanitat constaten per primera vegada l'efectivitat de la vacuna. “Les persones [d'entre 60 i 80 anys] que no s'han vacunat tenen un risc 18 vegades major d'hospitalització i 25 vegades major de morir per aquesta malaltia”, explicava en una roda de premsa la secretària d'Estat de Sanitat, Silvia Calzón, després de la publicació de les xifres d'hospitalitzats, ingressos en UCI i morts per covid-19 que separaven entre població vacunada i no vacunada. És a dir, que l'efectivitat en el món real de les vacunes administrades a Espanya enfront de l'hospitalització és del 94,4% en aquesta franja d'edat.
Les xifres d'incidència acumulada en una setmana són menors entre la població amb la pauta completa que entre la que no l'ha rebut. El risc d'infecció és 8 vegades menor entre la població de 60 a 80 anys respecte als que no han rebut cap punxada en aquesta franja d'edat, segons l'anàlisi del Ministeri espanyol de Sanitat. En el grup de 30 a 50 anys, la incidència és dues vegades inferior, d'acord amb les mateixes xifres.
Vacunes i noves variants
Contra les noves variants, “sabem que les vacunes continuen sent eficaces, sobretot prevenint l'ingrés hospitalari, el desenvolupament de malaltia greu i mort”, a excepció de la variant beta (detectada per primera vegada a Sud-àfrica), després de la qual “s'ha observat una reducció en la producció d'anticossos”, indica Carrillo, que no anul·la el grau d'eficàcia de les vacunes.
Les dades fins avui sostenen que la variant delta, predominant a nivell global, és més transmissible, i també que ha reduït lleugerament l'efectivitat de les vacunes. Un estudi publicat a Nature, conclou que les vacunes de Pfizer i AstraZeneca continuen sent efectives contra malaltia greu o mort, però només després de la segona dosi: “L'administració de dues dosis de la vacuna van generar una resposta neutralitzadora en el 95% dels pacients”, indiquen els autors.
Amb Janssen, per exemple, els estudis sostenen que té una efectivitat del 81% enfront d'hospitalitzacions, tot i que els experts assenyalen que una dosi de reforç als dos mesos després de l'administració incrementa la protecció fins al 94%.
Els científics, preocupats per la nova variant
La raó que les variants puguin afectar d'alguna forma a l'efectivitat de les vacunes, és que, tal com sosté l'Organització Mundial de la Salut (OMS), tot i que “la majoria de les mutacions virals tenen poc o cap impacte en la capacitat del virus per a causar infeccions i malalties”, a vegades, i depenent d'on se situïn els canvis en el material genètic del virus, “poden afectar les seves propietats, com la transmissió (propagar-se amb més o menys facilitat) o la gravetat (causar una malaltia més o menys greu)”.
D'altra banda, si la proteïna de l'espícula va mutant fins que arriba un punt en què es torna molt diferent a aquella que el sistema immunitari va aprendre a reconèixer gràcies a la vacuna, sí que pot veure's afectada l'efectivitat de les injeccions. És el que es tem precisament amb l'aparició d'una nova variant a Sud-àfrica, en la qual s'han observat més de 30 mutacions en aquesta regió del virus, i que actualment els científics estan estudiant.
Però “si aquestes mutacions no afecten la totalitat de la proteïna S, és molt probable que la vacuna continuï sent efectiva ja que precisament la vacuna estimula el sistema immune per a enfrontar-se a la proteïna S del virus”, tal com indica la web del Govern d'Espanya.
Gibraltar, l'exemple del 100% de la població diana protegida
El cas de Gibraltar, amb la seva població completament vacunada i la incidència disparada, s'ha utilitzat com a exemple fal·laç que la vacunació no serveix per a detenir la pandèmia. No obstant això, l'augment de positius no es tradueix en un increment de morts, cosa que sí que passava abans de la campanya de vacunació, com ha indicat en el seu compte de Twitter José Manuel Jiménez Guardeño, investigador en el Departament de Malalties Infeccioses del King’s College de Londres. “Només cal observar el nombre de morts [a Gibraltar] per a veure que les vacunes estan funcionant”, conclou.
Al costat del seu missatge, el científic adjunta unes gràfiques amb dades d'incidència i defuncions tretes del repositori COVID-19 del Centre de Ciència i Enginyeria de Sistemes (CSSE, en anglès) de la Universitat Johns Hopkins i que assenyalen que, tot i que s'estan enregistrant al voltant de 50 casos diaris (la corba es troba en aquests moments descendint), el comptador de morts segueix a zero.
La situació de Gibraltar il·lustra molt bé per què les vacunes protegeixen de malaltia greu i mort, “però no d'infecció”, com recorda el portaveu de la SEI, una cosa que de moment “només aconsegueixen mesures com les màscares i la distància social”.
A la dada cal posar-lo en el seu context
En el cas d'Àustria, el problema té a veure directament amb la campanya de vacunació. Parlem d'un país que ha aconseguit vacunar tan sols el 65% de la seva població, un percentatge molt allunyat del 80% d'Espanya (89% si parlem de població major de 12 anys), en el qual s'estan registrant més de 10.000 casos i 40 morts diàries, una xifra que no es registrava al país des de febrer. Això ha obligat al govern austríac a implementar de nou el confinament al país, l'inici del qual va tenir lloc dilluns passat.
És una situació que no es pot comparar a l'espanyola, on a banda del major percentatge de vacunats, s'està registrant una incidència de tot just 140 casos per cada 100.000 habitants (molt allunyats dels més de 1.000 a Àustria).
Per tant, tant Àustria com Gibraltar són exemples que les dades vistes tal qual ens poden confondre. Però cal recordar que allò que passa en aquests llocs no pot aplicar-se a Espanya, per molt que en tots els països s'estigui duent a terme la vacunació massiva. Cal entendre la dada en el seu context.