Per què és important citar sempre la font i no confiar cegament en un article que no ha passat per la revisió per parells

Fa uns dies es va escampar per xarxes que un grup de científics havia creat embrions humans sintètics utilitzant únicament cèl·lules mare, sense necessitat d'òvuls o esperma. Aquesta notícia era enganyosa, però com es va generar la desinformació, si els articles científics són, en general, una font fiable?

Sempre parlem dels articles acadèmics com una font de referència i de la qual ens podem fiar. Però la confiança que hi tenim no és cega: si ens fiem tant de la ciència és perquè sabem que qualsevol article que hagi arribat a publicar-se a una revista de prestigi haurà passat per un procés de revisió llarg i estricte, seguint una metodologia concreta i reproduïble, i dut a terme per una o múltiples persones expertes en el camp en qüestió.

Aquest mètode és el que coneixem com a peer-review: un procés d’avaluació d’un article on persones expertes independents llegeixen, revisen i donen la seva opinió sobre el manuscrit que ha estat escrit per un altre grup de científics o experts de la mateixa àrea temàtica. Aquest procés garanteix la qualitat de la investigació i la validesa de les troballes.

No tots els articles passen per un procés de revisió

Existeixen diversos tipus de publicacions que no passen per aquest procés de revisió exhaustiu. Els articles de diaris, per exemple, no estan escrits per experts sobre el tema, i tot i que en les publicacions de qualitat se sotmeten a una revisió per part d'un editor, no reben revisió per parells. De la mateixa manera, els articles de revistes no especialitzades, els anuncis o altres materials patrocinats, les editorials o molts articles d'opinió tampoc passen per aquest procés.

En ciència, un ‘preprint’, o una preimpressió, és un manuscrit científic que encara no ha passat per una avaluació per parells o peer-review. Aquestes preimpressions han de completar molts passos abans de convertir-se en un article publicat, inclòs l'enviament a la revista, la revisió per part dels editors i el procés editorial. Per això, abans de la revisió per parells, sovint es fan públiques les preimpressions dels articles sense cap cost amb l’objectiu de distribuir informació a la comunitat investigadora. La publicació del preprint permet accedir a les conclusions i als detalls de la recerca abans que siguin publicades oficialment.

Aquestes preimpressions es publiquen a webs com medRxiv o bioRxiv, sempre sota l’advertència que els lectors han de ser conscients que els articles poden contenir errors i donar informació que encara no ha estat acceptada o avalada per la comunitat científica o mèdica.

El cas de The Guardian: ningú està creant “humans” al laboratori

Fa uns dies va córrer una notícia dient que uns científics havien creat embrions humans sintètics utilitzant únicament cèl·lules mare, sense necessitat d'òvuls o esperma. La notícia va aparèixer primer a The Guardian, i va fer la volta al món.

Però es tractava d’un rumor enganyós, un exemple de com no s'han de presentar els resultats d'una investigació. La científica a càrrec del suposat avenç va comentar els seus resultats a una periodista del mitjà britànic, abans fins i tot de tenir un preprint publicat —una manera incorrecta de presentar unes troballes científiques de tal rellevància—. El segon error el va cometre el diari mencionat, que va publicar en portada aquell dia la troballa sense disposar d’estudis o fonts que aportessin proves sobre la informació en qüestió.

A més, encara que el titular viral parlava d'embrions sintètics, la científica ni tan sols va anunciar tal cosa, sinó que va explicar que havien desenvolupat models d'embrions (que no tenen per objectiu ser implantats en un úter, sinó que serveixen com a eina de diagnòstic), i no d'embrions sintètics (la fase final dels quals sí que seria la implantació a l'úter).

Evidències, sempre evidències

D'aquesta situació podem extreure algunes lliçons: d'una banda, que la desinformació en ciència pot aparèixer fins i tot a les millors famílies. The Guardian és un diari de prestigi, reconegut arreu, del qual segurament ens fiaríem. Això no vol dir que hàgim de deixar de confiar per sempre en aquest diari, però sí tenir en compte que sempre hem de mirar-nos les coses amb criteri!

Per altra banda, si no hi ha estudi, ni preprint, ni cap dada que sostingui l’article… desconfia! Recorda que el més important serà sempre basar l’article en l’evidència existent (i poder demostrar d’on ha sortit la informació).