Per què el PP i el PSOE acostumen a votar el mateix al Parlament Europeu?

Jorge Buxadé, cap de llista de Vox a les eleccions europees, ha afirmat al debat del grup PRISA (minut 10:35) d’aquest dimarts que, en “l’última legislatura, el PP i el PSOE han votat el mateix el 90% de les vegades”, en referència al Parlament Europeu. És una afirmació repetida per diversos dirigents de la formació durant la campanya, però, a què fa referència exactament? T’ho expliquem!

Entre el 2019 i el 2024, l’Eurocambra ha votat milers de textos legislatius i no legislatius. La manera com es presenten aquestes dades no permet, ara per ara, tenir amb exactitud el percentatge de coincidències entre populars i socialistes. Ara bé, el procés legislatiu europeu fa que es necessitin grans consensos per tirar endavant reglaments i normatives.

“L’última legislatura, el PP i el PSOE han votat el mateix el 90% de les vegades”.

Jorge Buxadé (Vox)

En el moment de publicar aquest article, des de Verificat no hem obtingut resposta a l’origen de la xifra donada per Vox que, fins ara, s’ha publicat només en perfils a les xarxes socials i mitjans propers a la formació. El fet és, però, que les institucions comunitàries només poden funcionar amb grans consensos que incloguin partits diversos. És per això que, al Parlament Europeu, les lleis s’acostumen a aprovar amb força més vots que la majoria simple necessària.

El Parlament Europeu és el legislador a la Unió Europea, conjuntament amb el Consell Europeu. En aquestes funcions, pot aprovar reglaments, directives i decisions, com es coneixen els actes legislatius ordinaris. Cada any, se n’impulsen desenes de nova creació i altres que modifiquen textos anteriors, amb una importància i afectació dispar.

El Servei de Recerca de la mateixa cambra va publicar el passat mes de març l’informe Exemples de l’impacte del Parlament: del 2019 al 2024, on es destaquen les lleis aprovades més rellevants de la darrera legislatura. Dels deu actes legislatius mencionats, el PP i el PSOE van votar en el mateix sentit en nou ocasions. En totes elles, van coincidir amb el vot majoritari del seu grup parlamentari europeu, el Partit Popular Europeu i l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, respectivament.

“La manera com es fan les lleis a Europa empeny al consens”, explica a Verificat Héctor Sánchez Margalef, investigador del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB). Això és degut al fet que el Parlament no té iniciativa legislativa. És a dir, ha d’elaborar les lleis sobre les qüestions que els planteja la Comissió Europea. “El consens és la manera de treballar perquè la voluntat del Parlament és avançar en la construcció europea”, afirma l’investigador.

De totes maneres, Sánchez Margalef matisa que “no és el mateix votar una cosa que una altra”, perquè la posició de la cambra sobre una qüestió es fixa segons les majories dels eurodiputats. Si bé el text final és conjunt, és a les comissions parlamentàries on es decideix el redactat. Els partits polítics que hi tenen una forta presència poden influir amb més força sobre els postulats. També cal tenir en compte que a l’Eurocambra és comú que alguns partits que integren un grup parlamentari votin diferent, normalment per motius de política nacional.

Entre els exemples de l’informe hi trobem la Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2023-2027, la legislació pionera sobre intel·ligència artificial i la Llei de serveis digitals, que ha marcat límits i responsabilitats per a les plataformes en línia que utilitzen més de 45 milions d’usuaris. Totes elles han tingut el suport de més d’un 70% dels eurorepresentants, una xifra molt superior a la majoria simple necessària per aprovar-les.

La Llei europea del clima, una votació discordant

L’única votació de les mencionades a l’informe del Servei de Recerca de l’Eurocambra on populars i socialistes no van votar el mateix és la Llei europea del clima. Tot i que els populars van decidir abstenir-se, el text es va aprovar. Segons Sánchez Margalef, “la posició estava negociada, però l’EPP es va fer enrere a l’últim moment”. L’investigador del CIDOB ho atribueix a l’onada de protestes que va causar la legislació i a les imminents eleccions als Països Baixos en el moment de la votació.

Aquesta llei converteix en obligació l’objectiu que l’economia i la societat europees siguin neutres des del punt de vista climàtic l’any 2050. També estableix la reducció d’un 55% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en comparació amb els nivells de 1990.

Els Conservadors i Reformistes Europeus, grup polític de l’Eurocambra on s’inclou Vox, hi van votar en contra. Tot i això, entre les lleis analitzades, la coincidència de vot amb els socialistes i els populars és del 60%. Pel que fa a Vox en concret, però, la xifra es redueix al 20%, ja que al Parlament Europeu no sempre tot el grup parlamentari vota en el mateix sentit.

El grup liberal de Renovar Europa, que inclou Ciutadans i el PNB, forma part del consens a l’Eurocambra votant a favor en totes les lleis analitzades per aquest article. En el cas dels Verds-Aliança Lliure Europea, on s’integren ERC i el BNG, la coincidència se situa al 80%, una mica per sobre al 60% del grup de l’Esquerra, que inclou Podemos i IU. La ultradreta d’Identitat i Democràcia és qui menys vegades forma part dels acords en votacions, amb un 40%.