Per què alguns joves connecten amb discursos antifeministes a les xarxes i com podem evitar-ho?

Malgrat els avenços socials i els drets adquirits gràcies a la lluita feminista, la desigualtat de gènere persisteix i es manifesta en diferents àmbits de la societat. El professorat de la comunitat Desfake ens ha fet arribar les seves preocupacions respecte a les actituds de part de l’alumnat vers la desigualtat de gènere i el feminisme. Existeix un problema de percepció global que, també, es trasllada a l’aula. Entre altres factors, les xarxes socials contribueixen a alimentar i difondre, no només discurs d’odi, sinó també informació falsa. 

En el marc dels Debats Verificats, hem preparat un dossier sobre desinformació i igualtat de gènere, una retrospectiva en dades de la desigualtat on recopilem les percepcions actuals sobre el feminisme i analitzem què sabem fins ara de la manosfera —de la qual ja en vam parlar en un altre article. 

El dossier és una font d’informació fiable, rigorosa i accessible. És a partir d’aquestes dades que s’ha plantejat la nova píndola de materials didàctics Desfake: Discursos masclistes i antifeministes a les xarxes. L’objectiu és detectar i analitzar els discursos masclistes i antifeministes a les xarxes des d’una mirada crítica i dialògica per entendre com ens influencien i com es poden qüestionar. 

Aquesta píndola és una proposta prèvia a la càpsula sobre desinformació, gènere i discursos d’odi que estem desenvolupant de cara al curs 2025-2026.

Ecosistemes digitals: la manosfera 

Afrontar aquestes qüestions requereix espais de confiança i un enfocament que combini l’evidència amb una aproximació des de la dimensió emocional del problema. Per això, és essencial establir els fonaments de la conversa sobre un enteniment compartit de les evidències de la desigualtat de gènere en la nostra societat.

Parlem de manosfera per referir-nos a aquells continguts, estètiques i discursos que giren entorn d’unes identitats masculines concretes, autopercebudes com a contraculturals, que reaccionen al discurs feminista i d’igualtat de gènere en tant que aquest s’ha institucionalitzat. 

En una intervenció al Debat Verificat: “Feminisme: avança o retrocedeix respecte a l’any 2000?”, Lionel S. Delgado, doctor en Sociologia i tècnic del projecte Bróders,  explicava que “ja no parlem d’un espai petit, sinó d’una cultura de la manosfera. Cal entendre-la com a un producte d’un conjunt mediàtic.” Delgado remarcava la distinció entre una manosfera profunda —en un sentit tradicional d’espai marginal, fòrums anònims com 4chan o bbosa8628 i conseqüències com la campanya d’odi coneguda com a Gamergate— i, d’altra banda, canals viralitzadors d’algunes d’aquestes idees com Naim Darrechi, RickyEdit o Dalas Review, amb molta capacitat d’arribar als joves. Un dels principals canals d’aquests agents viralitzants és, a través de l’humor, la banalització de les desigualtats i la ridiculització del lèxic feminista, especialment, l’institucional. 

Els sistemes de la manosfera no es desenvolupen sobre dades verificables i evidències, sinó que troben la seva força en la construcció de comunitats i de vincles afectius entre els usuaris. Són precisament aquests lligams emocionals, el sentiment de pertinença i de consolidació de la identitat el que els joves busquen —i el que fa l’adolescència encara més vulnerable. 

Per què es viralitzen els discursos antifeministes?

Les xarxes socials estan dissenyades per captar la nostra atenció, mantenir-la i capitalitzar-la. Això vol dir que no només mostren contingut que ens interessa, sinó que prioritzen aquell que genera una reacció intensa. Algorítmicament, el contingut que desperta emocions fortes—especialment la ràbia, la indignació o la por—té més possibilitats de ser compartit, comentat i, en conseqüència, viralitzar-se. Aquest fenomen fa que certes narratives polèmiques, extremistes o carregades de confrontació tinguin més visibilitat que discursos més matisats o analítics. Les xarxes socials no són neutrals, l’arquitectura digital afavoreix la reproducció de certs discursos i formes d’interacció que impacten directament en la manera com percebem la societat i les tensions que l’habiten.

L’estratègia comunicativa de molts creadors dins de l’espai de la manosfera es basa precisament a provocar reaccions extremes. Mitjançant discursos simplificats i polaritzadors, presenten un relat de “nosaltres contra ells”, on el “nosaltres” representa una masculinitat percebuda com a autèntica i legítima, mentre que l’“ells” es configura en oposició: les feministes, els homes considerats febles o qualsevol grup que qüestioni la seva narrativa.

Aquest plantejament dels “bàndols” en termes antagònics no només assegura un gran abast dins les mateixes comunitats, sinó que també fomenta la viralització fora d’elles. Quan aquest tipus de contingut arriba a persones que el rebutgen, la reacció és sovint de denúncia i indignació, però paradoxalment, això contribueix a amplificar el missatge. Com més se’n parla, més presència guanya en l’ecosistema digital. Així, fins i tot el rebuig pot acabar actuant com un element que reforça la seva visibilitat, com una mena d’efecte Streisand. 

Davant d’aquest escenari, és fonamental proporcionar a l’alumnat eines per entendre i qüestionar aquests discursos des d’una mirada crítica i dialògica. Per això, hem creat una nova píndola didàctica de Desfake Discursos masclistes i antifeministes a les xarxes, basada en evidències i dades, per treballar amb l’alumnat la detecció i anàlisi de discursos masclistes i antifeministes a les xarxes.