Pedro Sánchez va governar després de “perdre les eleccions” fruit de la moció de censura a Rajoy, fet que contradiu l’afirmació de Feijóo
Pedro Sánchez va ser elegit president el 2018 després que triomfés la moció de censura contra Rajoy quan el PSOE era el segon partit més votat.
Què s’ha dit?
Feijóo ha afirmat que “no hi ha cap president d’Espanya que hagi governat després de perdre les eleccions”.
Què en sabem?
Pedro Sánchez va ser elegit president el 2018 després que triomfés la moció de censura contra Rajoy quan el PSOE era el segon partit més votat.
El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va afirmar, després que els populars es convertissin en la formació més votada a les eleccions generals del 23 de juliol, que “no hi ha cap president d'Espanya que hagi governat després de perdre les eleccions” (a partir del minut 13:44). Ho va dir en una intervenció des de la seu nacional del PP en la qual va demanar als socialistes que facilitessin la seva investidura com a president del Govern d'Espanya. “Tots els candidats més votats a Espanya han governat: Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i fins i tot Pedro Sánchez”, va afegir Feijóo.
És ENGANYÓS. Si bé és cert que els cinc expresidents que esmenta Feijóo sempre van ser investits després que els seus partits fossin els més votats, és fals que “no hi ha cap president d'Espanya que hagi governat després de perdre les eleccions”. L'actual president en funcions, Pedro Sánchez, va ser elegit per primera vegada després que triomfés la moció de censura contra Mariano Rajoy el 2018, tot i que el PSOE havia quedat com a segona força a les eleccions generals del 2016.
“Tots els candidats més votats a Espanya han governat: Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i fins i tot Pedro Sánchez […]. No hi ha cap president d'Espanya que hagi governat després de perdre les eleccions.”
Alberto Núñez Feijóo, PP
Sánchez va governar després que el PSOE fos el segon partit més votat
El 2018, el llavors secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va ser investit com a president del Govern d'Espanya després que triomfés la moció de censura contra Mariano Rajoy per 180 vots a favor, 169 en contra i una abstenció. És a dir, Pedro Sánchez es va convertir en president del govern, tot i que el PSOE no havia estat el partit més votat a les eleccions generals, celebrades el 2016. Els socialistes eren la segona força més votada amb 84 diputats, mentre que el PP s'havia convertit en la candidatura amb més suports aconseguint 134 diputats.
La moció de censura és un procediment recollit a la Constitució espanyola que permet al Congrés dels Diputats destituir el president del govern i, per tant, provocar la caiguda de l'executiu si així ho decideix la majoria absoluta de la cambra, d'acord amb l'article 113. En el cas de l'Estat espanyol, la moció de censura ha d'incloure un candidat alternatiu perquè, en el cas que prosperi, esdevingui el nou president del govern. El 2018, la moció de censura contra Rajoy incloïa com a candidat Sánchez, per la qual cosa el socialista es va convertir en cap de l'executiu després que la iniciativa fos afavorida per 180 diputats de PSOE, Units Podem, ERC, PDeCAT, PNB, Compromís, EH Bildu i Nova Canàries.
El socialista és l'únic president que ha governat sense ser la força més votada
El primer govern de Pedro Sánchez és l'única ocasió en què un president espanyol ha governat sense que el seu partit fos el més votat a les eleccions generals. Adolfo Suárez va ser elegit president del govern en la primera sessió d'investidura que es va celebrar un cop aprovada la Constitució després que la seva formació, la Unió de Centre Democràtic (UCD), fos la primera força en les eleccions del 1979. Leopoldo Calvo-Sotelo, també de la UCD, va ser elegit com a president després de la dimissió d'Adolfo Suárez en aquesta mateixa legislatura.
Felipe González va ser elegit president del govern fins a quatre ocasions després que el PSOE fos la força més votada a les eleccions del 1982, el 1986, el 1989 i el 1993. Les dues investidures de José María Aznar es van produir després que el PP aconseguís ser el partit amb més suports als comicis del 1996 i el 2000. José Luis Rodríguez Zapatero es convertiria en cap de l'executiu després que el PSOE fos la primera força a les eleccions del 2004 i el 2008, mentre que Mariano Rajoy va ser investit després de les generals del 2011 i el 2016, en què el PP va ser el partit més votat. Així ho recullen les pàgines web del Congrés i de La Moncloa.
Pedro Sánchez també va ser elegit president del govern després que el PSOE aconseguís erigir-se com la primera força en els comicis del 10 de novembre de 2019, després dels quals va formar el seu segon executiu, la coalició amb Unides Podem. No obstant això, el seu primer govern es va formar el 2018 després que prosperés la moció de censura contra Rajoy quan el PSOE era la segona força del Congrés.
El president no ha de representar la primera força necessàriament
L'Estat espanyol és una monarquia parlamentària en què el president és elegit pel Congrés dels Diputats. L'article 99 de la Constitució estableix que perquè un candidat a la presidència sigui elegit necessita la majoria absoluta del Congrés en primera votació (176 escons dels 350 actuals) o aconseguir la majoria simple en segona votació, és a dir, tenir més vots a favor que en contra. Per tant, en cap cas ha de representar necessàriament el partit més votat.