No totes les captures de pantalla de titulars són reals, verifiqueu-les!

Recentment, s’han viralitzat diverses captures de pantalla de suposades notícies publicades per mitjans de comunicació. El problema és que els titulars estaven manipulats. Una d’elles, publicada suposadament per eldiairio.es, assegurava que Basha Changue, candidata de la CUP a l’alcaldia de Barcelona, havia afirmat que “la cultura catalana és molt més racista que l’espanyola”. No obstant això, aquesta captura és falsa, ja que es tracta d’un muntatge. 

Així mateix, uns dies més tard, es va viralitzar una captura similar, aquest cop publicada presumptament per El Periódico, que deia que la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC) havia amenaçat de cancel·lar “la Feria de Abril de Catalunya si no es restituïa l’honor de la Virgen del Rocío” però aquesta notícia tampoc és verdadera i la captura corresponent també havia estat manipulada. 

Ambdues imatges van ser viralitzades pel mateix compte de Twitter, el qual es dedica a compartir notícies manipulades, però d’aquesta mena de comptes n’hi ha molts, i per internet circulen una gran quantitat de captures de pantalla manipulades similars.

Crear un rumor d’aquest estil no és gaire difícil. N’hi ha prou amb entrar a la web del diari i canviar el codi de la pàgina per modificar el titular i la foto de portada, cosa que podria fer tothom, o editar una captura de pantalla amb un editor d’imatges. Un cop fet això, el rumor ja està llest per a ser enviat. No sorprèn, doncs, que cada cop hi hagi més notícies enganyoses a les xarxes, motiu pel qual hem d’estar alerta i no creure’ns tot allò que rebem. 

Des de Verificat volem mostrar-vos els trets més característics d’aquests muntatges perquè així els pugueu identificar quan els rebeu:

• Per començar, els rumors solen parlar de temàtiques molt cridaneres, ja que pretenen despertar la nostra atenció.

Així doncs, quan llegiu una notícia d’aquest tipus el més recomanable és entrar a comparar-ho amb les cartelleres d’altres diaris, ja que si el fet és tan important com sembla, la resta de mitjans n’hauran parlat també.

• Sovint, aquests enganys no solen respectar la tipografia del mitjà, una característica que es veu a simple vista, i que només detectar-la, fa saltar les alarmes de què el que s’està difonent no és veritat. 

• Per últim, en molts casos duen faltes d’ortografia, el que demostra clarament que no han estat escrites per professionals del sector. 

Abans de compartir una captura de pantalla, comproveu que sigui certa: aneu a la pàgina del mitjà en qüestió i verifiqueu que realment ha publicat aquella notícia amb el mateix titular.

En definitiva, davant la recent facilitat en crear aquests continguts i viralitzar-los, us demanem que sigueu curosos. Contrasteu sempre la informació que rebeu i no en feu difusió si no esteu segurs d’allò que es diu. També podeu consultar-nos els vostres dubtes a través del nostre servei WhatsApp, i des de Verificat us els intentarem resoldre tan aviat com puguem. Quan es tracta de desinformació el més important és aturar la cadena i no contribuir en la seva difusió ja és fer un pas endavant.