No s’ha demostrat que el mar s’estigui refredant, sinó tot el contrari
Què s’ha dit? Que els sensors de les boies del projecte Argo han mostrat un …
Què s’ha dit?
Que els sensors de les boies del projecte Argo han mostrat un descens de la temperatura del mar.
Què en sabem?
Que les temperatures dels oceans estan augmentant de forma generalitzada, i que les dades que donen les boies d’Argo així ho mostren.
Ens heu fet arribar un vídeo de Tiktok on un narrador en veu en off assegura que els sensors de les boies de l'oceà d'un projecte anomenat Argo “mostren una caiguda generalitzada de la temperatura” dels mars. És FALS. Les boies no estan detectant un descens generalitzat de les temperatures sinó un augment. Els darrers informes de l'IPCC, l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, demostren que les temperatures oceàniques s'han incrementat a una velocitat mitjana de 0,1°C per dècada als primers 75 metres de la columna d'aigua en el període que va de 1971 a 2010, i 0,015°C per dècada en els primers 2000 metres.
Existeix un sistema anomenat Argo; consisteix d'una xarxa de 3341 boies amb sensors de profunditat de fins a 100 metres que estan connectades a satèl·lits especials […] Els sensors mostren una caiguda generalitzada de la temperatura [dels oceans]
El vídeo ha estat difós a Tiktok per un home que, entre altres coses, dóna suport a la teoria de la conspiració dels chemtrails, especula sobre l'origen de les hepatitis infantils greus i alerta sobre el suposat augment de casos de repentinitis.
En tots els seus vídeos, el nombre de visualitzacions és variable —van des de les 200 reproduccions fins a les 200.000— però contenen narratives falses que ja hem desmentit a Verificat (aquí, aquí i aquí).
En aquesta ocasió, l'usuari assenyala que “heu estat enganyats” amb el “conte del canvi climàtic i climàtica”, al que segueix un vídeo narrat per una veu en off diferent que assegura que, gràcies a les dades ofertes pel projecte Argo, els científics han observat “una caiguda generalitzada de la temperatura [dels oceans]".
Ja hem parlat (aquí i aquí) que hi ha un consens científic global respecte a l'ocurrència del canvi climàtic i el seu origen antropogènic —l'ésser humà com a principal promotor—. Contràriament al que un pugui imaginar, bona part dels gasos d'efecte hivernacle (GEI) no es queden suspesos a l'atmosfera ni atrapats entre la superfície de la Terra i la capa d'ozó: un terç dels GEH són, en gran majoria, absorbits pels oceans, raó per la qual una de les conseqüències de l'emissió d'aquests gasos és precisament l'acidificació del mar.
A més, els informes del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, estimen que més del 90% de l'escalfament que ha passat a la Terra durant els darrers 50 anys ha tingut lloc a l'oceà.
Els mars s'estan escalfant i hi ha proves al respecte
Els científics han determinat que les temperatures dels oceans han estat augmentant durant dècades. L'últim informe de l'IPCC assenyala que “les temperatures globals de la superfície del mar s'han incrementat tant des de principis del segle XX com a partir dels anys 1950” i que “la temperatura mitjana de la superfície del mar (SST, en anglès) dels oceans Índic, Atlàntic, i Pacífic s'ha incrementat en 0,65ºC, 0,41ºC i 0,31ºC, respectivament entre el període 1950 i 2009”.
Si anem a capes més profundes de l'oceà, trobarem una situació semblant. Segons un estudi publicat el 2012 a la revista Geophysical Research Letters, l'oceà profund també està afectat, amb un terç de l'excés de la calor absorbida a més de 700 metres sota la superfície.
Sí que és veritat que, tal com indica a Verificat Alberto González Santana, tècnic superior d'R+D+I de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), hi ha “zones dels oceans on es produeixen refredaments” però estan en qualsevol cas localitzades. “Hi ha un augment de contingut de calor als oceans Índic i Pacífic Sud, i en menor mesura, a l'Atlàntic Sud. Mentre que hi ha zones, com l'Oceà Atlàntic Nord i Pacífic Nord, en què hi ha una compensació entre zones càlides i altres de més fredes. Per això tenen una taxa d'escalfament més feble”, indica.
L'origen del rumor
Com en bona part de la desinformació que circula per internet, l'origen del rumor sobre el refredament dels oceans té la seva part de veritat. Segons explica la NASA al seu web, aquesta data de l'any 2006, quan l'oceanògraf Josh Willis va detectar que estava tenint lloc un refredament després d'haver bolcat les dades de temperatura oceànica per a la sèrie 2003-2005 preses pel Laboratori Ambiental Marí del Pacífic, a Seattle (EUA) i obtinguts gràcies a les boies d'Argo. No obstant això, a Virginia altres investigadors van recopilar les seves pròpies dades i van observar que no hi havia concordància amb els de Willis.
A partir d'aquell moment, el científic de Seattle va començar a indagar per comprovar exactament què havia passat, i va descobrir que el refredament es devia a problemes tant en les dades XBT obtingudes anteriorment (un tipus de dada treta en temps real d'unes sondes de temperatura) com a problemes de programari en un grup de boies d'Argo de l'Atlàntic Nord. És a dir, que en realitat, les temperatures de l'oceà sí que havien augmentat. Tot i això, i malgrat que el mateix Willis va publicar una correcció del seu estudi, el rumor ha perdurat fins als nostres dies.
El projecte Argo
González afegeix que Argo és “la pota principal” del Sistema Global d'Observació Oceànica (Global Ocean Observing System o GOOS, en anglès)”, un programa que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) defineix com un sistema mundial d'observació, modelització i anàlisi de variables oceàniques i marines per donar suport als serveis d'informació oceànic a tot el món.
Segons l'Oficina Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA, en anglès), cada 10 dies més o menys [les boies] ascendeixen a través de l'aigua, registrant la temperatura (i la salinitat) a mesura que ascendeixen. Quan un flotador arriba a la superfície, envia la seva ubicació i altra informació als científics via satèl·lit i després torna a baixar”-
Però el GOOS no només es nodreix de les dades que subministren les boies d'Argo, sinó d'altres eines com “satèl·lits, gliders, boies meteorològiques, drifters, fondejos o vaixells”, insisteix González.
Altres imprecisions del vídeo
La veu en off assenyala que el projecte Argo “consisteix en una xarxa de 3.341 boies”, però en realitat el nombre de boies “fluctua perquè tenen una vida mitjana de 3,5 anys”. González explica que, avui dia, “la xarxa es compon de 3.791 boies”.
A més, al vídeo el narrador assegura que les boies estan ubicades a 100 metres de profunditat, però és una dada falsa: tal com recorda González, en realitat estan localitzades fins als 2.000 metres de profunditat, encara que actualment els enginyers del projecte estan desenvolupant boies que arribin fins i tot més fondo, fins als 6.000 metres de profunditat, “per comprovar com es comporta l'oceà des de la superfície fins al fons”, atès que han observat que “a l'oceà profund es comencen a trobar valors més alts de temperatura”.