No s’està fumigant Barcelona i els deixants dels avions no tenen res a veure amb la propagació de la variant delta del coronavirus

Ens heu enviat un àudio que diu que a Barcelona s’estan realitzant molts chemtrails, suposadament, fumigacions amb substàncies químiques que desprenen els avions, i que això coincideix amb l’expansió de la variant delta del SARS-CoV-2. En aquest sentit, també hem rebut una fotografia que diu haver-se fet a finals de juny a Pallejà, a 20 km al nord de Barcelona, on es poden veure molts deixants d’avions al cel i ens preguntàveu per què passa això. Els deixants que deixen els avions depenen, principalment, de les condicions atmosfèriques i no tenen cap relació amb la pandèmia. A més a més, els avions que fumiguen (per exemple, en agricultura) no volen tan amunt. 

"Estan fent molts chemtrails (chem, és chemical, de químic, trails). Això és el que tiren des dels avions. […] Han estat fumigant aquesta setmana a Barcelona i anuncien l’onada delta a Barcelona"

Les especulacions sobre els deixants que deixen els avions venen de lluny, però darrere d’aquestes marques que veiem al cel hi ha una explicació física i un ampli consens dins la comunitat científica sobre que no són fumigacions, sinó partícules d’aigua en forma de cristalls de gel, que es veuen més o menys en funció de les condicions atmosfèriques. Segons un estudi de la Universitat de Califòrnia de l’any 2016, 76 experts en química atmosfèrica i geoquímica van concloure que no hi ha cap evidència sobre que existeixi un programa atmosfèric secret de gran escala. 

Per tant, també és fals que aquests rastres que deixen els avions tinguin una relació amb els contagis per covid-19. La incidència acumulada per 100.000 habitants a dia 21 de juliol a l’àrea metropolitana de Barcelona és de 1.068 casos. Segons els estudis realitzats fins a dia d’avui i l’experiència de l’evolució epidemiològica d’altres països com el Regne Unit i la Índia, la variant Delta del virus es contagia amb més facilitat i, per tant, la propagació del virus és més elevada. A més, està demostrat que la majoria de contagis es produeixen en espais interiors, mentre que és molt més difícil contagiar-se en espais a l’aire lliure, com per exemple, caminant pel carrer. 

Què són els deixants de condensació dels avions

Els rastres que deixen els avions quan volen s’anomenen deixants de condensació o contrails, en anglès. Segons explica a Verificat el meteoròleg Néstor Gómez, que treballa a TV3, aquest efecte es produeix per la diferència de temperatura entre les partícules que desprenen els avions i la temperatura exterior a l’alçada a la qual estan volant. Els deixants de condensació es comencen a formar a partir dels 10 kilòmetres d’alçada, la mateixa a la qual volen els avions, i a una temperatura d’entre 30 i 40 graus sota zero. En aquest sentit, els avions, quan estan en funcionament, emeten querosè i vapor d’aigua a unes temperatures molt més elevades que la temperatura de l’atmosfera, i per la condensació es creen “uns cristalls de gel” que des de la terra es veuen com deixants. 

Recentment, l’Organització Meteorològica Mundial ha establert que si aquests deixants de condensació es queden més de 10 minuts sense desfer-se s’anomenen cirrus homogenitus, és a dir, un tipus de núvol creat per humans. Els deixants de condensació, per tant, no són perjudicials per a la salut, el que sí que té un impacte negatiu en el planeta i la salut són altres partícules que emeten les aeronaus. “Els deixants de condensació són simples núvols de gel que no poden enverinar-nos,” però “les emissions dels avions són en si una font de gasos d’efecte hivernacle i de partícules contaminants que no es poden ni molt menys menysprear”, segons el mateix informe de l’Agència Estatal de Meteorologia.

La contaminació que generen els avions i que és perjudicial per planeta ve d’altres partícules que desprenen els motors d’aviació. Segons l’Agència Estatal de Meteorologia, les aeronaus "emeten vapor d’aigua, diòxid de carboni (CO2), petites quantitats d'òxids de nitrogen (NOx), hidrocarburs, monòxid de carboni, gasos de sofre i partícules de sutge i metall”. El diòxid de carboni i l’òxid de nitrogen generats per l’activitat humana han fet augmentar en els últims dos segles la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, el que genera l’escalfament global i el canvi climàtic, segons un article publicat a Journal of Scientific Research & Reports, però no influeix en la creació dels deixants de condensació, com explica el mateix informe de l’AEMET.

A més calor, més tarden a marxar els deixants de condensació

La durada i la llargada d’aquests rastres que veiem al cel varia en funció del vent i de les condicions atmosfèriques que hi ha en aquelles cotes, segons explica el meteoròleg Gómez. Per exemple, a partir dels 5.000 metres d’alçada podem trobar vents superiors als 150 km/hora, els quals s’anomenen corrents en jet i que, si són forts, difuminens l’estela de condensació més ràpidament que si els corrents són suaus.

Les condicions atmosfèriques també són importants. Si en el moment en què passa un avió l’atmosfera és seca no hi haurà estela de condensació; en canvi, si l’atmosfera és humida, sí que se’n formarà. Un altre condicionant que afavoreix la formació de deixants és la direcció del vent. Amb vents del sud o més càlids és molt més probable veure els contrails, mentre que, quan hi ha vents que arriben del nord i que són més freds aquestes marques apareixen menys. Una tècnica per saber quan és més probable veure deixants de condensació és fixar-se en el cel: quan aquest és completament blau els deixants es veuran amb menys freqüència, mentre que si està blanquinós és més probable veure-les. Per tant, quan l’atmosfera està humida i s’ha creat una estela de condensació llarga i, a més, i hi ha poc vent o és molt dèbil, aquestes duraran més, fins a 24 hores.

L’escalfament global fa que sigui més freqüent veure els deixants

Segons ha explicat Néstor Gómez és veritat que cada vegada podem observar més deixants, però per l’efecte humà: “Estem fent que l’atmosfera tingui cada vegada més humitat, i això permet que els efectes dels deixants durin més”. A més, el nombre de vols d’avió també ha augmentat molt en els últims 10 anys. Des de l’any 2010 a l’any 2019 hi ha hagut un increment d’un 72% de vols a l’aeroport de Barcelona-El Prat, comptant els avions de passatgers, els d’operacions i els de mercaderies. Si mirem la diferència entre el juny del 2020, marcat per les restriccions de la covid-19, i el juny del 2021, els vols han augmentat un 78%, però encara no han recuperat la freqüència amb la que circulaven abans a la pandèmia.

En aquest sentit, Gómez dona tres raons per les quals la teoria de la fumigació no és creïble. En primer lloc, si es llança un objecte a 10.000 metres d’altura, aquest no caurà verticalment per la presència dels forts vents que hi ha a aquestes altituds. Això es va veure amb l’erupció dels volcans d’Islàndia, quan es va crear un núvol de 10 km d’alçada que es va escampar per tota Europa. En segon lloc, si es llancessin virus és molt poc probable que aquests suportessin una pressió atmosfèrica tan baixa. En tercer lloc, i com a exemple, les fumigacions que es fan al món agrícola per evitar plagues als camps es realitzen amb avionetes que volen a 10 metres d’altura aproximadament, perquè si es llancessin a 10 km no serien efectives.

Pel que fa al cas concret de Pallejà, Verificat s’ha posat en contacte amb l’ajuntament del municipi i amb la policia local i ens han confirmat que no tenen constància que passin més avions de l’habitual per damunt del municipi. Tampoc hi ha cap aeròdrom prop de la zona i per la proximitat amb l’aeroport d’El Prat és probable que els avions que arriben o marxen de Barcelona sobrevolin aquesta àrea. A la pàgina oficial de l’aeroport, mitjançant l’ús de “WebTrak”, es pot visualitzar l’activitat de les aeronaus que s’enlairen i aterren a l’aeroport de Barcelona en temps real i en l’últim mes. Una altra web que ofereix informació sobre els vols que s’estan realitzant en directe a tot el món és Plane Finder, que també té l’opció de mirar les rutes dels últims 14 dies. En ambdós casos, es poden divisar vols freqüents sobrevolant els voltants de la localitat.