No, la Creu Roja Americana no ha dit que els vacunats no puguin donar sang ni plasma

Segons un vídeo difós a través de WhatsApp, la Creu Roja Americana ha afirmat suposadament que les persones que han estat vacunades contra la covid-19 no poden donar plasma per tractar d'altres malalts infectats amb el SARS-CoV-2, ja que la vacuna “destrueix els anticossos naturals dels pacients”. És ENGANYÓS. La Creu Roja Americana ha establert que no tots els pacients poden ser admesos en el moment per donar plasma de convalescent, però això depèn més del tipus de vacuna que ha estat administrada que de si s'ha rebut la vacuna o no. En qualsevol cas, no es denega la donació, sinó que en uns certs casos es demana endarrerir-la dues setmanes per a alguns tipus de vacunes.

"Aquelles persones que hagin rebut la vacuna de la covid-19 no pot donar plasma de convalescent […] ja que, encara que el plasma està fet d'anticossos de persones que s'han recuperat del virus, la vacuna els elimina, la qual cosa fa que el plasma de convalescent sigui ineficaç en altres pacients amb covid-19"

La Creu Roja Americana ha emès un comunicat aclarint que no està denegant la donació de plasma de convalescent a pacients que han estat prèviament vacunats, sinó que estableix uns temps d'espera per a alguns casos específics. “Estem seguint la guia d'admissió de donants de l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, en anglès) per a aquells que han rebut una vacuna contra la covid-19”, indiquen a la seva pàgina web. “Els temps d'espera [de la donació] poden variar en funció del tipus de vacuna que s'hagi administrat”, afegeixen. 

Per confirmar que el voluntari és adequat per a donar sang, l'organització està demanant que es porti la cartilla de vacunació. Així, aclareixen que els pacients vacunats amb les injeccions de AstraZeneca, Janssen/J&J, Moderna, Novavax (encara no aprovada) o Pfizer, són perfectament admissibles. 

Els endarreriments són per als candidats que hagin rebut injeccions amb virus atenuats (cap de les aprovades tant als Estats Units com a Europa ho són), que desconeixen quina vacuna van rebre, o que no poden demostrar quin tipus de fàrmac li han inoculat. En aquests tres suposats la persona no queda descartada per sempre del procés, sinó que ha d'esperar dues setmanes abans de donar sang. 

Una qüestió de seguretat per al pacient

El que és completament fals és que rere aquesta pròrroga de la vacunació es trobi el motiu que esgrimeixen en el vídeo: que la vacuna esborra els anticossos generats de manera natural per l'individu. “Per una persona que hagi passat la malaltia la recomanació és, doni o no, rebre només una dosi, no dues, perquè el que fa és recordar a sistema immunitari que produeixi anticossos”, indica a Verificat Cristina Arbona, vocal de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia (SEHH), i directora del Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana.

En realitat, aquesta demora respon més a qüestions de seguretat sanitària: “Els virus atenuats es poden replicar i si tu li poses el plasma o les plaquetes a una persona que està immunodeprimida, li pots provocar una malaltia si aquest virus es replica. És una mesura de precaució per al receptor”, assenyala l'experta que afegeix que, de fet, no només passa amb les vacunes contra la covid-19. “Aquesta recomanació de limitar la donació a una o dues setmanes després de l'administració de la vacuna s'aplica a qualsevol injecció enfront de qualsevol mena de virus que estigui feta amb virus atenuat”, conclou.

El plasma ja no és tan necessari

Al principi de l'epidèmia del SARS-CoV-2, el plasma es va començar a utilitzar per a tractar als pacients amb covid-19. Es tracta d'un compost obtingut a través de la sang del donant al qual se li treuen els glòbuls, separant el líquid (plasma), i els anticossos. Al no haver-hi tractament alternatiu disponible, s'ha emprat per a tractar malalts de covid-19, encara que de moment cap recerca ha estat capaç de demostrar que realment serveix per a reduir la mortalitat en pacients greus. No obstant això, encara hi ha dubtes en estadis més primerencs de la malaltia, aclareix Arbona. 

El descobridor del plasma convalescent, Emil Adolf von Behring, va rebre en 1901 el primer Premi Nobel de Medicina de la Història per això. No obstant això, “avui dia l'eficàcia dels antibiòtics i altres tractaments fa que sigui innecessari administrar plasma de convalescents per a tractar qualsevol malaltia”, apunta la doctora. El plasma, en general, s'utilitza quan un pacient ha sofert cremades greus o ha perdut molta sang, però no usa per a una malaltia concreta.