No hi ha proves que portar mitjons durant les relacions sexuals augmenti la probabilitat de tenir orgasmes
Verifiquem una notícia que afirma que portar mitjons durant el sexe et farà tenir més orgasmes
Què s’ha dit?
Portar mitjons durant les relacions sexuals augmenta en un 30% la probabilitat de tenir orgasmes.
Què en sabem?
Actualment no existeix cap estudi que relacioni l’ús de mitjons durant les relacions sexuals i el fet de tenir orgasmes.
Ens heu fet arribar una notícia difosa a diversos webs que assegura que tenir relacions sexuals amb els mitjons posats augmenta la probabilitat de tenir un orgasme. És una informació NO VERIFICABLE. Actualment no hi ha cap estudi que ho demostri i molt menys que destaqui un percentatge de probabilitat. La dada ve d’un article publicat a la BBC el 2005, que parla d’un estudi fet amb un grup massa reduït com per ser una mostra representativa. L’orgasme està influït per diversos factors com el benestar psicològic i les dades varien en funció del sexe.
Tenir sexe amb mitjons augmenta un 30% la probabilitat d'arribar a l'orgasme
La primera referència al tema que hem trobat és un article de la BBC del juny de 2005. Es pot observar que el tema principal d’aquella notícia era un altre: l’estudi analitzava les diferents reaccions del cervell entre els orgasmes reals i els fingits. Segons una publicació de Wellcome Science (pàgina 44) d’octubre de 2005, Gert Holstege, neurocientífic i membre en aquell moment del Centre d'Uroneurologia de la Universitat de Groningen, va presentar aquests resultats en un congrés del 2005 de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia a Copenhaguen.
Verificat s’ha posat en contacte amb l’autor principal de l’article, Gert Holstege, professor emèrit de la Universitat de Groningen, i aquest ha explicat que “la idea que les dones amb mitjons tenen més possibilitats de tenir un orgasme no prové d'un article científic, sinó de diaris que em van entrevistar després d'una presentació dels conceptes bàsics de l'orgasme en homes i dones”. A més, afegeix que durant l’estudi les participants van demanar mitjons perquè tenien els peus freds, però en cap moment es van presentar els mitjons com a importants durant les activitats sexuals. La conclusió que tenir sexe amb mitjons augmenta un 30% la probabilitat d’orgasme, doncs, no va ser una conclusió de l’estudi original, tot i que multitud de webs han difós la dada durant els darrers anys (1, 2, 3, 4, 5, entre d’altres).
Holstege subratllava a l’article de la BBC mencionat que en l’estudi el 50% de les 26 persones analitzades arribava a l’orgasme sense portar mitjons, però aquesta xifra augmentava fins al 80% quan portaven els mitjons posats. És d’aquestes xifres d’on surt el famós augment del 30%, tot i que el càlcul és equivocat. L’increment seria, en realitat, del 60%.
En una entrevista el juliol de 2005 a Radio Nacional, Holstege feia referència als mitjons com un factor que ajudava a que els voluntaris se sentissin còmodes, i “una de les coses que a vegades no els agradava és que tenien els peus freds”. Per això, es van haver de tornar a posar els mitjons. Aquesta és l’única referència que trobem al tema.
Ana Rosa Jurado, Membre de la Junta Directiva de l’Acadèmia Espanyola de Sexologia i Medicina Sexual i Coordinadora del Grup de Treball d’Atenció a la Dona de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), explica a Verificat que “en aquest moment no hi ha evidència que anar-se'n al llit amb mitjons incrementi les possibilitats de tenir més plaer sexual. El que sí que és criticable és que a l'article es comencen a donar justificacions ‘plausibles’ a aquesta troballa puntual que s'obté en una investigació”.
Miguel Ángel Rando, professor de la Universitat de Màlaga (UMA), coordinador del Servei d’Atenció Psicològica de la UMA i president de l’Associació Espanyola de Serveis Psicològics i Psicopedagògics Universitaris (AESPPU) , parla dels factors que poden influir en l’orgasme i es refereix a l’ús de mitjons com a l’últim factor que anomenaria a l’hora de parlar de què pot influir-hi. A mes, afegeix que “els factors que influeixen a l'orgasme són unes condicions adequades: que estiguem amb la persona adequada, el lloc adequat, i que hi hagi una bona connexió. És molt subjectiu, a cada persona li agraden unes coses o necessita uns elements per excitar-se. Aquesta és la clau per assolir l'orgasme i un alt nivell d'excitació”.
En la cerca que hem realitzat no hem trobat cap article científic que mencionés un vincle entre les relacions sexuals i el fet de portar mitjons.
La mostra no és representativa
L’estudi, segons la BBC, es va dur a terme amb 13 parelles heterosexuals d'entre 19 i 49 anys. “No és estrany que un estudi no detecti fins i tot efectes grans del tractament a causa de la mida insuficient de la mostra”, com explica aquest suplement de la revista Chest Journal que parla de l’estimacio de la mida de la mostra. Per tal que sigui representativa, la mida necessària de la mostra s’ha de calcular amb una fòrmula prestablerta en funció del tipus de dades o del disseny de l'estudi, com explica el mateix document.
“Un estudi sobre una mostra petita […] és una pèrdua de temps i diners, ja que el resultat serà invariablement inconcloent”, apunta un altre editorial. A més, “com més petit sigui el nombre de participants, més grans són les desviacions”, com explica aquest article que parla de quants participants cal incloure en experiments perquè siguin vàlids. Per tant, si tenim una desviació gran, els resultats obtinguts no seran extrapolables a la població.
Els homes i les dones tenen percentatges molt diferents d'orgasmes
Un orgasme és "una sensació màxima variable i transitòria d'intens plaer, que crea un estat alterat de consciència, generalment acompanyat de contraccions involuntàries i rítmiques de la musculatura estriada pèlvica, sovint amb contraccions anals, […] generalment amb una inducció de benestar i satisfacció”, segons explica una revisió que analitza el paper de l’orgasme en la modulació de les preferències de la parella.
La peça de la BBC no menciona les diferències en l’orgasme segons el gènere, però la resposta sexual en homes i dones és diferent: “Els homes tenen tres orgasmes per cada orgasme que té una dona”, com apunta un article que investiga quines explicacions pot tenir la bretxa de gènere en l'orgasme. A més, afegeix que en el sexe heterosexual, el 90% o més dels homes solen tenir sempre un orgasme durant el coit, mentre que la majoria de les dones (fins al 70%, segons alguns estudis) no en tenen.
“No hauria de sorprendre que molts homes aconsegueixin l'orgasme de manera fiable i (en relació amb les dones) de manera indiscriminada, i tampoc no hauria de sorprendre que moltes dones tinguin un gran nombre de factors contingents que influeixen en la freqüència i la qualitat dels seus orgasmes”, indica aquest altre article, que relaciona els orgasmes amb el mecanisme d’estimulació.
Osmo Kontula, sociòleg, sexòleg i professor d'investigació a l'Institut de Recerca de Població de la Federació de Famílies de Finlàndia, indica a Verificat que “el que pot afectar la qualitat de l'orgasme és com estem excitats davant d'ell”. Kontula explica que alguns fetitxes poden estimular l’excitació i parla dels mitjons com un possible fetitxe i no com a un factor que influeixi en l’orgasme a nivell fisiològic.
Altres factors que poden contribuir a l'orgasme
El nombre de factors que poden influir en la capacitat orgàsmica, com podem observar, son múltiples i variats. A més dels factors fisiològics, “hi ha hagut nous factors d'estil de vida i valors que poden limitar la capacitat orgàsmica de les dones joves […]. Els estils de vida estressants i ocupats han donat lloc a la falta de temps; reducció de la vida privada; i en un increment en les pressions mentals que han provocat dificultats per concentrar-se en la vida íntima i la interacció sexual”, segons aquest article, que analitza què determina l’orgasme en les dones. Està clar que el nostre estil de vida té una influència important en la capacitat de tenir orgasmes.
Trobem, per exemple, un estudi que explica que “la depressió és un impediment per a la resposta sexual femenina [i masculina] en general i probablement l'impediment és més gran en les fases prèvies a l'orgasme (desig i excitació)”. Tot i això, l’article diu que la depressió no influiria necessàriament en la capacitat d’arribar a l’orgasme, un cop s’ha assolit el nivell d’excitació necessari. No obstant, apunta que “l'ansietat [sí que] és un obstacle per assolir l'orgasme”.
És important mencionar també factors com “la manca de coneixement sexual, la vergonya i la manca de concentració en el sexe […], que, com explica un estudi que analitzava quins problemes tenien les dones per arribar a l’orgasme, “van ser els principals obstacles psicològics per a l'orgasme d'una dona”.
En el cas dels homes, explica el Sistema Nacional de Salut de Regne Unit (NHS, per les sigles en anglès), l’ejaculació precoç i la retardada poden tenir causes molt semblants. Algunes de les causes psicològiques que menciona el web són un trauma sexual precoç, una educació estricta, problemes de relació, estrès o depressió, com també ansietat pel rendiment sexual. També hi pot haver una causa física, com són algunes malalties com la diabetis o l’esclerosi múltiple, entre d’altres, o problemes de pròstata o de tiroides. Alguns medicaments també poden provocar canvis en la resposta sexual.