No hi ha proves per afirmar que la boxejadora algeriana Imane Khelif és una dona trans

En les darreres hores, s’ha fet viral un vídeo dels Jocs Olímpics de París on es veu com Angela Carini, una boxejadora italiana, es retira en rebre un cop de la seva rival algeriana,  Imane Khelif, menys d’un minut després de començar el combat de vuitens de final. Mitjans de comunicació, vídeos de Youtube i publicacions a X (abans Twitter) amb desenes de milers d’interaccions han compartit el contingut assegurant que la boxejadora algeriana és una dona trans.

És FALS. Imane Khelif ha entrat a participar en els Jocs Olímpics de París amb un passaport que l’acredita com a dona, “el que confirma que és una dona”, segons ha dit el portaveu del Comitè Olímpic Internacional (COI), Mark Adams. Per altra banda,  Algèria “criminalitza l’homosexualitat o qualsevol expressió o identitat de gènere diferent de la cis heterosexualitat”, segons explica la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat. És a dir, que el canvi de sexe en els documents oficials és impossible al país. Altres entitats internacionals de verificació de dades com ara Chequeado o Animal Político, membres com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN), també han desmentit que Khelif sigui una dona trans.

“La boxejadora transgènere Imane Khelif“

Khelif, de 25 anys, va participar en els mundials de boxa del 2018 i 2019, i va competir als Jocs Olímpics de Tòquio l’any 2021, on va acabar cinquena, sempre en categoria femenina. També va participar en un combat professional de boxa femenina el mes de novembre del 2023, on va guanyar. Cap registre a internet permet afirmar amb proves que es tracta d’una dona trans.

Una expulsió per fallar una prova de gènere indeterminada

La boxejadora va ser desqualificada durant el Campionat del Món del 2023, celebrat a Nova Delhi durant el mes de març, per “no complir els criteris d’elegibilitat per participar en una competició femenina”, segons ha explicat l’Associació Internacional de Boxa (IBA, per les sigles en anglès) en un comunicat. Però això tampoc té res a veure amb una possible transició de gènere, sinó amb la naturalesa de les proves que s’empren en aquest esport per determinar si una participant ho fa en categoria femenina o masculina.

L’organització no ha donat més detalls més enllà d’assegurar que no es tractava de testos de testosterona, com asseguraven alguns usuaris a les xarxes socials. Tampoc ha aportat cap prova mèdica per justificar la suspensió, al·legant confidencialitat per protegir les esportistes. En el moment de la desqualificació, el 25 de març del 2023, però, el president de la IBA va assegurar al mitjà rus TASS que havien practicat “proves d’ADN” amb què “es va demostrar que [ella i una altra competidora, la taiwanesa Lin Yu-Ting] tenien cromosomes XY”.

El reglament actual de la IBA, publicat el 3 de març del 2024, contempla que les competidores femenines seran aquelles amb cromosomes XX, i els masculins, els que en tinguin XY. És a dir que l’únic criteri d’elegibilitat actual per participar en una competició de boxa femenina organitzada per la IBA és la prova cromosòmica, tot i que no s’ha demostrat que la seva presència determini el sexe biològic en el 100% dels casos. De fet, l’atletisme va deixar d’emprar-los després de diversos casos que van arribar als tribunals esportius, entre ells el de María José Martínez-Patiño, una atleta espanyola.

La IBA no estableix els criteris als JJ.OO.

En qualsevol cas, la IBA no és qui regula la boxa als Jocs Olímpics de París. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va suspendre el 2019 l’associació per qüestions de finançament, lideratge i integritat de judici (una suspensió que va fer ferma el 2023). És per això que qui va establir els criteris d’elegibilitat i el reglament tant pels Jocs Olímpics de Tòquio com pels actuals de París va ser un grup de treball del mateix COI.

“Tots els atletes que participen del torneig de boxa dels Jocs Olímpics de París 2024 compleixen els reglaments d’elegibilitat i entrada”, assegurava ahir el COI en un comunicat, en què qualificava els missatges contra l’esportista algeriana “d’agressió”. Cap dels dos documents reguladors, però, posen cap requisit explícit per determinar si els participants han de competir en categoria masculina o femenina. Al reglament de Tòquio sí que es contemplava la possibilitat de dur a terme “tests de gènere”, sense donar més detalls.

No existeix el consens científic sobre què determina el sexe biològic d’una persona

Tot i la poca informació disponible sobre la suspensió de Khelif per part de la IBA, cal remarcar que no hi ha un consens científic que un únic factor sigui determinant per establir el sexe biològic d’una persona. Als posts virals de les xarxes socials, s’apuntava, per una banda, a la prova cromosòmica i, per l’altra, als nivells de testosterona. 

Diversos estudis diuen que la presència o no del cromosoma Y és el que determina el sexe biològic. Però avisen també que hi ha molta gent que “els seus cromosomes diuen una cosa, però les seves gònades (ovaris o testicles), o l’anatomia sexual, en diuen una altra”. Un dels exemples és el fet que genetistes han identificat “molts gens implicats en les principals formes de Desordre de Desenvolupament Sexual (DSD, per les sigles en anglès) i han descobert variacions en aquest tipus de gens que tenen efectes subtils en el sexe anatòmic o fisiològic d’una persona”. En algunes de les condicions i per a algunes proves esportives, el cromosoma Y pot aportar un avantatge fisiològic, mentre que en altres no suposa un gran canvi; per la IBA significa no poder participar; per al COI, no és rellevant.

Per a la catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona Gemma Marfany, aquestes persones constitueixen excepcions per les quals encara no existeix un criteri transversal i acceptat de com dividir-les en les categories binàries habituals de les proves esportives. Ens hem de fixar només en els òrgans reproductius, siguin externs o interns, o incloure en l’equació els cromosomes i les hormones?, es pregunta. 

Amb la testosterona passa quelcom similar. “No hi ha evidències científiques clares que un alt nivell de testosterona sigui un determinant significant en el rendiment en esport femení”, apunta un article de Science. En aquesta línia, altres estudis apunten que la testosterona pot “augmentar, disminuir o quedar estable després de la competició, i els factors determinants de la resposta semblen ser el tipus i la duració de la competició i no el sexe dels individus”. 

“Ningú ha provat que no sigui dona. Pot ser que tingui una alteració cromosòmica, però ara per ara i d’acord amb els criteris d’elegibilitat del COI no la desqualifica per participar. Si hi hagués qualsevol qüestió, com amb qualsevol cas de dopatge, es comprovarà i es farà el que calgui fer”, conclou en conversa amb Verificat Alberto Carrio, expert en legislació esportiva de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.