No hi ha evidències que els microplàstics trobats als pulmons d’humans provinguin de les mascaretes
Verifiquem una publicació que assegura que s’han trobat microplàstics en pulmons humans que provenen de les mascaretes.
Què s’ha dit?
Que un grup de recerca britànic ha trobat microplàstics provinents de les mascaretes a pulmons d’humans.
Què en sabem?
Que l’article en cap moment menciona les mascaretes com a origen dels microplàstics. En realitat, el que assenyala és que es van identificar microplàstics a totes les regions dels pulmons humans, i les fibres de polipropilè i polietilè tereftalat eren les més abundants. L’estudi, però, es va fer abans de la pandèmia i no fa referència a les mascaretes.
Ens heu fet arribar una publicació que assegura que uns investigadors de la Universitat de Hull, al Regne Unit, van trobar microplàstics en pulmons humans que provenien de les mascaretes. És ENGANYÓS. L’estudi existeix i les seves conclusions es van publicar el març del 2022, però la mostra es va dur a terme abans de la pandèmia, quan l’ús de mascaretes encara no estava generalitzat. A més, la recerca, que efectivament va detectar microplàstics a totes les zones dels pulmons humans analitzats, no parla en cap moment de mascaretes ni diu que puguin ser l’origen d’aquests microplàstics.
Microplàstics de les mascaretes trobats als pulmons de diversos pacients a Gran Bretanya
L’article original no fa referència a les mascaretes
La publicació que analitzem s’ha construït al voltant d’un article publicat per la Universitat de Hull (Regne Unit), institució a la que pertany l’autora principal de l’article, el març del 2022. La mostra dels pulmons analitzats, però, "es va dur a terme abans de la pandèmia, quan les mascaretes no eren un problema", explica a Verificat una responsable de premsa de la institució que va liderar la recerca. El mostreig va ser aprovat el 2012, com indica un document del Comitè d'Ètica de la Recerca del NHS i de l'Autoritat d'Investigació Sanitària britànica.
L’estudi analitzava mostres de teixit pulmonar humà (obtingut de procediments quirúrgics toràcics de donants vius) mitjançant espectroscòpia —un mètode que es basa en detectar l'absorció o l'emissió de radiació electromagnètica per part d'una substància que volem estudiar— per detectar i caracteritzar qualsevol microplàstic present. El mateix article explica que els microplàstics són partícules de plàstic entre 1 μm i 5 mm que estan presents a tots els compartiments ambientals; des d'aigua dolça i marina fins al sòl, aliments, aigua potable i aire.
En total, es van identificar microplàstics en 11 de les 13 mostres analitzades. De tots aquests, els tipus de microplàstics identificats més abundants van ser polipropilè o PP (23%), el tereftalat de polietilè o PET (18%) i la resina (15%). Com indica en una revisió la Reial Societat de Química, els filtres respiratoris de les mascaretes solen estar fets de polipropilè, i el polietilè (PE) també s'empra en la fabricació de les mascaretes. La revisió també indica la resina com a possible component de les mascaretes. No obstant, en cap moment de l’estudi es parla de l’origen dels microplàstics trobats en pulmons, ni molt menys es fa referència a que provinguin de les mascaretes.
Una portaveu de premsa de la Universitat de Hull ha indicat a Verificat que “aquest estudi no es basava en els microplàstics i l'ús de mascaretes”. Dit d’una altra manera, "la investigació de la doctora Sadofsky no va incloure l'ús de mascaretes facials".
Ethel Eljarrat, investigadora científica de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), la investigació de la qual se centra en contaminants orgànics persistents i emergents, explica a Verificat que “les vies d’exposició humanes són moltes i establir un nexe directe amb l’ús de les mascaretes és molt predir”.
La presència de possibles tòxics en mascaretes
Actualment existeixen molt pocs estudis que avaluin els riscos potencials per als humans de l'ús prolongat de mascaretes. Tot i que no s’ha establert una relació entre les mascaretes i els microplàstics trobats en pulmons humans, un estudi publicat a la revista “Environment International” el setembre de 2021 va analitzar per primera vegada el contingut d'èsters organofosforats (OPE) -productes químics àmpliament utilitzats com a plastificants i retardants de flama– en diferents tipus de mascaretes.
Com explica a Verificat Ethel Eljarrat, autora principal d'aquest estudi, l’objectiu era analitzar els additius químics que porten aquests polímers plàstics. “Els plàstics estan formats per un polímer al qual s’afegeixen diferents compostos per donar-li les propietats”, apunta. Alguns d’aquests compostos són, per exemple, plastificants o retardants de flama.
Eljarrat explica a Verificat que “en totes les mascaretes trobem aquests tipus de compostos en major o menor nivell”. Per dur a terme l’avaluació, els investigadors van utilitzar uns maniquins on bombejaven l'aire simulant les 4 o 8 hores d'ús de les mascaretes i després miraven si a l'aire que respiraven hi havia la presència d'aquests elements. “Vam veure (…) que el 10% (…) [dels additius químics de la] mascareta els estàvem respirant durant l'ús de la mascareta”, afegeix Eljarrat.
No obstant, l’autora assenyala que “l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA (EPA) té establerts uns límits d'exposició diària a partir dels quals (…), hi podria haver un risc”. L’avaluació dels nivells d’exposició va portar a la conclusió de que els nivells d’exposició “estaven força per sota” dels que estableix l’EPA com a perillosos.
Microplàstics al menjar i l’aire
“Nosaltres estem exposats a aquests tipus de plastificants per tot el que mengem i bevem, perquè estan presents a les begudes i als aliments, i també per l'aire que respirem, sobretot en ambients interiors”, indica Eljarrat, i conclou que “l'ús de mascaretes, per si sol no ens provocaria un efecte nociu, però (…) és una via d'entrada addicional a les que ja tenim habitualment”.
L’article de la Universitat de Hull exposa també aquest problema. “Els ciutadans estan exposats a concentracions més elevades de microplàstics a les seves llars o zones exteriors de gran activitat humana i això provoca una exposició humana omnipresent i inevitable”, explica. Això genera una preocupació creixent pel que fa als perills associats a la ingesta, el contacte dèrmic i la inhalació de microplàstics. De fet, un estudi publicat el març de 2022 va trobar per primer cop microplàstics en sang humana. L’article conclou que els resultats obtinguts recolzen “la hipòtesi que l'exposició humana a partícules de plàstic provoca l'absorció de partícules al torrent sanguini” i acaba plantejant la pregunta de si aquestes exposicions poden afectar la regulació immune o la predisposició a malalties amb una base immunològica.
Les mascaretes, doncs, per si soles no són tòxiques, però caldria avaluar el conjunt de factors als quals estem exposats. És important no sobrepassar l’ús recomanat ja que, com indica l’Organització Mundial de la Salut, això pot provocar la possible aparició de lesions cutànies, dermatitis irritativa o empitjorament de l'acne.
Un estudi que va analitzar les conseqüències de l’ús prolongat de mascaretes en sanitaris va observar que portades de manera prolongada durant la pandèmia, les quirúrgiques han provocat efectes adversos com ara mals de cap, erupcions, acné, deteriorament de la pell i deteriorament de la cognició (el CO2 exhalat s'acumula entre la mascareta i la cara, i l'augment dels nivells d’aquest causen confusió, deteriorament de la cognició i desorientació) en la majoria dels enquestats.
El procés d’avaluació de riscos de les mascaretes
Les mascaretes passen per un procés exhaustiu d'avaluació de riscos que permet, com explica el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme del Govern d’Espanya (Mincotur), “determinar els perills i, per tant, les accions que es duen a terme per eliminar o minimitzar aquests perills. Aquesta avaluació de riscos hauria de tenir en compte l'ús previst de la màscara higiènica durant un nombre recomanat d'hores i que el contacte és molt estret amb la pell i les mucoses, a més de tenir en compte el rang d'edat de la població més vulnerable que podria utilitzar el producte”. El mateix web apunta que “per fabricar i comercialitzar mascaretes higièniques, cal complir amb la legislació aplicable”, i afegeix que “l'operador econòmic que figuri a l'etiquetatge té la responsabilitat sobre el producte i ha de garantir que compleix tots els requisits aplicables (seguretat, disseny, materials i assaigs realitzats per un laboratori, etiquetatge, etc.)”.
L’OMS va publicar a finals del 2020 un seguit de recomanacions sobre com utilitzar la mascareta, que es podrien resumir en: rentar-se les mans cada vegada que s’hagi de tocar la mascareta, comprovar que cobreix el nas, la boca i el mentó, desar-la en una bossa de plàstic neta quan es tregui, si és de tela rentar-la cada dia i si és una mascareta mèdica, llençar-la a una galleda d'escombraries, i no utilitzar mascaretes amb vàlvules.