No hi ha evidències que els desodorants causin càncer de mama
S’ha assenyalat l’alumini i els parabens com a culpables, però la seva presència en cosmètics està regulada a Europa
Què s’ha dit?
Que els desodorants contenen substàncies, com l’alumini o els parabens, que podrien provocar càncer, especialment càncer de mama.
Què en sabem?
L’alumini i els parabens són compostos estudiats i la seva presència en cosmètics està regulada a Europa. No hi ha evidència que els desodorants continguin cap substància en unes concentracions que puguin provocar càncer.
Un canal de Youtube amb més d’un milió seguidors ha difós un vídeo on assegura que “un recent estudi” ha demostrat una relació entre els desodorants i “múltiples casos de càncer”, especialment de mama. El locutor no aporta cap prova que sostingui la seva hipòtesi ni concreta l’estudi a què es refereix. És cert que fa anys que s’estudia la relació entre l’alumini i els parabens, dos ingredients tradicionalment presents en els desodorants, amb el càncer. Per ara, aquesta relació no ha estat provada i, de fet, la majoria d’estudis publicats descarten que els desodorants puguin ser cancerígens.
Una cerca a Pubmed —un motor de cerca d’articles científics de lliure accés ofert per la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units— incloent els termes “desodorant i càncer”, o “antitranspirant i càncer” (en anglès), i limitada a publicacions de 2022 i 2023 no mostra cap estudi que estableixi una relació de causa-conseqüència entre aquests productes i l’aparició de tumors. De fet, l’únic treball indexat al respecte és una carta a l’editor titulada “els antitranspirants que contenen alumini no estan associats amb càncer de pit”.
És a dir, que al contrari del que s’afirma al vídeo de Youtube, no hi ha investigacions recents de prestigi que hagin analitzat aquesta possible vinculació.
Alumini i parabens, al centre de la recerca
La recerca sobre el potencial cancerigen dels desodorants ha descartat, per ara, cap vinculació entre aquests productes i la patologia, i s’ha fixat fonamentalment en dues substàncies: l’alumini, que ja s’emprava amb la mateixa finalitat a l’època dels romans, i els parabens. Ambdós han estat tradicionalment components habituals de productes cosmètics, i estan regulats per “una legislació viva que va canviant amb els nous coneixements”, segons apunta a Verificat Maria Pilar Vinardell, professora del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Universitat de Barcelona.
Els compostos d’alumini són part comuna dels desodorants perquè, en contacte amb la pell i la suor, formen “una pasta que tapona els porus i inhibeix la sudoració”, explica a Verificat Lluís Escriche Martínez, director del departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, el Comitè Científic de Seguretat del Consumidor (SCCS, per les sigles en anglès), l’entitat que avalua la seguretat dels cosmètics a Europa, considera que l’alumini és segur si representa menys del 20% del contingut polvoritzat dels desodorants d'esprai.
En aquestes concentracions, la quantitat que se’n podria absorbir es calcula petita en comparació amb l’absorbida a través de l’aigua de consum i els aliments, fonts probablement “més significatives en relació amb la concentració d'Al [alumini]”, segons explica en un correu electrònic a Verificat Julio C. Serrano Niño, investigador en Ciències dels Aliments a la Universitat de Guadalajara, Mèxic. La Societat Americana del Càncer expressa la mateixa conclusió en el seu web.
Els parabens tampoc es consideren perillosos
Els parabens són uns químics amb propietats antimicrobianes que s’usen des de la dècada de 1920 com a conservants en els cosmètics. El 2004 una investigació va trobar-ne restes en tumors mamaris, i va aixecar la preocupació sobre el seu potencial cancerigen. Ara bé, haver trobat parabens en tumors mamaris no vol dir que els químics n’hagin estat els responsables, explica la Royal Society of Chemistry del Regne Unit. Tant l’Institut Nacional de Recerca dels Estats Units, com el Centre de Recerca del Càncer del Regne Unit descarten també que hi hagi evidència científica que vinculi els parabens dels desodorants amb el càncer de mama.
L’estudi dels parabens ha mostrat que tenen la capacitat d’actuar d’una manera similar als estrògens, les hormones sexuals femenines, i estimular el creixement de les cèl·lules mamàries, tant les sanes com tumorals. No obstant això, la seva activitat és entre mil i un milió de vegades menor a la de l’hormona natural.
En conseqüència, el Comitè Científic de Seguretat del Consumidor ha establert unes concentracions màximes que considera segures per la presència de diversos parabens en productes cosmètics, i que estan en constant revisió. Per a alguns compostos (isopropilparaben, isobutilparaben, fenilparaben, benzilparaben i pentilparaben), en canvi, considera que no hi ha prou evidència per a establir nivells segurs, raó per la qual han estat prohibits a la Unió Europea.
Als Estats Units no hi ha una regulació respecte de l’ús de parabens en els productes cosmètics, tot i que l’Administració d’Aliments i Medicaments del país fa un seguiment de la darrera evidència publicada respecte a aquests compostos, per tal de seguir avaluant-ne els possibles riscos.
Un rumor dels 90
L’origen del rumor que els desodorants podrien ser cancerígens es remunta a la dècada de 1990, quan una cadena de correus electrònics va suggerir la relació, segons expliquen un article de Nature i el Consell del Càncer d’Austràlia. Des d’aleshores, però, el gruix de l’evidència científica no ha donat suport a aquesta relació. Així ho expliquen la pròpia institució australiana, juntament amb la Societat Americana del Càncer, l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units o el Centre de Recerca del Càncer, de Regne Unit, entre altres. L’única revisió sistemàtica publicada al respecte el 2016 va replicar el mateix veredicte.
Un llibre publicat el 2015 per la Unitat de Cura i Consell Oncològic d’hospitals Sanitas de Barcelona i avalat per la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) sobre mites i realitats en oncologia, coincideix: “Els antitranspirants no provoquen problemes de salut (a excepció de reaccions al·lèrgiques de la pell a les persones molt sensibles); per tant, la seva utilització és segura i no representa cap risc per a les persones”.
