No hi ha evidència que tapar-se la boca amb cinta aïllant per dormir faci roncar menys
Tapar-se la boca amb cinta adhesiva per a dormir no implica millores per a la salut
Tapar-se la boca amb cinta adhesiva per a dormir no implica millores per a la salut
Què s’ha dit?
Que tapar-se la boca amb cinta adhesiva per anar a dormir serveix com a remei casolà per evitar roncar o per tractar l’insomni i altres problemes relacionats amb el son.
Què en sabem?
Respirar pel nas és la millor manera de fer-ho, però tapar-se la boca no ofereix cap benefici demostrat i pot ser perillós per algunes persones.
Alguns vídeos de TikTok i Instagram que acumulen desenes de milers de reproduccions asseguren que dormir amb la boca tapada amb cinta o plàstic adhesiu ajuda a reduir els roncs i és útil per evitar l’insomni, millorar la higiene bucal i augmentar l’energia.
No hi ha evidència científica publicada que avali que tapar-se la boca amb cinta adhesiva sigui beneficiós per a la salut. De fet, els experts consultats per Verificat ho consideren perillós. Els pocs estudis similars que existeixen són petits (menys d’una trentena de participants) i estan fets sobre pacients que ronquen i empren esparadrap o pegats porosos. Els treballs suggereixen que la pràctica pot reduir roncar, però els resultats no són definitius, i en cap cas aborden altres qüestions com l’insomni o la higiene bucal.
Els experts adverteixen, a més a més, que aquests remeis casolans no han de substituir solucions mèdiques ben estudiades, especialment quan es tracta de problemes de salut greus.
Tapar-se la boca amb cinta adhesiva en dormir redueix els roncs i millora la salut
Tapar-se la boca amb cinta adhesiva com a mètode per reduir els roncs i millorar la salut no té fonament científic, expliquen a Verificat Maria Casasayas i Juan Ramon Gras, otorrinolaringòlegs de l’Hospital de Sant Pau. Els experts, de fet, ho consideren perillós en persones amb problemes respiratoris. A aquesta mateixa conclusió arriba aquest article de la Harvard Medical School, que detalla que en certs casos la pràctica “podria reduir significativament els nivells d’oxigen d’una persona quan dorm”.
Els pocs estudis que han investigat els efectes de tapar la boca a la nit s’han centrat en pacients que ronquen i tenen apnea obstructiva, una condició en què la persona afectada deixa de respirar —o agafa massa poc aire— en breus episodis repetits durant el son, tal com vàrem explicar. Però es tracta de treballs molt preliminars, amb vint i trenta participants, que s’han dut a terme amb materials porosos com un esparadrap —no cinta adhesiva— i sobre una població molt concreta. És a dir que els resultats no es poden extrapolar a la població general.
Una investigació d’aquest mateix any feta sobre 66 persones amb apnea obstructiva va trobar que la pràctica millorava el flux de l’aire en la majoria de pacients, però que en alguns d’ells l’empitjorava, perquè tenien el nas obstruït. En pacients amb asma no s’hi ha trobat cap efecte beneficiós.
“Aquests estudis no donen una base per la implementació a gran escala de tapar-se la boca per tractar apnees de la son autodiagnosticades, especialment sense una supervisió adequada”, escriu el fisiòleg del University College Cork Ken O’Halloran en aquesta editorial.
Respirar pel nas, millor que per la boca
La idea de la pràctica surt del fet que moltes persones que pateixen d’apnea obstructiva de la son dormen amb la boca oberta, i que això pot empitjorar els símptomes, segons alguns estudis. “El nostre cos està fet per respirar pel nas”, expliquen els experts de l’Hospital de Sant Pau, només s’hauria de respirar per la boca en casos d’esforç, quan el cos necessita més quantitat d’aire.
El nas, gràcies als pèls i la mucosa de l’interior, filtra la pols i els patògens. Això permet que l’aire que arriba als pulmons estigui una mica més filtrat de partícules i tingui una temperatura més elevada. Els conductes nasals també humidifiquen l’aire, cosa que beneficia el sistema respiratori.
L’aire que arriba als pulmons és millor quan està calent i humit perquè ajuda a protegir i optimitzar el funcionament del sistema respiratori. Contribueix, per exemple, a evitar la sequedat de les vies respiratòries, mantenint una capa de moc saludable que actua com a barrera protectora contra patògens i partícules contaminants.
Per tant, intentar forçar l’organisme a respirar pel nas mitjançant una obstrucció mecànica de la boca amb cinta adhesiva és una pràctica que no és ni saludable ni segura.