No hi ha evidència que les dones sincronitzin el període menstrual

Segur que heu sentit dir alguna vegada que les dones que comparteixen temps i espai juntes acaben sincronitzant els seus períodes. En realitat, però, no hi ha cap evidència científica que pugui demostrar aquest fenomen.

La sincronització dels cicles menstruals, coneguda amb el nom d’efecte McClintock, va ser descrita per primera vegada a un article científic el 1971, però anys més tard diverses investigacions van concloure que l’estudi original presentava una metodologia incorrecta i que la sincronització menstrual observada podia ser deguda simplement a l’atzar. T’ho expliquem!

La psicòloga estatunidenca Martha K. McClintock va ser la primera investigadora a realitzar una recerca sobre la sincronització menstrual en dones. Era l’any 1971 i la seva investigació va ser publicada a la revista Nature. La investigadora explicava l’anàlisi a 135 alumnes d’entre 17 i 22 anys residents a un institut, i concloïa que les dones que més compartien temps i espai acabaven sincronitzant els seus cicles menstruals durant el curs acadèmic. L’article no va trobar explicacions a aquest fet i deixava diverses hipòtesis obertes, però a partir de llavors la sincronització dels períodes menstruals va passar a conèixer-se amb el nom d’efecte McClintock.

Anys després de la publicació del primer article, diversos estudis, entre ells aquest de 1991 o aquesta revisió de 1992 publicats a la revista Psychoneuroendocrinology o aquest de 2002 publicat al Journal of Comparative Psychology, van intentar replicar els resultats de McClintock, sense èxit. Van posar en evidència diversos errors metodològics i de disseny de l’estudi, com l’exclusió de participants sense motiu aparent, els quals augmentaven de manera artificial la probabilitat de trobar sincronia menstrual a la mostra, criticant així la recerca de la psicòloga.

L’estudi de McClintock, refusat

L’any 2006, altres investigacions basades en estudiants poloneses i xineses pertanyents a diferents centres estudiantils no van trobar cap efecte de sincronització dels seus períodes, assegurant que les dones no sincronitzen els seus cicles menstruals i que aquesta percepció podria explicar-se per múltiples convergències i divergències que succeeixen al llarg dels cicles. “Tenint en compte l’evidència científica existent fins al moment, no podem dir que existeixi una sincronització menstrual entre dones que mantenen una relació social estreta”, explica a Verificat Ana Robles, ginecòloga i obstetra de l’Hospital del Mar de Barcelona. “Seria necessari dissenyar nous estudis per avaluar aquest fenomen”, expressa.

Per tant, actualment no hi ha cap evidència científica que pugui demostrar que les dones sincronitzen els seus períodes menstruals després de conviure en un mateix espai durant un temps determinat, tal com conclouen diversos estudis com aquest publicat a Human Reproduction o aquesta revisió sistemàtica de The Journal of Sex Research.

Hipòtesi de les feromones

Diversos organismes, entre ells alguns mamífers o insectes, alliberen al medi unes substàncies químiques capaces d’influir o modificar el comportament d’altres membres de la mateixa espècie, i això és el que coneixem amb el nom de feromones. Aquestes “són substàncies volàtils produïdes de forma líquida i que després es dispersen per l’ambient fins que, a través de l’olfacte, s’uneixen a uns receptors específics que provoquen una cascada de reaccions biològiques que són responsables dels canvis fisiològics o del comportament”, exposa Robles.

“Això succeeix en altres espècies animals perquè té un sentit reproductiu”, explica a Verificat Sergio Martínez, director clínic territorial de ginecologia i obstetrícia de l’àrea metropolitana nord de l’Institut Català de la Salut. Però “la sexualitat humana és més complexa que un efecte químic dubtós”, afegeix l’expert.

Malgrat que McClintock ja va hipotetitzar al seu primer estudi que les feromones podrien explicar aquesta suposada sincronització entre els cicles menstruals femenins, “no existeix evidència que suporti cap d’aquests fenòmens [en humans]”, indica Robles. De fet, una revisió publicada a la revista Nature l’any 2006 que analitzava vuit estudis que avaluaven el possible efecte de les feromones sobre el control del cicle menstrual va concloure que existeixen seriosos dubtes sobre l’existència de feromones que puguin modular els períodes menstruals en humans, trobant a més a més diversos errors metodològics als vuit estudis analitzats, com inconsistències de les dades o errors estadístics. Per altra banda, una revisió publicada l’any 2020 afirmava que, tot i que la comunicació per feromones en humanes “podria tenir un rol a diverses funcions sistèmiques […], aquesta no ha estat definitivament demostrada”.

Un vestigi de l’evolució

“Les feromones en humans són vestigials […] i no s’ha confirmat que tinguin efectes sobre la sexualitat humana”, argumenta Martínez. Tot i que “és possible que els nostres ancestres sí que tinguessin algun efecte de les feromones, […] això s’ha perdut al llarg de l’evolució”, agrega.

“La influència de l’ovulació depèn més del rellotge intern de cada dona —senyals hormonals i nerviosos— que no de factors hormonals externs com les feromones”, explica l’expert. “La dona no té zels com els animals, sinó que té períodes menstruals […] i el cicle sexual femení, incloent-hi l’ovulació i la menstruació, respon a un cicle intern complex guiat per l’encèfal —eix hipotalàmic-hipofisiari— que respon a una ciclicitat (que no és perfecta) que no sembla estar afectada per influències hormonals externes com les feromones. En canvi, sí que està afectada per factors ambientals com l’estrès o l’alimentació, però no sembla que hi hagi influència per la presència d’altres dones”, estipula.

Per altra banda, cal remarcar que ara per ara “no s’han aconseguit identificar feromones a l’espècie humana ni tampoc els receptors que serien necessaris perquè aquestes poguessin modular el cicle menstrual”, conclou Robles.