No hi ha evidència científica que el cànnabis eviti la infecció de covid-19
Un estudi en cultius cel·lulars sobre cànnabis i covid-19 s’ha fet viral, donant lloc a titulars enganyosos
Què s’ha dit?
Diversos articles publicats a mitjans generalistes diuen que el cànnabis pot prevenir la infecció per covid-19.
Què en sabem?
El que s’ha descobert en realitat és que certs cannabinoides, unes substàncies químiques presents a la planta del cànnabis, poden prevenir l’entrada del SARS-CoV-2 a la cèl·lula, que és el primer pas en el procés d’infecció, però es tracta d’un assaig preclínic, és a dir, fet sobre cultius cel·lulars, i no sobre humans, per la qual cosa realment es desconeix si a nivell humà aquest bloqueig tindria realment lloc.
Internet s'ha omplert d’articles i missatges virals que parlen d'un estudi que suposadament ha demostrat que el cànnabis podria ajudar a prevenir infeccions de covid-19. No obstant això, el contingut és ENGANYÓS: el que s'ha descobert, a través d'assajos preclínics, és que certes substàncies químiques presents al cànnabis poden evitar l'entrada del virus a cèl·lules humanes. Que siguin preclínics significa que les investigacions s'han fet en laboratori i sobre cèl·lules, no sobre humans, per la qual cosa encara queda molt camí per davant per veure si les troballes poden ser replicables al món real, i de quina manera.
Científics: el cànnabis pot prevenir la infecció per COVID-19
Els titulars enganyosos que no donen els matisos dels estudis científics són una font habitual de desinformació. El cas del cànnabis i la possible reducció d'infeccions per covid-19 n'és un exemple: alguns mitjans han indicat als seus titulars que “el cànnabis pot prevenir la infecció per covid-19”, però la veritat és que el que els científics han observat en els seus estudis, a través d'una tècnica coneguda com a espectrometria de masses de selecció d'afinitat, que certs compostos químics —l'àcid cannabigeròlic (CBGA), l'àcid cannabidiolic (CBDA), i l'àcid tetrahidrocannabinòlic (THCA)— s'uneixen a la proteïna de l'espícula del SARS-CoV-2”, i que els dos primers “poden prevenir l'entrada a la cèl·lula, que és el primer pas en el procés d'infecció”, tal com resumeix a Verificat Richard B. van Breemen, professor de Ciències Farmacèutiques a la Universitat Estatal d'Oregon (EUA), i líder d'aquest estudi publicat a Journal of Natural Products que s'ha fet viral.
La qüestió és que es tracta d'un assaig que, tal com assenyala a Verificat Manuel Guzmán, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat Complutense de Madrid i vicepresident de l'Observatori Espanyol del Cannabis Medicinal (OECDM), “utilitza cèl·lules en cultiu, no models in vitro”, és a dir, que entra dins de la categoria del que la ciència entén com a estudi preclínic.
Aquest tipus d'interpretació d'un estudi preclínic ja s'ha fet servir per donar la idea falsa que compostos com la povidona iodada, emprada en la fabricació del Betadine, són eficaços en la prevenció de la covid-19. En aquest cas concret, del qual parlem en aquest article, la povidona iodada havia resultat ser efectiva contra coronavirus en estudis de laboratori, però no en ser consumida directament per humans. Per això, algunes persones van inferir que això podria passar igualment al món real, però de moment l'evidència científica no conclou el mateix.
En medicina, aquest tipus d'estudis són el primer pas per començar a desenvolupar un medicament en humans. "Serveix sobretot per demostrar la manca d'efectes adversos, mentre que és a la fase clínica (que ja es realitza en humans) quan s'emfatitza a provar l'eficàcia terapèutica", aclareix la Fundació Genoma España a la seva guia de desenvolupaments preclínics.
De fet, el mateix van Breemen insisteix que encara que la investigació “estableix un mecanisme d'acció mitjançant el qual els àcids cannabinoides poden prevenir l'entrada cel·lular del SARS-CoV-2 que causa la covid-19, encara calen estudis clínics per establir l'eficàcia, i determinar-ne la dosi òptima i la forma d'administració”.
Pastilles de cannabinoides
Que el titular sigui que “el cànnabis pot prevenir la infecció per covid-19” a molts els ha fet preguntar-se si fumar una cigarreta de cànnabis pot tenir algun efecte a evitar la malaltia, però res més lluny de la realitat. Ja ho explica el mateix líder de l'estudi en un correu electrònic: “Els àcids cannabinoides són sensibles a la calor i es poden descompondre si es fumen. Per tant, fumar probablement no seria l'administració ideal”.
D'altra banda, les dosis in vitro emprades "són molt altes i no serien assolibles amb l'ús oral d'aquests cannabinoides", assenyala a Verificat Eduardo Muñoz, professor d'Immunologia de l'Institut Maimónides de Recerca Biomèdica de Còrdova, i membre de la Societat Espanyola de Recerca sobre Cannabinoides (SEIC). Coincideix amb ell Guzmán: "Les dosis de CBD que els investigadors afegeixen a les cèl·lules per inhibir la infecció viral són molt més grans que les que arriben a l'organisme d'un usuari amb, per exemple, un oli de CBD". “En altres paraules”, conclou, “que el sistema experimental emprat pels autors del treball està molt forçat”.
Per totes aquestes raons, Muñoz considera que fer servir aquesta notícia per dir que certs cannabinoides poden ser efectius en el tractament del covid “és completament absurd i sense base” i “el seu significat real sobre el covid-19 és mínim i anecdòtic”. Guzmán opina que l'assaig té “poc de valor clínic”, però “no vol dir que en el futur pugui ser estès”.
Estudis preclínics ≠ estudis en persones
Perquè sigui vàlida, una investigació mèdica ha de seguir sempre una mena de full de ruta que consisteix a anar de menys a més, o dit altrament, de models cel·lulars a animals, a finalment models humans. És a dir, un medicament no es pot aprovar si no s'han fet en primer lloc estudis preclínics i, tot seguit, assaigs clínics en fase I, II i III.
Un exemple és el desenvolupament de les vacunes contra la covid-19, encara que si és el cas, en tractar-se d'una situació d'emergència, han anat passant de fase en fase a través d'un sistema conegut com a rolling review, que permet valorar gairebé en temps real les dades que es van generant d'un medicament prometedor durant una emergència sanitària. Cal recordar que gràcies a aquest sistema no se salten fases, sinó que les desenvolupen al mateix temps que s'analitzen les dades prèvies conforme van arribant.
En el cas dels cannabinoides, és cert que els resultats dels assaigs preclínics poden ser esperançadors, però cal no perdre de vista que són només el primer pas d'un llarg procés de recerca que pot durar anys.