No hi ha cap prova que els greixos animals allarguin l’esperança de vida
Verifiquem una publicació que diu que la major esperança de vida dels humans es deu al consum de grasses animals
Què s’ha dit?
Que gràcies al fet que mengem greixos animals, vivim un 30% més que els simis hervíbors, en part perquè patim menys malalties vasculars.
Què en sabem?
No hi ha proves que la major esperança de vida estigui vinculada exclusivament a la dieta. I els greixos animals estan més relacionats amb l’aparició de malalties, també cardiovasculars, que les vegetals.
Ens heu fet arribar un text publicat en un mitjà de comunicació digital que assegura que l'esperança de vida dels éssers humans és major que la dels simis herbívors gràcies, en part, a “la introducció dels greixos animals a la nostra alimentació”, que “prevenen l'aparició de malalties vasculars”. És ENGANYÓS. No hi ha proves que la major esperança de vida estigui vinculada exclusivament a la dieta. De fet, els greixos animals estan més relacionats amb l'aparició de malalties, també cardiovasculars, que les vegetals.
Els humans vivim un 30% més que els simis herbívors. Per això, la introducció dels greixos animals a la nostra alimentació juga un paper decisiu. Aquests prevenen l'aparició de malalties vasculars
El text no ofereix cap prova ni enllaç a cap article que doni suport als seus arguments. Sí que és cert que els humans vivim més que els simis, que rarament sobrepassen els 50 anys, mentre que, actualment, els humans viuen al voltant de 73,4 anys. És a dir, la diferència en esperança de vida és molt superior al 30% del que parla el text. De fet, la immensa majoria dels simis tenen una dieta omnívora basada principalment en vegetals.
Els humans hem doblat la nostra esperança de vida en els últims dos segles, mentre que la nostra dieta inclou carn des de l'origen de l'espècie homo sapiens. “Existeixen factors com […] l'accés a tota mena de menjar…” que poden contribuir que visquem més anys, indica a Verificat Giuseppe Russolillo, doctor en Nutrició Humana i Dietètica i president de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica d'Espanya. Però la incorporació de la carn no ha de ser sinònim d'això. De fet l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elaborat un pla amb els principis bàsics que ha de seguir una dieta saludable, en què esmenta específicament que cal “prioritzar el consum de greixos insaturats [la majoria, d'origen vegetal ] respecte les saturades [fonamentalment d'origen animal]”, així com “augmentar el consum de cereals integrals, hortalisses, fruites, llegums i fruits secs”.
A més, l'evidència científica disponible assenyala que aquest augment de l'esperança de vida no només està condicionat per l'alimentació. Els estudis que analitzen aquest fenomen han centrat les explicacions en les millores en medicina i salut pública, que han permès reduir àmpliament la mortalitat infantil, alhora que millorar la qualitat de vida dels més grans de 65 anys. Un altre article apunta a aquests factors conjuntament amb millores en l'educació, la salubritat o la nutrició.
Greixos bons i dolents
Hi ha diversos tipus de greixos i la majoria es poden trobar tant en productes d'origen animal com en productes d'origen vegetal. Tot i això, les recomanades en menor quantitat es troben sobretot en productes d'origen animal. Això no vol dir que cap aliment vegetal contingui greixos el consum dels quals es desaconselli —és el cas de l'àcid gras palmític, per exemple, un tipus de greix saturat present tant en productes animals com en vegetals—, però passa en molt menor mesura.
Tradicionalment, els greixos s'han dividit en animals i vegetals, però com assenyala la Universitat de Harvard, aquesta distinció és imprecisa. El que és important, destaca, és la seva composició química i les diferencia en tres grans grups: els greixos trans, els saturats i els no saturats.
Les primeres es troben de manera natural en alguns animals —vaques i xais, per exemple— i aliments que se'n deriven —com la llet—, però també poden produir-se artificialment. Els greixos saturats, per la seva banda, es divideixen entre àcid palmític, àcid esteàric, àcid mirístic o àcid lignocèric i es troben majoritàriament als aliments d'origen animal. Finalment, els greixos no saturats, els que l'OMS recomana menjar en major proporció, se subdivideixen alhora en poliinsaturats i monoinsaturats. Es troben principalment en aliments d'origen vegetal a més de peix i marisc.
Les recomanacions actuals de l'OMS estableixen precisament una distinció entre les quantitats recomanades de cada tipus de greix per tenir una dieta saludable. Per reduir el risc de desenvolupar malalties com les cardiovasculars, càncer o diabetis, l'ideal és “limitar el consum de greixos saturats a menys del 10% de la ingesta calòrica diària; el de les trans a menys de l'1%”, i substituir els greixos saturats i els greixos trans per greixos no saturats, “en particular greixos poliinsaturats”, apunta l'organisme.
Un excés de greixos saturats augmenta el risc de malalties cardiovasculars
L'autor de l'article que ens heu enviat no assenyala les fonts en què es basa per dir que els greixos animals redueixen la probabilitat de malalties vasculars, però l'evidència científica apunta a la direcció contrària: hi ha estudis que demostren que substituir els greixos saturats per insaturats (mono i poliinsaturades) redueix la probabilitat de ser víctima de malalties cardiovasculars. És a dir, que encara que un consum moderat de greixos saturats no és perjudicial, intentar reemplaçar-los pels insaturats té avantatges al nostre organisme. En una altra revisió Cochrane, organització sense ànim de lucre que reuneix un grup d'investigadors de ciències de la salut de més de 30.000 voluntaris a 90 països que apliquen un rigorós i sistemàtic procés de revisió de les intervencions en salut, els científics van concloure que reduir la ingesta de greixos saturats durant almenys dos anys provoca una reducció potencialment important dels esdeveniments cardiovasculars combinats.
Menys debat generen els greixos trans, que tenen una vinculació demostrada amb l'augment del colesterol, un dels factors de risc de les malalties cardiovasculars. El seu consum no aporta cap benefici per al cos i, de fet, els greixos trans d'origen artificial estan prohibits a molts països com els Estats Units o els països membres de la Unió Europea.
D'altra banda, els greixos insaturats es troben principalment en aliments d'origen vegetal, segons indica la Fundació Espanyola del Cor, encara que una de les fonts principals d'omega-3, un dels poliinsaturats, és el peix i el marisc.
A més, els aliments d'origen vegetal també contenen una petita porció de greixos saturats: “Els greixos vegetals contenen tots els àcids grassos”, assenyala a Verificat Emili Ros, director de la Clínica de Lípids del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Clínic de Barcelona, qui posa com a exemple l'oli d'oliva, que té un 10% d'àcid gras palmític, o els fruits secs, que si bé són rics en monoinsaturat, tenen fins al 15% de palmític: “La natura ja equilibra els greixos a tots parts”, raona. “Si no mengem carn, no tindrem cap deficiència de greixos saturats, ja els consumim amb altres aliments”, conclou.