No ets especial: les afirmacions de l’horòscop s’apliquen a tothom
Com més general és una afirmació, més fàcil serà que ens hi identifiquem
En psicologia, existeix un fenomen conegut com a “efecte Barnum” o “efecte Forer” que es refereix a la tendència de les persones a acceptar afirmacions vagues, ambigües i generals com a descriptives de la seva personalitat única i especial.
Aquest efecte fa anys que s’estudia per entendre el seu funcionament, i sembla que el seu origen es remunta al segle passat: el 1949, el psicòleg Bertram R. Forer va publicar un article on ja apuntava que “les avaluacions de la personalitat poden ser (…) en termes tan generals que no tenen sentit (…), o poden tenir ‘validesa universal’ i s'apliquen a tothom”.
Uns anys més tard, Paul E. Meehl (1920-2003), professor al Centre de Filosofia de la Ciència de Minnesota va suggerir adoptar el terme “‘efecte Barnum’ per denominar aquells procediments clínics (…) en què les descripcions de personalitat obtingudes a partir de tests es dissenyen per encaixar amb el pacient”, usant afirmacions o negacions tan generals que encaixarien amb qualsevol.
Ens deixem enganyar, però amb estil
“La gent tendeix a acceptar afirmacions sobre si mateixes en proporció al seu desig que aquestes siguin vertaderes, i no en proporció a la precisió (…) de les afirmacions”, explicava un article de 2018, que analitzava les conseqüències d’aquest efecte sobre nosaltres. “Tendim a acceptar afirmacions qüestionables, fins i tot falses, sobre nosaltres mateixos, si les considerem prou positives o afalagadores”.
A més, l’efecte Barnum funciona millor per a declaracions positives. Segons l’enciclopèdia Britannica, “és molt menys probable que la gent cregui que una afirmació s'aplica a ells si és una afirmació negativa, com ara ‘Sovint penso fer mal a les persones que fan coses que no m'agraden’”. Per això, qui vulgui fer ús de l'efecte Barnum utilitzarà principalment frases positives, o frases que podrien semblar negatives, però es compensen amb alguna cosa positiva. Alguns exemples:
- De vegades t'esforces massa en projectes que no funcionen.
- Penses de forma independent i t'enorgulleixes de fer les coses de manera diferent als altres.
- De vegades pots parlar fort, ser extravertit i una persona sociable, però altres vegades pots ser tranquil, tímid i reservat.
- A vegades ets massa dur amb tu mateix i molt crític.
- Tot i que tens algunes debilitats, t'esforces molt per superar-les i ser millor persona.
Qui no s’ha sentit mai identificat amb una afirmació d’aquest tipus?
Aplicacions de l’efecte Barnum
Diversos corrents pseudocientífics utilitzen aquest efecte a l’hora de, per exemple, fer prediccions sobre el futur, o de descriure la personalitat d’algú. És el cas de disciplines com el tarot, la lectura de la mà, l’horòscop, les boles de cristall, o la carta astral, entre d’altres. En la pràctica d’aquestes s’emeten afirmacions generals que podrien encaixar amb qualsevol persona.
El 2022 es va publicar un article que demostrava justament la poca fiabilitat de l’horòscop. En l’estudi que descriu, 12 participants van ser reclutats aleatòriament en un centre comercial de la Xina. Se’ls va llegir 12 descripcions del zodíac sense dir el signe a què suposadament corresponien i després se'ls va demanar que escollissin la que s’adequava més a la seva personalitat. Els participants o bé van escollir més d’una definició, o bé es van mostrar indecisos davant la tria, cosa que confirma com aquesta disciplina aplica l’efecte Barnum: les descripcions del zodíac són vagues i generals i podrien encaixar amb tothom. És cert que la mostra era molt petita, i per tant probablement no sigui significativa, però el resultat és orientatiu del que podria passar en cas de repetir-ho amb una mostra major.
Per sort, de moment l’horòscop “es tracta d’una doctrina inofensiva”, com indicava un reportatge de l’Ara. Però aquestes disciplines no es basen en evidències demostrades, així que, de les pseudociències, millor que ens en mantinguem ben lluny.