No està demostrat que prendre suplements de triptòfan ajudi a combatre la depressió
Una dieta sana i equilibrada aporta el triptòfan necessari per al cos, i l’evidència científica disponible no avala que la suplementació tingui un efecte antidepressiu
Què s’ha dit?
Que el triptòfan és eficaç com a tractament antidepressiu.
Què en sabem?
El triptòfan, un aminoàcid essencial que el nostre cos no sintetitza, és una de les molècules encarregades de produir serotonina. Una dieta sana i equilibrada aporta el triptòfan necessari per al cos, i l’evidència científica disponible no avala que la suplementació tingui un efecte antidepressiu.
Un pòdcast amb presència a Spotify i a altres plataformes com iVoox —on compta amb més de 4.000 reproduccions— ha dedicat un capítol a discutir els suposats efectes antidepressius del triptòfan, un aminoàcid que contribueix a la producció de la serotonina. Les cerques a Google sobre aquest compost han augmentat a Espanya tot i que, en realitat, els suposats efectes del triptòfan per a tractar aquesta patologia no estan provats. El tractament de la depressió implica, ara per ara, procediments llargs que acostumen a combinar medicació i teràpia.
El rum-rum sobre els suposats efectes beneficiosos de prendre triptòfan no és nou. Ja el 2019 diverses pàgines naturistes —algunes de les quals en venen suplements— i mitjans generalistes en parlaven com un “remei natural contra l’ansietat”, cosa que tampoc s’ha demostrat científicament.
Tot i que el triptòfan és un aminoàcid essencial, és a dir, que l’obtenim a través dels aliments perquè el cos no el pot sintetitzar, l’evidència científica i els experts consultats per Verificat descarten que una suplementació sigui un tractament adequat per a les persones que pateixen depressió. De fet, una dieta saludable i equilibrada ja aporta la quantitat de triptòfan necessària per al correcte funcionament del nostre cos.
Evidència insuficient
No hi ha “un efecte antidepressiu demostrat del triptòfan”, assegura a Verificat Jose Valdecasas, psiquiatra a l’Hospital Universitari de Canàries i vicesecretari de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria. L’afirmació de l’expert va en línia amb la revisió bibliogràfica realitzada el 2011 per l’Autoritat Europea de Salut Alimentària (EFSA), que va concloure que l’evidència científica no havia demostrat una relació causa-efecte entre la suplementació amb triptòfan i una millora en l’humor ni en la son.
Manquen “assajos clínics en pacients amb trastorns afectius” per a poder ampliar el coneixement sobre els possibles efectes beneficiosos del triptòfan, apunta a Verificat Joaquim Raduà, psiquiatra de l’Hospital Clínic de Barcelona, i investigador del grup d’Imatge de trastorns relacionats amb l'estat d'ànim i l'ansietat a l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer (IDIBAPS). Per ara, assenyala l’expert, “l’evidència és molt escassa i indirecta”.
“Les persones empren L-triptòfan [el nom que rep el suplement d’aquest aminoàcid] pels símptomes greus de la síndrome premenstrual, la depressió, l’insomni i moltes altres afeccions, però no existeix una bona evidència científica que recolzi cap d’aquests usos”, coincideix la pàgina divulgativa dels Instituts Nacionals de la Salut dels Estats Units (NIH, per les sigles en anglès). El centre mèdic de la Universitat de Rochester recomana no suplementar-se a menys que sigui “sota la direcció d’un professional de la salut”, un incís que també es fa al capítol de pòdcast que estem verificant.
La serotonina com a argument principal
“Es fa el raonament que, en consumir triptòfan, el normal és que s’elevi el nivell de serotonina, i que això tingui un efecte antidepressiu […] en base a la hipòtesi que la depressió ve provocada per un dèficit de serotonina”, explica Valdecasas, però recorda que aquesta hipòtesi no està demostrada i que no hi ha evidència sòlida que les persones amb depressió tinguin nivells més baixos de serotonina. L’expert apunta a una revisió paraigua publicada el 2022 a Nature, que la posava en dubte basant-se en tota l’evidència recollida fins al moment.
El mateix treball assenyalava que no hi havia evidència sòlida que nivells més baixos de triptòfan estiguessin vinculats amb quadres depressius, donant continuïtat a les conclusions de revisions sistemàtiques i metaanàlisis prèvies. Una altra revisió actual de Nature tampoc ha trobat una vinculació entre la manca de triptòfan i l’ansietat.
Prenem el triptòfan que necessitem
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana ingerir 4 mg de triptòfan per kg de pes al dia —uns 280 mg per dia en una persona de 70 kg—. Un adult que segueix una dieta sana i equilibrada n’ingereix entre 600 i 1.200 mg diaris només amb l’alimentació, segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), donat que el triptòfan està present en aliments proteics comuns com els ous, el formatge, les patates, l’arròs o la carn, entre d’altres.
A Espanya, l’AESAN permet comercialitzar suplements de fins a 300 mg, sempre i quan no els consumeixin persones embarassades o en tractament amb antidepressius. El Comitè Científic de Seguretat Alimentària de Noruega va publicar el 2016 un informe en el qual apuntava que els suplements de triptòfan de 250, 350 i 450 mg representaven un risc d’esdeveniments adversos per a totes les edats.
La depressió, en augment
Un de cada deu adults espanyols té un problema de salut mental, segons dades del 2017 de l’Enquesta Nacional de Salut (ENSE), i un de cada quatre patirà algun trastorn de salut mental al llarg de la seva vida, segons la Confederació de Salut Mental a Espanya. Les taxes de suïcidi estan pujant des del 2018, amb una especial incidència durant la pandèmia de la covid-19, i de fet, “seguim en un estat de postpandèmia que continua tenint greus repercussions tant en la conducta suïcida com en la resta de patologies de la salut mental”, tal com apuntava Laura Alejandra Rico-Uribe, investigadora de la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR), a Science Media Centre.
Ningú sap (i, probablement, encara no es pot saber) per què es produeix una depressió, tal com vàrem explicar aquí. Els denominadors comuns són factors personals, genètics i, fins i tot, químics, però la depressió és una malaltia complexa i, per tant, el seu tractament també ho és. Els antidepressius tracten els símptomes, no la causa subjacent, actuant com un “mur de contenció” per a que la serotonina generada no es perdi.
Aquestes píndoles contribueixen a millorar l’humor, la concentració i la son, però no funcionen per a totes les depressions, segons explica a Verificat Eduard Vieta, cap del servei de psiquiatria i psicologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.
