No està demostrat que el volcà Hunga Tonga Hunga hagi contribuït a l’augment de temperatures aquest any
La influència, de moment, no s’ha demostrat, encara que sí que es descarta que sigui la causa principal
Què s’ha dit?
Que l’efecte a les temperatures de l’erupció del volcà Hunga Tonga a començaments d’any ha estat “immediat”.
Què en sabem?
No està demostrat que aquest volcà submarí del Pacífic hagi influït a les temperatures globals, sinó que és una possibilitat que s’està estudiant. En qualsevol cas, si fos certa, aquesta influència no superaria la desena part d’un grau i tampoc es traslladaria més enllà dels pròxims cinc anys.
A “Es la Mañana de Federico”, un programa de ràdio matinal pertanyent a una de les cinc emissores més escoltades d'Espanya —760.000 oients setmanals— ha assenyalat que un dels assumptes que no es tractaran “casualment” a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic del 2022, o COP27, és “l'efecte en el clima” del volcà submarí Hunga Tonga que, segons el conductor del programa, “ha estat immediat, però temporal”, i que “no ha de ser dolent”.
És una afirmació ENGANYOSA. És cert que s'està estudiant el paper que pot estar tenint el volcà Hunga Tonga en l'augment de les temperatures globals, però la influència, de moment, no s'ha demostrat, encara que sí que es descarta que sigui la causa principal. A més, aquest tipus de qüestions no se solen abordar a les Cimeres del Clima, l'objectiu de les quals és reunir els líders polítics dels diferents països membre de les Nacions Unides (ONU) per discutir acords i marcar-se objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
[El periodista Federico Jiménez] Losantos […] destaca dos assumptes que casualment no s'abordaran allà a Egipte: el volcà Tonga […] L'efecte en el clima, diu [Losantos], ha estat immediat, però temporal, uns cinc anys, però no ha de ser dolent.
Avui dia, encara s'està estudiant la possibilitat que l'erupció del gener del 2022 del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai, ubicat a l'oceà Pacífic, estigui influint en les temperatures mitjanes globals, com assenyalen els autors del mateix article de recerca, publicat a la revista Geophysical Research Letters. De moment, només és una hipòtesi.
"L'erupció […] no ha estat la causa principal de les altes temperatures dels darrers mesos, encara que no es pot descartar que la injecció de vapor d'aigua a l'estratosfera hagi pogut accentuar la situació", insisteix l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a través del seu compte de Twitter, i conclou: “Es necessiten més estudis per confirmar-ho”.
El volcà ha emès a l'atmosfera principalment vapor d'aigua, que, igual que el diòxid de carboni i altres gasos amb efecte d'hivernacle, absorbeix calor en forma de radiació infraroja de la superfície de la Terra i el torna a emetre. Per tant, allò que els científics de l'informe, que a més treballen a la NASA, creuen que pot passar és que, en afegir-se una gran quantitat de vapor d'aigua a l'atmosfera, augmenti l'escalfament durant uns quants anys fins que el gas es dissipi.
En qualsevol cas, els efectes serien mínims i a curt termini. Segons assenyala en un article sobre el tema Susan Solomon, reconeguda científica atmosfèrica de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (EUA), la contribució del volcà a les temperatures mitjanes globals podrà rondar al voltant de 0,05 °C a escala global durant els propers 3 a 5 anys, mentre que l'efecte dels GEI en conjunt està causant un augment entre 0,1 i 0,2 °C per dècada. "L'augment seria molt baixet, com a molt d'alguna dècima de grau", indica Verificat Rubén del Campo, meteoròleg i portaveu de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
Enric Aguilar, climatòleg i director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), recorda Verificat que, en qualsevol cas, el paper “té forma d'avaluació més o menys preliminar”, és a dir, que encara s'ha de confirmar si realment hi ha influït o ho farà.
A què es deu la inusual calor d'aquest estiu?
Aquest any està sent històric en termes de temperatures extremes a múltiples països, entre ells, Espanya. "De gener a octubre, l'any 2022 ha estat el més càlid de la sèrie històrica", assenyala Del Campo. L'estiu també ha estat excepcional a altres parts del món, com Europa i la Xina, on també ha estat el més càlid des que hi ha dades.
Les altes temperatures d'aquest estiu es deuen sobretot al fet que “han predominat molt les situacions de bloqueig (atmosfèric)”, tal com indica Del Campo, “amb un centre d'altes pressions romanent durant molt de temps, fins i tot setmanes, al mateix lloc, propiciant un tipus de temps similar durant tot aquest període”.
Això, de manera simplificada, significa que s'han establert zones a l'atmosfera que impedeixen la circulació atmosfèrica i la inestabilitat. Aquestes altes pressions, fenòmens també coneguts com a anticiclons, són fenòmens típics de l'estiu (per això en aquesta època de l'any siguin habituals els cels blaus i l'absència de pluges), però la particularitat aquest estiu ha estat que les altes pressions s'han mantingut al mateix lloc durant molt de temps i de forma simultània a Europa, a Àsia, i a Amèrica del Nord.
Coincideix Aguilar, que explica que "les temperatures d'aquest entretemps (veroño, en castellà) —nom col·loquial que defineix l'època de l'any en què arrenca la tardor, però es mantenen temperatures estiuenques— tenen a veure amb la circulació quieta, amb la manca d'entrada d'invasions d'aire fred i, per descomptat, amb el fet que aquesta calma atmosfèrica [absència d'inestabilitat] permet que "es noti" que hi ha més GEI a la nostra atmosfera”.
Els temes de la COP27
Durant el programa de ràdio que estem verificant, la conductora recull les paraules del director de l'emissora, que va publicar una columna d'opinió en un mitjà generalista fa dies on critica que a la COP27 no es tracti l'assumpte de la suposada influència del volcà Hunga Tonga.
Les cimeres del clima, però, no estan pensades per discutir elements naturals que afecten la variabilitat del clima i el seu paper en les temperatures globals, com el volcà, sinó que consisteixen en fòrums mundials on els líders polítics debaten de manera multilateral “sobre qüestions relacionades amb el canvi climàtic” per tal de negociar “acords dins del marc de presa de decisions col·lectives de la COP”, segons recull la pàgina oficial de la COP27.
En concret, aquest any la idea és reduir les emissions de GEI, així com ampliar els esforços per adaptar els diferents països i el finançament per afrontar la crisi climàtica. Un exemple és el llançament recent d'una Aliança Internacional que lidera Espanya i el Senegal per millorar la resiliència davant la sequera, un dels efectes més destacats del canvi climàtic a regions com la península Ibèrica.
El paper que pot tenir el volcà o altres fenòmens que poden influir d'alguna forma a les temperatures sí que es debaten, per exemple, a les reunions del Grup I de Treball de l'IPCC, o Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, i dels informes i la forma en què es confeccionen ja parlem aquí.
