No és precís que “el 90%” dels estrangers que diuen ser menors siguin majors d’edat: la xifra és d’un cas molt concret

Ignacio Garriga, secretari general de Vox a Catalunya, va afirmar en una entrevista en TRECE TV (minut 7:20) que, a Aragó, “el 90%” dels “suposats menors” són majors d’edat. Aquesta afirmació està sent freqüent en boca de diferents membres del mateix partit polític. Santiago Abascal, líder de la formació, va assegurar en OkDiario que “a Aragó van arribar i, després de les proves biològiques, eren majors d’edat”. El mateix va defensar José Antonio Fúster, portaveu nacional de Vox, en una roda de premsa.

És ENGANYÓS. La dada que defensa Vox surt d’una notícia de l’Heraldo de Aragón publicada al gener, on es fa referència específica al fet que el 90% de les persones arribades de Canàries a les quals se’ls havia practicat la prova biològica eren majors d’edat. La xifra no parla, per tant, de tots els menors arribats a la comunitat procedents de l’arxipèlag. De fet, correspon només a aquells que havien estat considerats majors d’edat en un primer moment, però que, en arribar a Aragó, van dir ser menors i va ser necessari fer-los la prova, segons explica a Verificat l’Institut Aragonès de la Seguretat Social (IASS).

Actualment, tal com ens ha confirmat l’IASS, Aragó tutela a 309 menors, dels quals 134 són migrants no acompanyats, entre els quals destaca una gran part d’ucraïnesos desplaçats per la guerra amb Rússia. Tots ells tenen la minoria d’edat acreditada, sigui perquè porten una documentació que així ho demostra o, en el cas dels menors procedents de Canàries, per proves pericials fetes directament en l’arxipèlag a la seva arribada.

“A Aragó el 90% d’aquests suposats menors després resulta que no són tan menors, sinó que són majors d’edat”

Ignacio Garriga, Vox

No tots els menors que arriben solos se sotmeten a proves d’edat. El Departament de Benestar Social i Família del Govern d’Aragó explica a Verificat que “la major part de les vegades venen acreditats d’abans” i, per tant, no són necessàries les proves biològiques, ja que no hi ha dubtes que es tracta de menors d’edat. En el cas que reflecteix l’Heraldo de Aragón i segons explica l’IASS, aquestes proves es van realitzar a “menors sobrevinguts de Canàries”, és a dir, a persones qualificades en principi com a majors d’edat en l’arxipèlag, que s’acollien al programa d’Atenció Humanitària, però de les quals van existir dubtes raonables que poguessin ser menors en arribar a una altra comunitat. Això implica que va haver-hi almenys un 10% de menors que havien estat acollits prèviament en programes per a majors d’edat.

En qualsevol cas, ni tots els menors no acompanyats d’Aragó han vist determinar la seva edat a través d’una prova pericial encarregada pel fiscal, ni tampoc tots els que acull la comunitat autònoma procedeixen de Canàries. Per tant, aquest percentatge en cap cas representa al total de menors que arriben a Aragó i són atesos pels corresponents Serveis Socials.

Canàries és actualment la principal porta d’entrada de la immigració a Espanya i, per tant, és principalment on la policia fa una primera recepció dels migrants. La diferenciació entre majors i menors d’edat és un dels passos d’aquest procés, clau perquè el procediment d’acollida difereix entre tots dos grups. En cas que la persona arribi sense acreditació i la policia consideri que hi ha dubtes raonables sobre la seva majoria d’edat, pot proposar a la Fiscalia proves pericials. Així i tot, la Direcció General de Protecció a la Infància i les Famílies de l’arxipèlag canari ha denunciat la imprecisió en tots dos sentits: menors que són catalogats com a majors d’edat i viceversa.

Qui demana les proves i quan pot fer-ho?

El Protocol Marc sobre determinades actuacions en relació amb els Menors Estrangers No Acompanyats, aprovat el 2014, és el text que regula els procediments que involucren a menors sense acompanyament. Respecte a les proves, el text recull que s’han de realitzar “en el termini més breu possible” després d’haver estat reconeguts per la Policia. Per exemple, tal com expliquen des de l’IASS, els menors que són traslladats de Canàries ja no requereixen la realització de cap prova, ja que ja se’ls ha fet en una altra autonomia.

La regulació vigent especifica en el seu capítol V que el Ministeri Fiscal ordenarà la realització de proves en cas que, quan els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat localitzin als menors, aquests es trobin indocumentats i, a més, considerin que “la seva minoria d’edat no pugui ser establerta amb seguretat”. No obstant això, el Fiscal corresponent pot sol·licitar la presència del menor prèviament a ordenar la realització de les proves si ho considera oportú.

Així mateix, també és possible fer proves encara que presentin documents d’identitat si es creu que poden haver estat falsificats o que no es correspon en – de manera “palesa, evident i indubtable”- amb “l’aparença física de l’interessat”. De fet, hi ha hagut casos en els quals, després de les proves mèdiques, s’ha considerat com a major d’edat una persona que presentava un passaport i certificat de naixement del seu país d’origen que l’acreditava com a menor. Això, al seu torn, ha generat dubtes sobre la precisió de les proves. Els exàmens que es realitzen mesuren el grau de maduració òssia a través d’una radiografia del canell, l’anàlisi del tercer molar o una radiografia de la clavícula.

Aquestes proves mèdiques han estat qüestionades per diferents organitzacions humanitàries i del tercer sector per la seva discrecionalitat. La revista científica Laicidad y Libertades parlava el 2021 d’un marge d’error que podia ser de fins a dos anys. Gabriela Poblet, investigadora i professora del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) explica a Verificat que les proves també han estat criticades per ser invasives i vulnerar la intimitat dels menors, a més de per la possibilitat de generar efectes secundaris en la salut física o psíquica del menor. Igualment, per prendre mesures de referència pròpies de persones europees o per la burocràcia que suposen, que bloqueja les possibilitats del menor al país fins que es confirma la seva edat.

El Comitè dels Drets del Nen de Nacions Unides ha considerat que Espanya ha violat 14 vegades els drets humans a través del procediment de determinació de l’edat dels menors no acompanyats.