No es pot afirmar que s’hagin creat embrions humans sintètics
La troballa no compta amb un estudi que avali aquesta investigació
Què s’ha dit?
Que un grup de científics ha creat embrions humans sintètics utilitzant únicament cèl·lules mare, sense necessitat d’òvuls o esperma.
Què en sabem?
Aquesta informació és enganyosa: en el moment de publicar l’avenç, el grup al qual s’atribuia no havia publicat cap estudi sobre això. L’article està originat únicament arran d’unes declaracions realitzades per la investigadora principal del grup en un congrés.
Arran d'una notícia publicada al diari britànic The Guardian el 14 de juny passat, estan circulant diversos vídeos de YouTube amb la notícia que uns investigadors de la Universitat de Cambridge i l'Institut Tecnològic de Califòrnia han aconseguit desenvolupar embrions humans sense esperma ni òvul.
La informació, de moment, és ENGANYOSA. El moment de publicar l'avenç, el grup al qual se li atribueix no havia publicat cap estudi sobre aquesta troballa i la notícia s'ha originat només arran d'unes declaracions de la Magdalena Żernicka-Goetz, líder del grup de recerca d'embrions mamífers i grups de cèl·lules mare de la Universitat de Cambridge, a la reunió anual de la Societat Internacional per a la Creació de Cèl·lules Mare. En qualsevol cas, la científica ha apuntat que la seva investigació parla de models d'embrions (que no tenen per objectiu ser implantats en un úter, sinó que es poden fer servir com a eina de diagnòstic) no d'embrions sintètics (la fase final dels quals sí que seria la implantació en úter).
En les seves declaracions, la científica polonesa va afirmar, segons el diari, haver estat capaç de crear models similars a embrions humans únicament partint de cèl·lules mare. La notícia va arribar a la portada de la versió en paper de The Guardian el dia 15 de juny. Aquell mateix dia, després de la publicació al mitjà, el grup de Cambridge va publicar les dades en un estudi sense revisar (preprint). També el mateix dia un altre centre de recerca va publicar un altre preprint en la mateixa línia.
Científics han creat embrions humans sintètics utilitzant cèl·lules mare
La notícia publicada per The Guardian parla d'embrions sintètics i sobre com aquesta tècnica innovadora planteja nous problemes ètics i legals. Ho fa a partir de les declaracions de la líder del grup de recerca, Magdalena Żernicka-Goetz, que va anunciar les seves troballes a la reunió anual de la Societat Internacional per a la Creació de Cèl·lules Mare. Tot i això, una comunicació de congrés no és un estudi, i ni tan sols és un preprint, és a dir, un estudi preliminar que encara no ha estat revisat per parells.
Això significa que en el moment de publicar l'article periodístic, “aquest treball encara no es pot verificar”, tal com indica Alfonso Martínez Arias, professor de recerca de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i investigador en Sistemes de Bioenginyeria-MELIS de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, ja que “no hi ha informació disponible més enllà dels articles a la premsa: ni article científic ni preprint”, indica en declaracions al Science Media Centre (SMC) d'Espanya.
Un cop publicat el preprint, l'expert ha valorat al seu compte de Twitter que les dades "no equivalen a la descripció de l'article de The Guardian".
Coincideix amb ell James Briscoe, cap de grup del Laboratori de Dinàmica del Desenvolupament i director adjunt de recerca de l'Institut Francis Crick (Regne Unit), que afirma a la mateixa plataforma que “sense un preprint detallat o un article revisat per parells que acompanyi a aquesta nota de premsa, no és possible comentar detalladament la importància científica d'aquesta notícia”.
Per aprofundir en la confusió, durant el mateix dia que la versió en paper de The Guardian posava en portada el suposat avenç, un grup dirigit per Jacob Hanna, expert en genètica molecular de l'Institut Weizmann de Ciència (Israel), va publicar un preprint de caràcter similar. En el seu cas sí que hi ha dades publicades que avalen l'avenç, si bé aquestes encara han de ser avaluades per la comunitat científica i passar el procés de revisió per parells abans de ser validades i publicades en una revista científica.
Éssers humans a partir de cèl·lules mare?
Una de les preguntes que qualsevol persona que llegeixi el titular es pot fer és si estem davant d'un descobriment que permetrà la creació d'éssers humans a partir de cèl·lules mare, sense necessitat de fer servir espermatozoides o òvuls.
La veritat és que no, ja que el que suposadament han aconseguit aquests científics són estructures que no tindrien ni cor ni cervell, ja que a molts països, entre ells Espanya, actualment només es permet cultivar embrions al laboratori fins a un límit legal de catorze dies, segons la llei establerta pel Consell Assessor d'Ètica del Departament de Salut, Educació i Benestar dels Estats Units el 1979. A Espanya, la regulació és similar en aquest sentit.
Segons les explicacions de Żernicka-Goetz, les estructures cultivades al laboratori únicament van assolir la fase de gastrulació —una fase del desenvolupament embrionari que finalitza amb la formació de tres capes de cèl·lules de les quals més tard deriven els diversos òrgans—, estadi on els embrions encara no han desenvolupat òrgans com el cor o l'intestí.
A més, tal com indica la notícia del diari britànic, no hi ha perspectives a curt termini per utilitzar aquests embrions clínicament, ja que no hi ha coneixement sobre si aquestes estructures serien capaces de continuar madurant un cop implantades a l'úter. La pròpia científica va apuntar en un tweet posterior a la publicació de l'article periodístic que la seva investigació no té per objectiu aquesta implantació: “No són embrions sintètics, sinó models d'embrions, i la nostra investigació no és sobre crear vida, sinó salvar-la”.
Roger Sturmey, catedràtic de Medicina Reproductiva de la Facultat de Medicina de Hull York i investigador principal de Salut Materna i Fetal de la Universitat de Manchester, declara a l'SMC que aquest treball “ofereix perspectives interessants […] i pot proporcionar una important eina per estudiar el desenvolupament primerenc, alhora que redueix la dependència dels embrions humans per a aquest tipus de recerca”.
La importància de la revisió per parells
Un pot pensar que els resultats dels estudis es presenten únicament i exclusiva a través d'articles en revistes científiques, però l'univers de la comunicació científica és més ampli i divers. Hi ha, per exemple, els preprints, estudis que encara no han estat revisats. Es poden trobar a repositoris com BioRxiv, MedRvix o arXiv. Però no són les úniques formes de comunicació científica: també hi ha les comunicacions de congrés, per exemple, que són presentacions en què els líders d'estudi presenten un avenç amb els primers resultats sense revisar, com és el cas que ens ocupa.
De moment, el peer-review o revisió per parells és l'eina emprada per validar que un estudi compleix uns estàndards de qualitat suficients per comunicar un avenç científic. Aquest consisteix en un procés d'avaluació dels treballs de recerca realitzat per experts col·laboradors de la revista on es publicarà el paper i que avala la qualitat de la recerca i de l'informe abans de publicar-los, per verificar la validesa dels resultats i la qualitat del text. Aquest procés no és garantia, però, que les troballes siguin certes: això es fa a través de la replicació de la investigació d'altres grups de científics independents. No són poc freqüents els casos en què papers ja revisats són retractats després de la seva publicació.
A més, la revisió per parells no sempre és igual d'exigent i els criteris que han de complir les revisions per publicar els estudis són diferents segons la revista. Per exemple, per publicar a la revista Science, una de les més prestigioses del món, les condicions solen més estrictes que per publicar en una altra revista de menor impacte.
