No és cert que “facis el que facis, no canviaràs res” respecte al canvi climàtic, tal com indica el youtuber Dalas
Una persona sola no pot canviar res, però l’acció simultània de la població pot contribuir a reduir els gasos d’efecte hivernacle
Què s’ha dit?
El youtuber Dalas insisteix, més d’una desena de vegades en un vídeo, que les accions individuals de cada persona no afectaran ni impediran el desenvolupament del canvi climàtic. També assegura que ningú tindrà la voluntat de renunciar a la seva comoditat per a frenar-lo.
Què en sabem?
Una sola persona no pot promoure un canvi, però la implicació conjunta de la població pot ajudar a reduir de manera notable l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. A més, les enquestes mostren que l’àmplia majoria de les persones estan disposades a canviar la manera en què viuen i treballen per tal d’ajudar a abordar la problemàtica del canvi climàtic.
El youtuber Dalas ha publicat en el seu canal un vídeo sobre el canvi climàtic en el qual qüestiona com es pretén abordar, essent el missatge principal que les accions individuals no afectaran ni impediran el seu desenvolupament. No obstant això, es tracta d'un missatge ENGANYÓS: és cert que una sola persona no pot canviar res encara que redueixi a zero la seva petjada de carboni, i que es necessita la implicació de tots els actors de la societat per a aconseguir l'objectiu de no depassar els 1,5 graus d'augment de temperatura, però si la població duu a terme unes certes accions que depenen completament d'ella de manera simultània (com reduir el consum de carn o evitar usar el cotxe, per exemple), aquestes ajudaran a reduir notablement l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
"Ningú renunciarà a la seva comoditat per a frenar el canvi climàtic. Però és que facis el que facis no canviaràs res"
El youtuber diu més d'una desena de vegades en el seu vídeo que les accions individuals no evitaran el canvi climàtic, afirmant que, independentment del que faci cadascú a títol personal, modificar la indústria és l'única manera de reduir de manera determinant les emissions de diòxid de carboni (CO₂), una cosa que no creu possible: “Si aconseguissis no emetre gens de CO₂ a l'atmosfera, equivaldria a tan sols un segon del que emet cada segon la indústria. No pararàs el canvi climàtic, és igual el que facis. Per a la indústria ets insignificant, i a més la indústria tampoc es pot aturar”.
És cert que el CO₂ emès pel conjunt de les llars espanyoles, institucions i comerços representa només el 8,8% del total de les emissions del país. És el quart sector, per darrere del transport (29%), la indústria (20,6%) i l'agricultura i ramaderia (12,5%), segons dades del Govern d'Espanya per a 2019 (les de 2020 es van veure molt alterades per la pandèmia). No obstant això, tots els experts consultats estan d'acord en què una sola persona per ella mateixa no pot produir un impacte significatiu quant al volum total de CO₂ que s'emet a l'atmosfera a través de les seves accions, però insisteixen que “qualsevol emissió que es redueixi contribueix a no passar dels famosos 1,5 graus", tal com assenyala Enric Aguilar, climatòleg i director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). L'ambientòleg i divulgador climàtic Andreu Escrivà afegeix: “L'important són els canvis estructurals, que vénen per [el fet de] que una part gran de la societat es convenci que són necessaris i que ha d'empènyer per a ells”.
Cada gest compta
La veritat és que, al contrari del que assegura Dalas, sí que hi ha evidència científica que la ciutadania pugui promoure un canvi. Segons s'indica en la publicació Les ètiques del canvi climàtic global (capítol 9), editada per Cambridge University Press, la humanitat pot evitar l'emissió de 25.000 milions de tones (gigatones) de CO₂ per a 2060 simplement variant la seva dieta per a evitar la carn o renunciant als viatges aeris.
Un metaestudi publicat el 2020 en la revista Environmental Research Letters va agafar tots els estudis sobre quins eren les accions individuals amb major potencial de mitigació de gasos d'efecte d'hivernacle en àmbits com el transport o l'alimentació. Les emissions es van mesurar en tones de CO₂eq per càpita (per persona) i any —el CO₂ equivalent (CO₂eq) inclou els sis gasos d'efecte d'hivernacle recollits en el Protocol de Kyoto, això és, diòxid de carboni (CO₂), metà (CH4), òxid de nitrogen (N2O), hidrofluorocarburos (HFC), perfluorocarburos (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6)—.
Perquè ens fem una idea, a Espanya cada persona emet anualment un total de 7,1 tones de CO₂ equivalent (una xifra per sota de la mitjana europea, de 8,4 tones). Dins dels objectius marcats en l'Acord de París, es va establir que la petjada de carboni havia de reduir-se un 55% en comparació amb el 1990, i que per al 2050 el percentatge ha d'estar a zero.
Hàbits amb major impacte
Aquest estudi va concloure que, en transport, els hàbits amb el major potencial de mitigació inclouen viure sense automòbils, i canviar a un vehicle elèctric de bateria, amb un potencial de reducció mitjà de més d'1,7 tones de CO₂ equivalent per persona anualment.
Cal recordar que, tal com assenyala el Parlament Europeu, el transport és responsable de més del 30% de les emissions de CO₂ a la Unió Europea, de les quals el 72% prové del transport per carretera.
En el context dels aliments, el major estalvi consisteix en l'adopció d'una dieta vegana, la qual té un potencial de mitigació mitjà de 0,9 tones de CO₂eq per càpita a l'any. Per a aquells que són incapaços de seguir una dieta d'aquest tipus, està també l'opció de reduir el consum de certs tipus de carn, especialment la de vaca: la seva producció és una de les més contaminants, molt per davant de la de gallina i porc.
En l'àmbit de l'habitatge, el major impacte prové de consumir energia que provingui de fonts renovables, i la rehabilitació i renovació de la llar són les opcions amb major potencial de mitigació amb una mitjana d'1,6 i 0,9 tones de CO₂eq per persona cada any, respectivament.
La societat sí que vol canviar
El youtuber assegura també que “ningú renunciarà a la seva comoditat per a frenar el canvi climàtic”. En tractar-se d'una predicció a futur, això que afirma no es pot verificar, però les enquestes apunten en la direcció contrària. Una enquesta, realitzada per Pew Research a més de 16.000 adults en 17 països de tot el món, va observar que en tots ells excepte el Japó, almenys 7 de cada 10 persones van afirmar estar disposades a fer alguns o molts canvis en la forma en què viuen i treballen per tal d'ajudar a abordar el canvi climàtic global.
Una altra enquesta, que va publicar el juliol passat la consultora GAD3 per a Engie España, va reflectir una predisposició al canvi fins i tot major a Espanya: segons l'informe, “només el 7% de la societat espanyola no està disposada a canviar els seus hàbits per a lluitar contra el canvi climàtic, enfront d'una rotunda majoria (el 91%)”, fins al punt que el 57% admet que pagarien més per un producte sostenible, prioritzant l'automoció i l'alimentació enfront de la roba i el turisme.
La posa del derrotista
Des que es va demostrar que el canvi climàtic és una realitat i que es poden veure els seus efectes actualment en les temperatures de tot el planeta, estan sorgint noves narratives anti-climàtiques que es mouen en els grisos, entremesclant veritats amb afirmacions sense una robusta base científica i qüestionant la forma en la qual els països plantegen l'emergència climàtica. Un exemple és aquest de Dalas, que insisteix que no es pot fer res, però n'hi ha d'altres, com que la despesa que suposaria canviar tota la indústria és molt major que les conseqüències de la pròpia emergència climàtica, o que en realitat beneficiarà a certs països.
Sigui com sigui, Escrivà assenyala clarament les raons que estan darrere d'aquest comportament: “Al final el que fan tots els negacionistes del canvi climàtic, en uns casos per ignorància però sobretot per una ideologia molt clara, és tractar d'obstaculitzar al màxim la presa de decisions que canviïn l'estructura sistèmica de com funciona la nostra societat, que és el que acaba causant el canvi climàtic”, conclou.
Qui és Dalas?
El seu nom de pila és Daniel José Santomé Lemus (28 anys), però és més conegut com a Dalas. És un youtuber canari amb més de 10 milions de subscriptors en el seu canal Dalas Review, on habitualment penja vídeos en els quals dona la seva opinió sobre diferents assumptes d'actualitat.
No és habitual que tracti temes sobre el canvi climàtic, però sí que és comú que les seves opinions generin una certa polèmica en xarxes. Per exemple, fa uns mesos va publicar un vídeo explicant els motius que l'han portat a fer-se una vasectomia, indicant que no vol que després de l'embaràs a la seva parella li quedi el cos "fet una merda" amb la "panxa súper inflada o que guanyi pes de qualsevol tipus". En una altra ocasió, el creador de contingut es va fer viral a Twitter després de manifestar en el seu compte el seu suport a l'expresident Donald Trump, que confirmava que els Estats Units designarien a ANTIFA, una xarxa d'activistes antifeixistes, com una organització terrorista.