No és cert que a Espanya es trenquin els núvols per tal d’evitar que plogui
Entre el 2000 i el 2001 es van plantejar una sèrie de preguntes i respostes a la Comissió Europea al respecte d’unes subvencions concedides pel Ministeri d’Agricultura en termes de sistemes de defensa antipedregada en base a iodur de plata. Aquests sistemes busquen reduir les destrosses …
Què s’ha dit?
Que l’any 2001 Europa va denunciar que a Espanya es dissipaven els núvols per a evitar que plogués mitjançant iodur de plata, i que encara avui es troba plata a la superfície dels camps de cultius.
Què en sabem?
Entre el 2000 i el 2001 es van plantejar una sèrie de preguntes i respostes a la Comissió Europea al respecte d’unes subvencions concedides pel Ministeri d’Agricultura en termes de sistemes de defensa antipedregada en base a iodur de plata. Aquests sistemes busquen reduir les destrosses provocades per les pedregades més intenses, i en cap cas tenen la capacitat de dissipar núvols. A més a més, la plata que es troba als camps de cultius es troba per sota del llindar de seguretat i tampoc s’acumula en aigües ni sediments.
Un capítol d’un podcast que acumula gairebé 500 escoltes a la plataforma iVoox assegura que, suposadament, el 2001 Europa va denunciar que “a Espanya es trencaven els núvols per a evitar que plogués”, mitjançant l’evaporació de “iodur de plata”, i que encara avui “es troba plata en la superfície dels bancals” de terres cultivades. És ENGANYÓS.
Entre el 2000 i el 2001, la Comissió Europea va enregistrar una sèrie de preguntes i respostes —no denúncies, com assegura el podcast— en relació a unes subvencions que va concedir el Ministeri d’Agricultura espanyol per instal·lar sistemes de “defensa antipedregada” —unes mesures per reduir els danys de les pedregades en l’agricultura— amb un mètode basat en iodur de plata —un compost químic emprat com a antisèptic veterinari— per protegir els camps.
Aquesta tecnologia, però, no té la capacitat d’evitar que plogui o caigui pedra, sinó que redueix la mida i la força amb què cauen les pedres a canvi d’incrementar la quantitat. A més a més, els nivells de iodur de plata mesurats en camps de cultiu de zones que porten 50 anys emprant aquests sistemes s’han mantingut sempre per sota del llindar de seguretat.
“L’any 2001, Europa denunciava que a Espanya es trencaven els núvols per tal d’evitar que plogués. Seguim sense demostrar ni explicar per què es troba plata en la superfície dels bancals”
El 2000 els aleshores eurodiputats María Sornosa (del Partit Socialista Europeu, PSE) i Carles-Alfred Gasòliba (del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes, ELDR) van tramitar dues preguntes a la Comissió Europea qüestionant una línia de subvencions oberta pel Ministeri d’Agricultura, en termes de “defensa antipedregada” a base de iodur de plata, que buscava reduir els danys ocasionats per les pedregades sobre la producció agrícola.
Els eurodiputats qüestionaven si aquestes mesures podien afectar la precipitació en una ubicació concreta, donat que, segons Gasòliba, “cada cop que s’aproxima una tempesta, diverses avionetes fumiguen la zona amb iodur de plata”. En resposta, ja a principis del 2001, Margot Wällstrom, aleshores comissària europea de Medi Ambient, va anunciar que la Comissió preguntaria a Espanya sobre les subvencions, però no va realitzar cap denúncia, com assegura el podcast.
Sornosa va tornar a formular una qüestió similar al novembre de 2001. La Comissió va assegurar que el Govern espanyol havia enviat la documentació requerida, la qual s’estava analitzant, sense donar més informació al respecte.
Per tant, no hem trobat registres que Europa denunciés cap pràctica espanyola per “evitar que plogués”, com assegura el podcast, sinó que la Comissió Europea va preguntar al Govern d’Espanya per una línia de subvencions concedides per a instal·lar sistemes per protegir els camps de conreu de les pedregades, i no va donar més informació sobre la resposta rebuda.
Fer front a la pedra
Els sistemes de defensa antipedregada s’empren a diversos paÏsos —entre ells Espanya— des dels anys 40, i consisteixen a modificar artificialment la meteorologia per tal de minimitzar els danys que les pedregades ocasionen en els camps de cultiu. Aquests sistemes no dispersen les tempestes ni poden provocar sequeres, com suggerien els eurodiputats, sinó que justament busquen augmentar la precipitació.
Per tal que es formi la pedra, cal que als núvols hi hagi nuclis de condensació, partícules sòlides al voltant de les quals creixin les diverses capes de gel. Els sistemes de defensa antipedregada aporten més nuclis en forma de iodur de plata. És a dir, incrementen el nombre de pedres de gel que cauran del núvol, de manera que cadascuna serà més petita i, per tant, causarà menys destrosses. Per aconseguir-ho, a Espanya s’empren uns dispositius situats a terra anomenats cremadors, on es crema carbó impregnat de iodur de plata, un compost químic que actua de nucli de condensació, i no avionetes, com asseguraven des de la Comissió Europea.
En general, però, els resultats d’aquestes mesures varien entre països i l’èxit de és difícil de quantificar. “L'atmosfera no és un laboratori on es puguin reproduir els experiments en les mateixes condicions tantes vegades com es vulgui”, indica a Verificat Ramon Pascual, cap del Grup de Predicció i Vigilància de la delegació territorial d’Aemet a Catalunya, raó per la qual mai “es podria saber què hagués passat si no s’haguessin activat els cremadors”.
Les estimacions d’èxit es basen en el seguiment dels esdeveniments en indrets on aquesta pràctica s’ha dut a terme durant molts anys. Les dades situen la reducció de l’energia de les pedregades entre un 30 i 40% a Espanya i fins a un 50% a França.
És cert que durant les dècades de 1970 i 1980 es va experimentar a Espanya amb l’alliberament de iodur de plata amb avionetes, però és una pràctica desestimada per la manca de resultats al país i les despeses associades a la mesura. “El 1985 va ser l’últim any en el qual es va dur a terme a Espanya una acció de sembrat amb iodur de plata i avionetes”, assegura a Verificat José Luis Sánchez, catedràtic de Física Aplicada a la Universitat de León que va encapçalar alguns d’aquests experiments.
La toxicitat depèn de la dosi
Si bé és cert que el diòxid de plata és tòxic, les quantitats necessàries per a reduir la mida de la pedra són molt reduïdes. En conseqüència, la quantitat de plata que les defenses antipedregada poden deixar sobre els camps de cultiu ha estat analitzada per diverses investigacions.
Les mesures que s’han pres en les mostres de terra cultivable recollides es troben per sota dels llindars màxims establerts per les entitats reguladores —1 miligram de plata per cada kilogram de terreny cultivable—. Tampoc s’han trobat acumulacions significatives de material en l’aigua ni en els sediments després de 50 anys d’experiments.
També l’Organització Meteorològica Mundial (WMO) explicita en el seu informe que “els estudis publicats no han mostrat impactes significants en la salut humana ni en el medi ambient degut al iodur de plata […] usat en operacions de modificació del temps passades”.
Els núvols no es trenquen
La WMO té constància de dos altres escenaris més enllà dels sistemes antipedra, en els quals s’empra (o s’ha emprat), a Espanya i a més de 50 altres països, la manipulació meteorològica: per dissipar la boira i per augmentar moderadament la precipitació en un indret determinat. No hi ha constància, però, d’activitats que “trenquin” els núvols i evitin precipitacions, com assegura el podcast. “No hi ha cap fonament físic que expliqui l’evaporació de l’aigua […] per un sistema nuvolós mediocre d’uns 1.000 km3 que pogués produir precipitació”, explica l’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) en el seu blog.
“Si es tingués una idea dels centenars de milers de tones d’aigua que hi ha en un núvol moderat no faríem aquest tipus d’afirmació tan descabellada”, reflexiona Juan Esteban Palenzuela, meteoròleg de l’Estat de l’Aemet. L’expert indica a Verificat que la tecnologia disponible permetria, com a molt, provocar la precipitació abans d’arribar a un punt concret que es volgués protegir, però només en el cas d’alguns núvols: aquells més petits i sense corrents d’aire verticals intenses.
De fet, a Espanya tampoc hi ha actualment cap projecte en marxa per incrementar la precipitació, tot i que sí s’hi ha experimentat històricament. El blog de l’Aemet recull una experiència duta a terme entre 1979 i 1981 que es va abandonar per la manca de resultats, i Palenzuela en cita un altre de finals de la dècada de 1980 a Canàries.