Ni “manipulació” ni “ocultació”: El canvi de la metodologia de l’Aemet per mesurar la temperatura mitjana explica les variacions als veredictes

Durant l’última setmana, a les xarxes socials s’han fet virals diversos missatges on s’acusa  l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) de “manipular”, “fer propaganda” i ”ocultar dades” perquè, amb la mateixa temperatura mitjana (13,1 °C) va considerar que la primavera de 2016 va ser “freda” a Espanya, mentre que ha descrit la d’enguany com “més càlida del normal”. 

És ENGANYÓS. Si bé és cert que l’Aemet va publicar que la temperatura mitjana va ser de 13,1 °C en ambdós casos, la dada de cada any es va calcular amb metodologies diferents, per la qual cosa no són comparables. Amb la metodologia actual, estrenada el 2020 i més precisa que l’anterior, la temperatura de la primavera del 2016 va ser d’11,4 °C, set dècimes menys que la mitjana entre 1981 i 2010 (12,1 °C), segons les dades que Aemet ha facilitat a Verificat. Ambdues metodologies enregistren una tendència ascendent de les temperatures —que a Espanya i Europa és més pronunciada que a la resta del món.

“Aemet va qualificar la mateixa temperatura en 2016 com a fresca i en 2024 com a càlida. L’explicació oficial parteix d’un fet que Aemet no cita: “fresc” o “càlid” són conceptes relatius en funció de la mitjana del període 1981-2010“

“Això d’Aemet. Comparin la temperatura i els titulars de 2024 i 2016. Desinformació oficial per empènyer una agenda estrangera d’empobriment generalitzat de la població“

Què ha canviat en la mesura? 

Fins fa quatre anys, l’Aemet registrava i calculava les temperatures mitjanes arreu d’Espanya a través de les dades recollides a 42 estacions meteorològiques (39 a la Península i 3 a les Illes Balears). Cadascuna d’elles tenia un pes assignat, que estava calculat proporcionalment d’acord amb la representativitat espacial de cada punt, tal com ja van publicar a X (abans Twitter) el 2022.  

“Aquest mètode es va canviar per un altre més robust, emprat internacionalment en les darreres dècades, aplicant tècniques geoestadístiques en què no només es té en compte la temperatura enregistrada, sinó que també es fan ajustos amb variables com l’altitud, la latitud i la distància al mar”, explica a Verificat José Ángel Núñez, cap de Climatologia d’Aemet a la Comunitat Valenciana.

La idea és aprofitar la informació provinent de totes les estacions meteorològiques del país — unes 1.500 en lloc de només 42, com fins al 2020—. Aquestes dades en reixeta, com es coneix la nova metodologia, permeten afegir precisió a les mesures i aïllar fenòmens que poden distorsionar la temperatura mitjana, com l’efecte illa de calor urbana, per exemple.

El climatòleg i responsable de ciències de dades a la Fundació per a la Investigació del Clima (FIC), Dominic Royé, concreta i apunta que “aquest procediment és més acord amb la realitat espacial”, ja que amb la metodologia anterior “les ciutats tenien més pes que les zones rurals” i amb les reixetes la medició s’adapta més a la realitat climàtica d’Espanya. 

El canvi de metodologia mostra com, si es comparen els registres nous i vells, hi ha una tendència de temperatures més suau amb el mètode de càlcul utilitzat des del 2020, cosa que, explica Núñez, de l’Aemet, ha permès “restringir els efectes locals a l’entorn on es produeixen, no expandint-los a zones limítrofes”. 

Les temperatures segueixen registrant una tendència a l’alça

Per poder comparar dues o més xifres han d’estar calculades amb els mateixos paràmetres, tal com apunta Royé, “no es poden comparar dades extretes a partir de diferents metodologies”. Si comparem les dades entre 1961 i l’actualitat obtingudes amb cada metodologia, veurem com “el resultat relatiu que obtindrem és el mateix. L’anomalia és més petita, però la tendència no canvia”, tal com explica Royé fent referència a la tendència a l’alça de les temperatures a Espanya. 

En aquesta línia, el que s’intenta també traslladar a través d’aquests missatges virals és que realment les temperatures, a Espanya, no estan augmentant a causa del canvi climàtic, un missatge fals, tal com apunta la sèrie històrica de dades de l’Aemet. 

Des que hi ha registres, la temperatura mitjana ha augmentat 1,57^ºC, un número que l’Aemet considera “estadísticamet significatiu” i, de fet, superior al 1,1^ºC de l’augment mitjà global. Igualment, les onades de calor han anat en augment tant en freqüència, com en extensió com en intensitat. Concretament, des del 1975 les onades de calor a Espanya han augmentat la seva duració al voltant de tres dies per dècada i afecten, de mitjana a tres províncies més cada deu anys. Per dècada, la intensitat augmenta en 0,27 °C. 

Malgrat això, tampoc és correcte pensar que en un context de canvi climàtic les temperatures de cada any seran superiors a les de l’any anterior, tal com vam explicar aquí. L’augment no és continuat i lineal, sinó que va fluctuant.