Ni és un coronavirus ni afecta només les vaques: què en sabem del virus que ocupa portades?
La malaltia hemorràgica epizoòtica infecta també cérvols i ovelles, no té res a veure amb la covid-19 (la causa una família de virus diferent) i no es transmet als humans
Què s’ha dit?
Que existeix una malaltia anomenada “covid de les vaques”.
Què en sabem?
La malaltia hemorràgica epizoòtica va rebre el sobrenom de “covid de les vaques” per part de ramaders i veterinaris de les zones afectades, però no la causa un coronavirus, no afecta només les vaques (també a cérvols i ovelles) i no infecta els éssers humans.
Els darrers dies, diversos mitjans han informat de la ràpida expansió d’una malaltia que afecta les explotacions bovines de diverses comunitats autònomes espanyoles, i que han sobrenomenat “covid de les vaques”. En realitat, però, aquesta infecció afecta diversos remugants (no només vaques), no té res a veure amb la covid-19 (la causa una família de virus diferent) i no es transmet als humans. T’ho expliquem!
En les darreres setmanes, els titulars que alerten de la ràpida expansió del que anomenen “la covid de les vaques” s’han multiplicat. El sobrenom va aparèixer als mitjans per primer cop el 13 de setembre, quan tant El País com La Gaceta Regional de Salamanca van fer-se ressò de la metàfora utilitzada per ramaders i veterinaris de les zones afectades per l’expansió de la malaltia hemorràgica epizoòtica (EHE) que afecta actualment els ramats. Amb el pas dels dies, el context s’ha perdut, i els titulars poden fer l’efecte que rere la malaltia en expansió s’hi troba un coronavirus o, fins i tot, que pot afectar l’ésser humà.
En realitat, però, l’EHE la causa un virus de la família Reoviridae, un subgrup víric completament diferent del Coronaviridae —família que engloba el virus del SARS-CoV-2, causant de la covid-19—. A més a més, la malaltia vírica infecciosa afecta remugants domèstics i salvatges, tal com indica el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació al seu web, però no persones.
“La malaltia hemorràgica epizoòtica afecta remugants, principalment al bestiar boví i cérvols, però el virus pot infectar ovelles, tot i que aquestes no presenten signes clínics de la malaltia”, explica Javier Ortego, investigador del Centre d’Investigació en Sanitat Animal (CISA-INIA/CSIC), en declaracions a Science Media Centre. De fet, aquesta infecció ha afectat històricament els remugants salvatges, particularment als cérvols de cua blanca d’Amèrica del Nord, circulant també per Austràlia, l’Àsia i l’Àfrica. Tot i això, no va ser fins al maig del 2008 que va ser inclosa en el llistat de malalties de notificació obligatòria de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (WOAH, per les seves sigles en anglès), després de notificar-se diversos brots a quatre països del Mediterrani.
El 10 de novembre de 2022, les autoritats italianes van comunicar la detecció del virus a explotacions de bestiar boví de l’illa de Sardenya, i van advertir seguidament de nous casos a Sicília. Poc després, aquesta infecció, mai detectada amb anterioritat a la Unió Europea, va ser notificada per primera vegada a Espanya el 18 de novembre del 2022.
Més de 100 focus
Però, si aquesta malaltia ja va ser detectada l’any 2022, per què ocupa portades aquests dies? El passat 6 de juliol un informe de seguiment publicat per la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària confirmava la presència del virus en tres cérvols al municipi d’El Pedroso, província de Sevilla, i en una explotació bovina a la província de Huelva. Els focus van augmentar ràpidament en les dues actualitzacions posteriors (del 14 i 17 de setembre repetidament), la qual cosa va generar una alarma a la Península que va provocar les primeres restriccions en els moviments de bestiar entre províncies andaluses, extremenyes i castellanomanxegues i altres estats de la Unió Europea.
Els informes de seguiment posteriors, del 24 i el 31 de juliol, alertaven de l’aparició de nous casos, arribant fins a les províncies de Badajoz, Albacete i Toledo, i endurint-se les restriccions de moviment de bestiar a escala nacional. Tanmateix, les comunicacions del mes d’agost encara notificaven la presència de nous casos (1,2,3) i els documents informatius de setembre (1,2) advertien de l’existència de brots, tant a explotacions bovines com a cérvols, a les províncies de Segòvia, Salamanca, Toledo, Astúries, Cantàbria o Àvila, entre d’altres. El darrer informe en el moment de publicar aquest article data del 20 de setembre de 2023 i confirma la presència de més de 100 focus repartits al llarg de la península Ibèrica, una situació gens similar a la del 2022 —quan només es van detectar 11 focus —.
A més de les restriccions de mobilitat de bestiar imposades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del govern espanyol, actualment s’estan duent a terme mesures de control vectorial, és a dir, d’eliminació de l’organisme que transmet la infecció. En aquest cas, en tractar-se d’un mosquit, es recomana l’ús insecticida i repel·lents en les instal·lacions ramaderes, així com als mitjans de transport i a les zones de cria de bestiar.
No hi ha transmissió als humans
Malgrat les preocupacions que aquests focus estan causant entre els ramaders espanyols, aquesta malaltia, transmesa per mosquits del gènere Culicoides, no afecta els humans, tal com indica la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Comunitat Valenciana en un comunicat. De fet, en les successives actualitzacions del Ministeri d’Agricultura, s’indica que “no s’estableix cap mena de restricció en relació amb el moviment o consum de productes d’aquests animals (carn, llet, pell, etc.), donat que l’EHE no és una malaltia que afecti l’ésser humà”.
Tot i no contagiar-se a humans, actualment no hi ha vacuna que pugui prevenir els ramats contra aquesta malaltia, la qual presenta com a principal símptoma la coloració blavosa de la llengua, acompanyada en alguns casos de febres, pèrdua de pes, diarrea, hemorràgies, úlceres o, fins i tot, la mort de l’animal. “En les explotacions de ramat boví afectades, els animals infectats han presentat signes clínics […] que remeten aproximadament en 15 dies, sent la mortalitat inferior a l’1%” concreta Ortego, del CISA-INIA/CSIC.