Negacionisme pur i greenwashing: així va circular la desinformació climàtica durant la COP27

La desinformació sobre el medi ambient no només té la forma de discursos que neguen l'existència del canvi climàtic, la influència de l'ésser humà en l'augment de les temperatures o la utilitat de les nostres accions per contribuir a revertir-lo. En els darrers anys ha guanyat protagonisme una forma de desinformació molt més subtil, en què empreses i entitats que emeten gran part dels gasos d'efecte hivernacle, se centren a mostrar totes les iniciatives “verdes” que duen a terme, obviant les pràctiques mediambientalment perjudicials: és el greenwashing.

Explicar el concepte a classe pot ser útil per tal que l'alumnat pugui estar atent a aquest tipus de discursos enganyosos quan viatgi per xarxes socials, però constatar que aquesta pràctica és comú i que distorsiona la nostra percepció de quina és la realitat climàtica, mitjançant exemples concrets, encara és millor.

La plataforma Acció Climàtica Contra la Desinformació (CAAD, per les sigles en anglès) ens ha donat un exemple claríssim en forma d'investigació: durant la COP27, la cimera del clima celebrada el passat novembre a Egipte, un petit grup d'entitats vinculades al sector dels combustibles fòssils va gastar aproximadament 4 milions de dòlars en anuncis entre els quals van colar afirmacions falses i enganyoses sobre la crisi climàtica.

N'hem parlat amb Jennie King, cap d'Investigació i Política per a la Desinformació Climàtica de l'Institut pel Diàleg Estratègic, una de les líders de l'estudi, qui ens ha insistit molt en la importància de l'alfabetització mediàtica com a eina clau per tal que puguem identificar aquestes publicitats enganyoses. El curs de Desfake, on trobareu una càpsula específica sobre el canvi climàtic, i aquest còmic que ens fa arribar l’experta esdevenen, doncs, eines clau per combatre la desinformació, també en l’àmbit climàtic.

Per què creus que hi ha hagut un ressorgir d'aquest negacionisme pur?

Per una creixent erosió absolutament catastròfica de la confiança en les institucions per part del públic en general, […] també en institucions com els centres científics i acadèmics, que són els actors clau en el lideratge de la resposta climàtica. Aleshores, la pèrdua de la fe de les persones en aquestes institucions es converteix en una arma per part d'aquells que s'oposen a l'acció climàtica, que diuen “sí, hauries de témer aquesta gent [a les autoritats científiques i polítiques]. Estan intentant implementar una forma d'autoritarisme sota el pretext del canvi climàtic”.

Quines altres narratives us heu trobat?

En general, diria que els arguments centrals són els mateixos [que el canvi climàtic no és antropogènic, que la ciència climàtica no és fiable o que les solucions proposades per resoldre la crisi climàtica no són adequades], amb marcs lleugerament diferents perquè siguin tan rellevants com sigui possible. Són coses com “l'energia eòlica i solar no funcionen, són poc confiables i massa cares”; també la idea que els combustibles fòssils són essencials d'alguna manera; la conspiració anomenada “Gran Reinici” (Great Reset, en anglès), que defensa [entre altres] que el canvi climàtic en conjunt és simplement una excusa perquè les institucions exerceixin el control; una altra de molt important és el que anomenem solucionisme, que és dir, per exemple, que "Espanya no necessita tenir objectius de zero net, perquè el problema és realment la Xina [com a principal emissor de gasos d'efecte hivernacle]”. Aquesta narrativa va en contra dels principis de l'Acord de París, […] que deixa absolutament clar que tots els països han de reduir la seva petjada de carboni.

Per què la COP27 és un moment clau per monitorar desinformació?

La desinformació és molt oportunista, i al que em refereixo és que els sospitosos habituals busquen constantment una porta d'entrada a les notícies que els permeti inserir la seva narrativa i que arribi a la màxima audiència possible. En clima, un d'aquests moments és clarament la reunió de la COP.

Qui hi ha darrere de la desinformació que heu monitorat?

Els 10 principals [anunciants que observem a Meta] […] eren grups de pressió vinculats a empreses de combustibles fòssils. Aquests grups tenen noms que sonen a iniciatives comunitàries tipus Energy Citizens, per la qual cosa, tret que un conegui la història darrere d'aquestes entitats, pot semblar que la seva finalitat és educar o divulgar, o crear comunitats al voltant d'aquest tema, quan en realitat estan directament vinculades tant financerament com ideològicament a la indústria dels combustibles fòssils.

Per què considereu un problema que empreses com BP o CNPC publiquin anuncis on tracten de manera positiva temes com les energies renovables?

Perquè dóna una percepció completament esbiaixada de qui són els organismes que estan liderant la lluita [contra el canvi climàtic]. El punt és que és increïblement enganyós, perquè el que produeix en la ment dels consumidors és la idea que aquestes empreses estan liderant l'objectiu d'assolir el zero net [reduir a zero les emissions de gasos amb efecte hivernacle antropogèniques], impulsant així els objectius de l'Acord de París. Però, si un realment observa els seus plans comercials per als propers 5-10-20 [anys], […] aproximadament el 95% d'aquestes carteres es basen a mantenir l'economia del carboni, i només una petita proporció d'aquests s'inverteix en biomassa, o eòlica i solar, o altres iniciatives ecològiques.

Hi ha algun fenomen creixent dins de la desinformació climàtica que et cridi especialment l'atenció?

La manera com els moviments d'oposició [enfront d'iniciatives orientades a aconseguir els Acords de París] estan utilitzant un llenguatge progressista o el llenguatge dels activistes tradicionalment d'esquerra per lluitar contra l'acció climàtica. Un exemple és el que es tracta d'afirmar que els vehicles elèctrics són pitjors per al medi ambient que els de dièsel, emprant arguments com que “els materials que es necessiten per als vehicles elèctrics provenen de països amb mals antecedents en matèria de drets humans i, per tant, els vehicles elèctrics no són ecològics.” Això és veritablement fascinant perquè estan encobrint la seva oposició a aquesta tecnologia amb el llenguatge dels moviments progressistes.

Quins consells donaries a la gent perquè detecti fàcilment la desinformació climàtica?

El primer té a veure amb una qüestió més general vinculada a l'alfabetització mediàtica i com navegar per plataformes en línia —lectura lateral, no compartir sense haver verificat abans l'origen i el contingut del missatge—.

Sobre el segon, més centrat en clima, et comparteixo un còmic que crec és fantàstic [basat en aquesta anàlisi publicada el 2020 a la revista Global Sustainability] és una excel·lent visualització i resum d'alguns dels arguments més subtils i molt més difícils de detectar com a informació errònia a no ser que realment estiguis parant atenció. Són coses que ens poden fer pensar que són lògiques, que realment estan justificades i tenen una base acadèmica, però que en última instància està intentant endarrerir l'acció climàtica. Amb això, la idea és que un es vacuni a si mateix estudiant prèviament algunes de les línies d'atac bàsiques —narratives o arguments falsos o enganyosos— que s'usen de forma habitual, per així quan te les trobis diguis: “Oh, sí, aquest és un exemple sobre allò que ja he llegit abans, i puc alertar amics i familiars sobre aquest missatge i explicar per què no està justificat”.