Les narratives de la desinformació que ataquen a les dones trans
Les mentides les associen amb tiroteigs massius o indiquen que dones amb poder ho són
Les mentides les associen amb tiroteigs massius o indiquen que dones amb poder ho són
Què s’ha dit?
Que circulen diversos tipus de missatges falsos contra les dones trans, com el que diu que les dones de mandataris internacionals, com Michelle Obama o Brigitte Macron, són dones trans, o que també ho són esportistes d’elit.
Què en sabem?
Que els delictes contra les dones trans representen l’àmplia majoria dels atacs contra el col·lectiu de les persones trans i que les desinformacions ofereixen una imatge estereotipada i carregada d’odi per perseguir-les a xarxes.
La violència contra les dones trans s’alimenta de l’odi i la desinformació que hi ha en l’arena digital. Mentre els delictes contra elles representen l’àmplia majoria d’atacs dins el col·lectiu de persones trans, les desinformacions ofereixen una imatge estereotipada i carregada d’odi per perseguir-les a les xarxes.
Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, des de Verificat fem un repàs de les narratives que més ens hem trobat en contra de les dones trans i que des de les associacions temen que podrien augmentar amb l’assumpció al poder de Donald Trump als Estats Units o l’ascens de partits com ara Alternativa per a Alemanya (AfD) en aquest país.
Ridiculitzar només per ser trans
Una de les desinformacions que ha circulat els últims anys és aquella que diu que les dones de mandataris de diferents països són dones trans. Es tracta de campanyes orquestrades, que han agafat Michelle Obama, Brigitte Macron o Begoña Gómez com a protagonistes.
Ridiculitzar una persona només pel fet de ser trans subjau darrere les falsedats. Els usuaris comparteixen imatges manipulades en què suposadament “descobreixen” la identitat de gènere d’aquestes figures públiques a través de marques a la seva roba o per les seves faccions. Amb la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, la paraula “Begoño” es va convertir en tendència fent referència a aquesta mentida.
Els Jocs Olímpics com a exemple de la transfòbia als esports
Un altre tipus de desinformació amb gran ressò els últims anys és la que diu que certes esportistes d’alt nivell són dones trans. L’Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO), que recull informació de verificadores de tota la Unió Europea (UE), va identificar aquest tipus de mentides durant els Jocs Olímpics de París d’aquest estiu.
En concret, va tenir gran repercussió mediàtica la falsedat que deia que la boxejadora algeriana Imane Khelif era una dona trans, tot i que no hi ha cap prova i de fet a Algèria és impossible el canvi sexe registral, com ja vam explicar a Verificat.
Segons EDMO, aquests missatges qüestionen l’equitat dels Jocs i al·leguen que hi ha una voluntat política darrere per a afavorir als esportistes del col·lectiu LGTBI+.
També reforcen una idea criminalitzadora sobre les dones trans, ja que les desinformacions van acompanyades de missatges acusant-les de ser “perilloses” per a altres dones. Per Cristina P. Álvarez, de la Federació Estatal LGTBI+, algunes de les veus que amplifiquen aquestes mentides són un subgrup petit de dones trànsfobes que fan molt soroll tot i que són minoria.
Deshumanitzar amb tirotejos
En aquest sentit, altres missatges comuns són els que menteixen sobre els autors de tirotejos i assassinats per dir que darrere hi ha dones trans -i que també inclou a vegades als homes d’aquest col·lectiu-.
Per exemple, les verificadores espanyoles EFE Verifica o Maldita.es, membres de la International Fact-Checking Network (IFCN) de la qual Verificat també forma part, han desmentit de manera recurrent desinformacions d’aquest tipus. Com ara, la que deia que el franctirador que va intentar assassinar a Donald Trump durant la campanya electoral era una persona trans o que els sospitosos darrere de tiroteigs massius a Houston (Texas) eren dones trans.
Mar Cambrollé, presidenta de l’associació Plataforma Trans, explica a Verificat que més enllà de desinformacions aïllades, es tracta de campanyes coordinades d’odi que busquen la humiliació i demonitzar el col·lectiu de dones trans perquè després sigui molt més fàcil exercir violència contra elles.
Coincideix amb ella Lluïsa Fernández de l’Observatori contra l’LGTBIfòbia: “Les xarxes actuen com a catalitzador i deshumanitzen i desacrediten les dones; faciliten que la violència passi de l’entorn virtual a l’entorn físic”.
Una violència amb altaveus globals
La Generalitat va atendre 670 situacions d’LGTBIfòbia el 2023 a Catalunya, el 56 % de les persones afectades per les incidències eren persones trans, amb prevalença de les dones trans. L’Observatori contra l’LGTBIfòbia també recollia una violència major cap a les dones trans que cap als homes trans.
L’organització Transgender Europe (TGEU) comptabilitza que el 94 % dels assassinats del seu monitoratge global per a l’any 2023 van ser feminicidis, és a dir, “les víctimes eren dones trans o persones transfemenines”, com expliquen a Verificat en un correu.
L’allau de desinformacions i atacs d’odi contra les dones trans es produeix en un context en què la transfòbia ha pres l’altaveu de Governs i candidats presidencials, segons l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA). Als Estats Units, Elon Musk, propietari d’X (abans Twitter), s’ha erigit una veu visible del discurs d’odi contra les persones trans.
El màxim directiu d’una de les xarxes socials més influents del món ha promocionat campanyes de desinformació contra les dones trans, com la que manipulava la California Safety Act, una llei que volia augmentar la privacitat de les persones de la comunitat LGTBI+ a les universitats d’aquell estat.
A Alemanya, una investigació de l’Institut Else Frenkel Brunswik (EFBI), que monitora les actituds antidemocràtiques, i de la Fundación Amadeu Antonio va trobar que canals i grups de Telegram vinculats al partit Alternativa per a Alemanya (AfD) de l’estat alemany de Saxònia anaven plens d’atacs contra les persones trans, en el context d’una possible aprovació d’una llei per l’autodeterminació trans.
Els investigadors apuntaven a l’ús d’aquestes narratives com a eina per apropar els votants a la seva agenda política, quan s’acosten les eleccions federals anticipades.
Aquesta multiplicació de desinformació contra les persones trans en el marc de l’aprovació d’una nova legislació també l’hem vist a Espanya. L’aprovació de la llei trans el 2023 o l’avantprojecte de llei trans a Catalunya d’aquest any han generat mentides que hem desmentit a Verificat, com que els homes poden escaquejar-se de les condemnes per violència masclista si es canvien de gènere, o que els infants poden canviar de gènere sense el consentiment dels seus pares. Cap de les dues idees és certa.