Mòbils abans dels 16 anys: sí o no? Desfake com a eina de canvi

Un de cada dos centres educatius no regula l’ús del mòbil a les aules, segons una enquesta duta a terme pel Departament d’Educació (2023). Aquesta dada pren ara més rellevància que mai després que un grup de famílies i centres educatius del barri del Poblenou de Barcelona hagi creat un xat de Telegram per sumar esforços contra l’arribada del primer mòbil abans dels 16 anys. En poques setmanes, el moviment Adolescència lliure de mòbils ja ha superat els 9.000 seguidors. 

El dubte sobre quina és l’edat idònia per tenir el primer smartphone torna a estar al centre del debat públic, malgrat que no hi ha evidències científiques que estableixin a partir de quants anys es pot emprar el mòbil sense riscos per al benestar, el desenvolupament i l’aprenentatge dels joves. Així ho recull una revisió de més de 100 metaanàlisis sobre els efectes de les pantalles, compartida aquest dilluns a la Nature Human Behaviour. Tanmateix, diversos estudis suggereixen que els efectes del mòbil en adolescents depenen de com i en quins contextos s’utilitza. En concret, les xarxes socials sí que s’han associat a una pitjor salut mental i més propensió a patir depressió, tot i que no són l’única variable, sinó que actuen com un factor més entre altres desencadenants.

El Departament d’Educació ha anunciat que aquesta mateixa setmana engega un procés participatiu amb totes les entitats de la comunitat educativa com a pas previ per regular l’ús del mòbil als centres educatius. Una consulta que es concretarà en un informe que establirà uns criteris marc. 

Des de Verificat creiem que és fonamental abordar la problemàtica des del diàleg i amb una mirada crítica, sempre tenint en compte que cada centre educatiu parteix d’un context diferent i que, per tant, les respostes que s’hi donen han de tenir en compte aquestes singularitats. 

Com a societat hem d’assumir que l’accés a internet i a les xarxes socials és un fet normalitzat i que, per tant, com a adults tenim la responsabilitat de donar als adolescents les eines per enfrontar-se a aquest entorn, amb independència de l’edat en què ho facin. Actualment, segons el Butlletí d’Informació sobre l’Audiovisual a Catalunya, núm. 24 (2023), els 11 anys són l’edat mitjana amb què s’accedeix al primer mòbil, i el 92,2% de l’alumnat de 1r i 2n d’ESO disposa d’un smartphone.

En aquest sentit, molt probablement toparan amb desinformació i continguts perillosos a través dels mòbils, sí. Però també a través de l’ordinador o de la televisió, en contextos familiars, via tercers o a l’escola. En definitiva, arreu. Per això, hem d’ensenyar els adolescents a utilitzar internet per fer recerca i dotar els centres educatius de recursos per esdevenir espais de confiança mediàtica i catalitzadors d’una societat més informada, crítica i democràtica. Això també és política Desfake. 

Desfake és una proposta didàctica que pretén preparar l’alumnat per enfrontar-se als continguts que puguin trobar-se en aquestes plataformes de la mà dels docents i en entorns segurs i controlats. L’objectiu d’aquestes formacions és treballar l’esperit crític des de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI) i fomentar l’autonomia de l’alumnat de manera conscient i responsable, així com parar atenció a l’educació emocional dels estudiants i observar els sentiments que els desperta la informació digital. Fins ara ho hem treballat amb estudiants de 2n, 3r i 4t d’ESO (és a dir, a partir dels 13 anys), però estem convençuts que cal abordar aquests conceptes des de molt abans, a l’Educació Primària, quan les pantalles encara no formen part de la seva quotidianitat i encara els queda lluny el seu primer telèfon mòbil. 

Això no necessàriament implica que l’alumnat hagi de tenir mòbils ni xarxes socials, però sí que poden tenir-ne els centres i treballar en entorns simulats. I és que per arribar a l’alumnat, també treballem amb professorat i centres educatius, precisament perquè són les persones que millor coneixen els estudiants i les seves necessitats. Ho fem a partir de formacions i mentories en què generem situacions d’aprenentatge amb casos reals sobre els temes més rellevants de l’actualitat en àrees com la desinformació climàtica, el discurs d’odi, o els riscos que comporta la Intel·ligència Artificial. 

D’aquesta manera, a Verificat apostem per la formació i la integració en la cultura de l’aula l’hàbit per a la verificació de la informació i l’anàlisi dels continguts digitals de manera crítica i responsable amb programes com Desfake. Ja que, com apunta Taren Sanders, líders de la investigació publicada ahir a la Nature Human Behaviour, “allò que els nens fan en els seus dispositius és molt més important que el dispositiu en si, així que prohibir el mòbil no abordarà l’arrel del problema”.