Militars i policies reben més de la meitat dels sobresous que atorga la Casa Reial

Un total de 2,52 milions d’euros. Aquest és l’import en brut que la Casa Reial va destinar en concepte de "complements retributius" al personal que li va prestar serveis el 2018. La xifra, que es va repetir el 2019 i s’ha mantingut gairebé estable en els últims cinc anys, representa un 65,7% del capítol "despeses de personal" i triplica la suma dels sous de tots els membres de la família reial. Verificat ha accedit per primer cop, mitjançant la llei de Transparència, a les dades específiques de com es reparteixen els 2,52 milions d’euros en sobresous de la Casa Reial, una dada que el 2018 va representar la tercera part del pressupost anual de la institució i que fins ara no es sabia com es distribuïa.

Sous extra, un terç de la partida pressupostària

Aquests complements suposen el 32% dels 7,89 milions d’euros (bruts, com tots els citats en aquest text) que va rebre la Casa Reial dels pressupostos de l’Estat tant el 2018 com el 2019 "per al sosteniment de la seva família i casa", una xifra que es complementa amb les partides que cada any ministeris com Presidència, Defensa, Interior o Afers Estrangers dediquen a mantenir la monarquia. El rei té el dret a distribuir "lliurement" aquest pressupost, tal i com estableix l’article 65.1 de la Constitució Espanyola.

Dels 2,52 milions d’euros de sobresous, 456.852 euros es van destinar als complements retributius del personal de l’alta direcció de la Casa Reial (10 persones, tots els alts càrrecs de la institució excepte el seu cap, Jaime Alfonsín) i la resta, 2,05 milions, a altres treballadors, entre els quals hi ha funcionaris, persones encarregades de la relació entre el Congrés i la monarquia i, especialment, als responsables de la seguretat de la família reial. 

En total, aquests 2,05 milions d’euros es van repartir en retribucions puntuals a centenars de persones (el mes que més treballadors van rebre aquesta paga extra, la xifra va beneficiar a 365 persones i el que menys, a 322). Les retribucions es paguen per compensar "les característiques especials i la singularitat de determinats llocs de treball" o la prestació de “serveis extraordinaris”, explica la documentació a la qual ha tingut accés Verificat. El departament de premsa de la Casa Reial no ha donat més detalls dels motius d’aquests pagaments.

Només per comparar, el 2018 la suma dels honoraris dels reis i dels reis emèrits va ser de 679.818 euros i la despesa total de personal de la Casa Reial, de 3,83 milions.

1,27 milions per membres de l’Exèrcit i forces de seguretat

La partida dels sobresous a la qual ha tingut accés Verificat correspon al pressupost executat del 2018. D’acord amb aquestes dades, que es van obtenir gràcies a un recurs guanyat al Consell de Transparència (després que el Ministeri de Presidència, en representació de la Casa Reial, denegués una primera sol·licitud al·legant motius de seguretat), els militars i els policies s’enduen un 50,50% dels 2,52 milions d’euros de compensacions extra. D’aquests 1,27 milions, 683.635 euros van a parar al Quarto Militar i a la Guàrdia Reial (membres de l’exèrcit al servei immediat del Rei i dedicats a la seva protecció); i uns altres 590.049 euros, als cossos de seguretat de l’Estat (que no depenen del Ministeri de Defensa, sinó del d’Interior). 

Després dels equips que vetllen per la seguretat del rei, la següent partida dels sobresous correspon als membres de l’alta direcció de la Casa Reial, amb 456.851,46 euros. A diferència del que passa en els casos anteriors, la Casa Reial especifica, amb noms i cognoms, el repartiment dels incentius. El grup d’empleats d’alta direcció inclou 10 persones i cadascuna d’elles, a més d’una gratificació extraordinària, va rebre una paga extra en concepte de productivitat anual. L’únic alt càrrec de la Casa Reial que no figura en aquesta llista és Jaime Alfonsín, el seu màxim responsable que, d’acord amb les dades aportades, no va rebre cap d’aquests incentius. 

La partida que cada any es destina al sosteniment de la casa i la família reials i que també s’ha mantingut bastant estable durant l’últim lustre depèn de la proposta que el cap de la pròpia Casa Reial formula anualment al Congrés, tal com estableix el Reial Decret (RD) 434/1988, de 6 de maig. Les Corts Generals donen el vistiplau a la sol·licitud del rei quan aproven els pressupostos anuals de l’Estat, on s’inclou la xifra en qüestió. La confecció, més en detall i per capítols, d’aquests comptes es realitza amb posterioritat. L’òrgan fiscalitzador de les despeses associades a tota la partida és una oficina d'intervenció que depèn de la pròpia Casa Reial, tal i com també s’expressa explícitament en el reial decret que regula el funcionament de la institució. 

Més complements que retribucions fixes

Alfonso Sanz, cap de la secretaria del rei emèrit, Juan Carlos, i conseller diplomàtic, va percebre la partida més alta dels sobresous, amb 71.619,63 euros extres, una xifra que va superar la seva remuneració anual fixa, que el mateix 2018 va ser de 63.081,80 euros. En el cas de Domingo Martínez Palomo, secretari general de la Casa Reial, els plusos van arribar als 55.061,38 euros del total de 137.951,92 que va cobrar fa dos anys. És a dir, en aquest cas, el seu sobresou va suposar el 39,91% de la seva remuneració íntegra. Aquestes compensacions no estan sotmeses a cap limitació, tampoc en el cas dels funcionaris, i depenen de la voluntat de la Casa Reial.

La informació obtinguda a l’empara de la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern no dona cap detall, com passa en relació a les despeses associades als militars i a les forces de seguretat, sobre els diners destinats als conductors del parc mòbil de l’Estat, ni al subapartat referent al personal de Patrimoni Nacional, ni tampoc al personal annex a Les Corts, tots amb retribucions a càrrec dels ministeris corresponents.

Tot i que la llei de Transparència inclou dins el seu àmbit d'aplicació a la Casa del Rei (art. 2.1.f), la normativa tampoc "imposa" explícitament "que el pressupost elaborat per la Casa del Rei adopti el desglossament de la classificació econòmica exigible de l'administració estatal", ha explicat a Verificat Joan Pagès i Galtés, catedràtic de Dret Financer de la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta d’una metodologia que diferencia entre despeses de personal, béns corrents i serveis, despeses financeres, transferències corrents, inversions reals, actius financers i passius financers. De fet, la informació publicada al web de la institució monàrquica no assoleix aquest nivell de detall.

Despeses que no figuren al pressupost

Pagès conclou que per interpretar correctament els números de la Casa Reial és imprescindible tenir en compte que "no totes les despeses que genera són cobertes pels esmentats ingressos [la partida pressupostària que li atorga el Congrés] en la mesura que una part d'elles són assumides per altres organismes públics sense que no sempre sigui fàcil detectar-les i, en cas que es detectin, concretar el seu import". 

"Això afecta al principi d'universalitat pressupostària", segons l’expert. Aquest principi estableix que tots els ingressos i despeses d’un ens públic han de formar part del seu pressupost. De fet, l’article 12 del reial decret que regula el funcionament de la Casa Reial evidencia l’excepcionalitat amb què opera la institución en relació a la gestió dels recursos humans quan exposa que "el personal que sigui funcionari [i que treballi per aquest organisme] percebrà les seves retribucions [fixes] per part del Ministeri de la Presidència".

—-

Aquest text s’ha elaborat amb la col·laboració de Maria Vila, advocada de Besllum, consultoria especialitzada en la normativa de transparència, i Albert Sagués, assessor fiscal i professor d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra.