Les mentides alimenten l’odi
Desmentim els rumors que més circulen a Catalunya sobre la immigració, un dels col·lectius més
afectats per la desinformació i et donem arguments perquè puguis defensar-te del soroll que ens confronta.
Consulta les verificacions sobre migració.
Percepció i efecte crida
Què en sabem de les persones que viuen a Catalunya?
Els rumors sobre immigració aconsegueixen fer-se virals i donen la sensació que la societat és més xenòfoba del que realment és. L’eurobaròmetre demostra que Espanya és un dels països europeus amb millor convivència entre població local i immigrant, però el fet de formar part dels països de la frontera sud del continent, els que major pressió migratòria reben, fa que els ciutadans tinguin una percepció confosa d’algunes dades.
Espanya, Itàlia i Grècia creuen que hi ha més immigrants irregulars que regulars
Els nadius de les principals economies de l’OCDE creuen que hi ha el doble d’immigrants dels que hi ha realment. Entre les persones de recursos més baixos, la xifra augmenta fins al triple, segons les dades de l’Eurobaròmetre.
Les enquestes de percepció sobre la immigració demostren que la població en general té un gran desconeixement sobre què representen, aporten i fan les persones estrangeres a la societat. Una de les creences més esteses és el conegut com a “efecte crida” que, segons es diu sovint, deriva de les mesures d’acollida o les regularitzacions massives. Les arribades estan més relacionades amb l’economia que amb la política. En realitat, les majors onades d’immigració són conseqüència d’esdeveniments als països d’origen, com la guerra de Síria, que va ser la causa de la major crisi de refugiats de la història recent, al voltant de 2015. Les dades també demostren que els quatre països del sud de la Unió Europea, les portes d’entrada al continent, tenen fluxos migratoris paral·lels: comparteixen una tendència però, alhora, els pics d’arribades es van desplaçant d’una àrea a una altra de la frontera en funció de l’enduriment de les mesures. Aquest any, per exemple, el flux s’ha desplaçat cap a les Canàries.
6000 immigrants il·legals i sense PCR allotjats en hotels de luxe a Canàries i la gent concentrant al davant d’aquests hotels. És ENGANYÓS.
El cost d’arribar a Europa
Segons dades d’Europol, el 2015, els migrants que arribaven a l’espai Schengen per a la via del Mediterrani pagaven 4.500 euros cadascun pel viatge, “destinats a organitzacions criminals de contrabandistes i traficants”. Si comparem aquest preu amb el salari mitjà dels quatre països africans més propers a Espanya que tenen sortida al Mediterrani, veiem que una persona del Marroc ha d’invertir més d’onze salaris (agafant de referència el sou mitjà) per arribar a la península ibèrica de manera il·legal. On es podria arribar amb el sou base a Espanya (de gairebé 1.000 euros)?
Existeix l’efecte crida?
En general, no hi ha pràcticament cap correlació entre el nombre d’immigrants (i refugiats) que els països accepten i les actituds d’aquest país cap a la immigracació, segons l’informe Migration and the economy de CITI. De fet, l’arribada de població estrangera no està relacionada amb la concessió de permisos laborals i tampoc amb l’augment de l’atur. La migració neta a Espanya “ha variat de manera significativa, seguint una dinàmica vinculada al cicle econòmic sense que, en aquest mateix període de temps, s’hagin registrat canvis ressenyables favorables en el marc de prestacions de l’estat de benestar espanyol”, explica l’informe del 2019 del Defensor del Poble. Però hi ha una gran desinformació sobre quin és el pes de la població estrangera a la societat.
Els immigrants són els més vulnerables a les fluctuacions del mercat laboral i sense concessions de permisos de treball, molts queden relegats a l’economia submergida. Durant la crisi del 2008, per exemple, 800.000 estrangers van passar a treballar al mercat negre, segons explicava El País. Amb la pandèmia, tres de cada quatre persones que treballavan en negre han perdut tots els seus ingressos, segons Cáritas, i la pobresa entre les persones que depenen d’aquest tipus d’ingressos ha augmentat un 80%, segons l’Organització Internacional del Treball. A partir del 2009, la concessió de permisos de feina va caure en sec i, tot i la caiguda de l’atur i l’arribada de noves persones des de l’estranger a partir del 2012, no s’ha recuperat.
“A Mauritània hi ha milers de pasteres llestes per portar milers de persones a les Canàries”. És FALS.
La notícia, al desembre, que Barcelona acolliria 50 persones que haguéssin arribat a les Canàries va aixecar molta polseguera, però la proporció del problema era aquesta:
[Clica per saber-ne més]Frontex, frontera de ferro
“Europa dona suport a una inmigració massiva que li permet abaixar els salaris dels treballadors nacionals”. És FALS.
Un rumor que circula sovint especula que Europa vol atraure immigrants per tal de poder rebaixar els salaris dels seus treballadors. De fet, dos de cada tres espanyols pensa que sí, que l’arribada de persones estrangeres provoca una caiguda dels sous, però és fals. De fet, les dades corroboren el contrari i una prova que Europa no afavoreix la immigració irregular és l’augment de la despesa en la seva agència de protecció de fronteres, Frontex, des de la seva creació el 2005.
El cementiri del Mediterrani
El Mediterrani és la frontera més mortífera del món, segons l’Organització Mundial de les Migracions, que comptabilitza els morts i desapareguts en els països més parillosos.
[Clica per saber-ne més]Asil, l’objectiu més difícil
Els sol·licitants d’asil a Espanya van passar de 55.668 el 2018 a 118.264 el 2019, cosa que suposa “un rècord històric”, segons el Defensor del Poble. El 2018, 55.000 persones van arribar en avió i 65.000 en pastera, però el 2019 l’enorme majoria dels sol·licitants d’asil van arribar per l’aeroport de Barajas, a Madrid. De les gairebé 120.000 sol·licituds d’asil que es van registrar el 2019, més de la meitat d’aquestes peticions van ser veneçolans i colombians, seguits dels ciutadans d’Honduras, Nicaragua i El Salvador. Només unes 32.000 d’aquestes persones havien arribat a territori espanyol amb pastera. L’augment de sol·licituds es va veure recolzada amb un augment de les concessions en primera instància, més de la meitat per raons humanitàries, una xifra històrica en tota la dècada. Les autoritzacions per raons humanitàries a veneçolans tenien una durada d’un any prorrogable.
Així, Espanya se situa entre els països de la UE que més respon a les peticions d’asil per raons humanitàries, tot i que és un dels que menys estatus de refugiat otorga.
Pregutes i respostes sobre la població estrangera
Quina ha sigut l’evolució de la presència de les diferents nacionalitats a Catalunya des del 1998?
Quina és la principal via per aconseguir la nacionalitat? La majoria d’estrangers no venen a Catalunya per casar-se i aconseguir la nacionalitat, l’enorme majoria passen deu anys residint al país abans d’aconseguir-la.
En quin idioma parlen? El 75% dels estrangers entén el català i el domini parlat, llegit i escrit de la llengua ha augmentat en els últims 10 anys. A més a més, la diversitat d’idiomes que es parlen a Catalunya ha augmentat.
Quines són les principals creences religioses a Catalunya? El catolicisme és la principal religió entre la població de Catalunya, seguit de l’ateïsme i l’agnosticisme. L’islam és minoritari. La comarca que més centres catòlics té és el Bages, uns 200 per 100.000 habitants, i la que més centres islàmics té, el Gironès, amb gairebé 7 mesquites per cada 100.000 habitants.
700 musulmans a Tarragona, 400 catòlics a la Sagrada Família
En relació amb el coronavirus, hi ha hagut dos esdeveniments que han generat ressò a la xarxa. El novembre del 2020 hi va haver polèmica per una beatificiació que va acollir la Sagrada Família i que va ajuntar 600 persones; aquest fet va provocar que el Departament de Salut obrís un expedient i, més tard, el Govern va acabar limitant l’aforament d’aquests actes a cent persones.
D’altra banda, a principis d’aquest any, hi va haver un funeral amb 700 persones en una mesquita de Tarragona. Segons va explicar el Diari de Tarragona, l’Ajuntament hauria permès celebrar el funeral amb un màxim de 50 persones, però n’hi havia unes 350 a l’interior i entre 300 i 350 més a l’exterior.
La notícia sobre la investigació del funeral celebrat a aquesta mesquita va generar reaccions a Twitter sobre l’origen i la religió de les persones assistents: “aquests són els moros a Tarragona sense mascareta i fregant-se el cul els uns amb els altres”, “això és el nou terrorisme islàmic” o “la rave dels moros”, van dir, entre molts altres comentaris, els usuaris.
També hi havia hagut crítiques després de la beatificació a la Sagrada Família, en especial de gent del món de l’esport i de la cultura que qüestionava la coherència de les mesures de la Generalitat, que restringien l’activitat esportiva i dels teatres. Molta gent, per exemple, va respondre o citar el tuit amb la notícia del 324. De fet, el tuit va tenir molt ressò i, de fet, alguns usuaris denunciaven que la beatificació a la Sagrada Família havia tingut més presència als mitjans, però els missatges no insistien en l’origen dels assistents a l’esdeveniment.
Classes de “religió àrab” a les escoles
“Hi ha entre el rei d’Espanya i el rei del Marroc exigeixen que es faci religió àrab a l’escola en horari escolar”
Des de fa uns anys, cap al començament del curs escolar, circulen missatges que alerten que als centres públics catalan es començarien a impartir classes de “religió àrab”. És una informació falsa que el Departament d’Educació de la Generalitat ja va desmentir el juny del 2018, quan el contingut d’aquest àudio va començar a fer-se viral.
Ara fa uns mesos, l’octubre del 2020, el Departament d’Educació va crear un pla pilot per a la impartició de la matèria Religió Islàmica en centres educatius durant el curs 2020-2021.
Com contribueixen a la piràmide poblacional? Fan que hi haig una població més jove. La migració contraresta l’envelliment poblacional, en general, a tots els països europeus i als Estats Units. A Catalunya, la població nouvinguda és més jove que l’espanyola i, alhora, té una major taxa de fertilitat. Les persones espanyoles tenen menys fills a causa de la incorporació de les dones al mercat laboral i de la precarietat laboral. En conseqüència, l’edat mitjana del primer fill ha passat dels 25 als 31 anys en quatre dècades, segons el Defensor del Poble.
