Méteo-France no va publicar una predicció de la DANA més encertada que l’Aemet

Titulars del portal web OK Diario o el diari La Razón asseguren que tant l’agència meteorològica francesa com l’usuari de X (abans Twitter) Nahel Belgherze (@WxNB_) van predir la DANA de València el matí de dimarts 29 d’octubre amb més precisió que l’Aemet. 

És FALS. Méteo-France no va publicar ni al seu web ni al seu compte de X cap pronòstic sobre l’impacte de la DANA a València amb data del 29 d’octubre. El mapa de l’usuari de la xarxa social X, que mostra precipitacions de fins a 400 l/m² a la zona, calcula l’acumulat durant 42 hores, mentre que l’avís de l’Aemet indicava que es podien superar els 180 l/m² en només 12 hores, raó per la qual les estimacions no són comparables.

“L’Aemet francesa sí que va predir la tragèdia de València que va minimitzar l’espanyola: «400 l/m² i risc mortal»“

No hi ha cap registre al web de Méteo-France ni al seu compte de X de cap pronòstic sobre l’impacte de la DANA a Espanya durant el dia 29 d’octubre. L’entitat sí que va publicar, l’endemà, en ambdós canals (web i xarxa social), una crònica de les tempestes i les inundacions.

Quan parlen del pronòstic suposadament fet per Méteo-France, els mitjans que han distribuït la informació citen una sortida del model AROME HD. Aquest model és una eina de predicció que fa funcionar Méteo-France, però això no vol dir que l’agència francesa hagi elaborat un pronòstic. L’Aemet, per exemple, empra un derivat d’aquest model en les seves prediccions. En aquest cas, un usuari va entrar al sistema i es va descarregar la simulació, sense que Méteo-France hi tingués res a veure. El mapa, de fet, el va compartir a X (abans Twitter) l’usuari Nahel Belgherze (@WxNB_) a les 8:58 del matí de dimarts 29 d’octubre.

A la publicació hi assegurava que a zones de l’est d’Espanya s’hi podrien acumular 400 l/m² fins a la tarda de l’endemà (30 d’octubre), i que les inundacions sobtades eren “una gran preocupació”. Tant OK Diario com La Razón citen les paraules literals de la piulada com si les hagués pronunciat Méteo-France quan, en realitat, l’usuari no té cap vincle públic amb l’entitat. Al seu compte de LinkedIn, per exemple, hi figura que treballa al sincrotró europeu.

Franges temporals diferents

El pronòstic que comparteix l’usuari mostra taques de precipitació a regions de València i Castella-la Manxa de colors que indiquen acumulats d’entre 100 i 500 litres per metre quadrat en 42 hores (entre la mitjanit del dia 29 i les sis de la tarda del dia 30, segons es pot observar a la cantonada superior dreta de la imatge). “Això no es pot vendre com la precipitació que s’esperava per dimarts”, explica a Verificat Néstor Gómez, meteoròleg de 3Cat, “és acumulat sumant, fins i tot, l’endemà”.

Els avisos especials d’Aemet, en canvi, parlen d’una precipitació que podria superar “de forma local els 150-180 mm en 12-24 hores”. De fet, l’Aemet va activar avisos vermells per pluja a la província de València a les 7:36 del matí de dimarts, tal com vàrem explicar aquí. Segons el pla Meteoalerta, que tal com vàrem explicar regeix els avisos meteorològics per fenòmens extrems, l’alerta vermella s’activa a les diferents regions de la província de València quan la previsió és que se superin els 180 l/m² en 12 hores, o els 90 l/m² en una hora.

En definitiva, el pronòstic de l’entitat i el del mapa de xarxes socials fan referència a períodes temporals diferents i, per tant, no són comparables entre ells. Ambdós, en qualsevol cas, van quedar-se curts. Algunes estacions meteorològiques van superar els 600 l/m² durant l’episodi.

Un fenomen molt difícil de predir amb precisió

Gómez destaca que les DANA són fenòmens meteorològics molt difícils de preveure. “Tenim una atmosfera superinestable que pot deixar precipitacions superiors a tants litres en aquestes franges horàries i aquestes zones”, explica, i afegeix: “saps que tens tots els ingredients perquè esclati a una zona molt extensa, però no saps on passarà”. També destaca la persistència de les tempestes, que no es van moure “durant moltíssimes hores”.

Un sol model no fa una predicció

D’altra banda, la publicació de X fa un pronòstic basat exclusivament en la sortida d’un únic model meteorològic. L’Aemet, en canvi, empra una gran varietat de models per elaborar els seus avisos especials de fenòmens adversos, segons explica el capítol 35 del llibre Física del caos en la predicción meteorológica. És el que es coneix com a sistemes de predicció per conjunts. Per cada lloc i paràmetre meteorològic analitzat (pluja, neu o calor, per exemple), aquest sistema proporciona 51 prediccions diferents.

Els avisos s’elaboren després d’analitzar automàticament i manual tots aquests escenaris, i al fenomen estudiat se li assigna una probabilitat que succeeixi (de més del 70% en el cas del darrer avís de València). Per tant, de nou, comparar el mapa d’una sola sortida d’un sol model amb una predicció probabilística, que engloba molts escenaris diferents, és una pràctica enganyosa.

És irrellevant que el radar de València estigués inoperatiu el 25 d’octubre

La peça de La Razón acaba assenyalant que el radar de València estava inoperatiu el 25 d’octubre, segons un vídeo viral que circula per X (Twitter). Ara com ara, Aemet no ha confirmat a Verificat si el radar estava o no en marxa aquell dia, tot i que va reconèixer en un post que havia patit “danys” a la línia elèctrica que l’alimenta. Tanmateix, segons assegura l’entitat en un post, va funcionar ininterrompudament des de dilluns 28 d’octubre i durant tot l’episodi.

Els radars no són eines que s’emprin en la predicció meteorològica, tal com vàrem explicar, sinó que són útils en el seguiment i vigilància de fenòmens actius, i en el pronòstic immediat, a menys de dues hores vista. La predicció, doncs, es va fer amb models meteorològics que empren, fonamentalment, dades satel·litàries per funcionar.