Més del 70% dels catalans participa a les eleccions generals, deu punts més que a les autonòmiques: així funciona l’abstenció diferencial a Catalunya

Aquesta verificació ha estat elaborada per Maldita.es, un equip de fact-checking amb el reconeixement de la International Fact-checking Network i l’European Fact-checking Standards Network. Podeu llegir la versió original d’aquest article aquí.

Més electors catalans van a les urnes si han de votar en unes eleccions generals, que si es troben davant d’una convocatòria autonòmica, local o europea. Aquest fenomen, conegut com a abstenció diferencial, es defineix en estudis polítics com l’actuació d’aquell votant que participa a les eleccions generals però no als comicis autonòmics. Segons diverses investigacions sociològiques i els experts consultats per Maldita.es, l’abstenció diferencial és més elevada a Catalunya que en altres comunitats autònomes.

Des de Maldita.es han analitzat les dades de participació de totes les eleccions celebrades a Catalunya des de 1977 fins a 2023. En aquests 47 anys s’han celebrat un total de setze eleccions generals a tota Espanya, en què ha participat, de mitjana, més del 70% de l’electorat català. A les generals de 2023, es va registrar el mínim històric de participació a Catalunya en aquest tipus de comicis amb menys del 63%.

Acudeixen menys persones a les urnes si es tracta d’uns comicis autonòmics: en les tres votacions al Parlament s’ha registrat una participació mitjana del 62%. Encara es redueix més a les eleccions locals (59%) i europees (51%).

Les eleccions generals són les que més participació registren, però el 2023 hi va haver un mínim històric

Les eleccions generals són les que més afluència d’electorat català registren. Des de 1977, ha participat en aquest tipus de comicis una mitjana del 70,7% dels catalans amb dret a vot. Va ser l’any 1982, a les terceres eleccions generals a la història de la democràcia espanyola, quan es va registrar el màxim de participació a Catalunya: va votar més del 80% de la població. No s’ha registrat un percentatge tan elevat des d’aleshores, i únicament en tres ocasions (1993, 1996 i 2004) es va superar el llindar del 75%.

En les últimes eleccions generals, celebrades el 23 de juliol de 2023, únicament el 62,7% dels catalans van acudir a les urnes. És la pitjor dada de participació en aquesta mena de comicis de la història i se situa quasi vuit punts per sota de la participació estatal (70,4%).

La participació catalana a les autonòmiques és quasi deu punts menys que a les generals

Des de 1980 fins a 2021 s'han celebrat un total de 13 votacions per a elegir president a Catalunya, a les quals van participar de mitjana el 62,5% dels ciutadans. Això suposa gairebé vuit punts percentuals menys que la mitjana de participació catalana a les eleccions generals. Segons el politòleg Emilio Román Rodrigálvez, aquest fenomen d'abstenció diferencial es dona perquè els electors “consideren de vital importància manifestar les seves preferències en un context en què tindrà una incidència directa al seu dia a dia".

L'expert precisa que és fonamental diferenciar entre abstenció passiva (quan un elector no participa per condicions puntuals com estar malalt o haver de treballar) i l'abstenció activa (aquelles persones que, amb coneixement de causa, decideixen no participar en el mateix sistema).

En els últims comicis autonòmics, celebrats el 14 de febrer de 2021, quasi la meitat de la població amb dret a vot va decidir abstenir-se. Únicament van acudir a les urnes en aquella cita electoral el 51,3% dels votants, la dada més baixa de la història i que va ser causa de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta xifra resulta encara més cridanera si la comparem amb les eleccions equivalents anteriors. El 21 de desembre de 2017 van acudir a les urnes el 79,1% dels catalans, la xifra més elevada de la història de Catalunya i l'única que supera el llindar del 75%.

Poc menys de dos mesos abans d'aquestes eleccions, van tenir lloc dos esdeveniments polítics que marcarien la forma i resultats de la votació: l'1 d'octubre es va celebrar el referèndum prohibit pel Tribunal Constitucional (TC) i el 10 d'octubre es va conèixer la Declaració Unilateral d'Independència. Les eleccions autonòmiques de 2017 es van convocar amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució pel Govern de Mariano Rajoy (PP).

“Sempre s'ha votat molt menys a les autonòmiques que a les generals, però això es va trencar amb el ‘procés’”, explica a Maldita.es Javier Lorente, professor de Ciències Polítiques en la Universitat Rey Juan Carlos (URJC). El docent explica que aquesta ruptura es va donar perquè “les persones amb posicions contràries a la independència votaven menys” i davant aquest esdeveniment es van mobilitzar. A més d'augmentar la participació, aquests esdeveniments van portar a la pèrdua de suports al bloc independentista.

Emilio Román, politòleg, assegura que aquests pics de participació estan motivats pel ‘procés’. “Es va traslladar als electors que s'estaven prenent decisions que podrien implementar i canviar el dia a dia dels ciutadans i va reactivar la participació”, explica.

Aquests votants es defineixen com a “apàtics”, segons Javier Lorente. “Són electors que no s'animen a votar en totes les eleccions, però en algunes desperten i donen dades extraordinàries de participació”, explica. El politòleg Emilio Román afegeix que és “molt complicat” poder estar segur que la mateixa persona vota en unes eleccions i s'absté en unes altres perquè el vot és secret.

Es registra menor participació fins i tot en les eleccions d'àmbit local. De mitjana, menys del 60% dels votants catalans acudeixen a les urnes en aquesta mena de votacions. “Les eleccions locals presenten fins i tot menys índex de vot perquè els ciutadans no perceben que hi hagi importància en aquestes eleccions”, explica a Maldita.es Adrián Caballero, professor de Comportament Polític de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El mínim històric dels deu comicis municipals analitzats per Maldita.es (des de 1987 fins a 2023) va ser el 27 de maig de 2007, quan únicament el 53,9% de l'electorat va acudir a les urnes.

Les eleccions europees són les grans oblidades dels catalans

Adrián Caballero explica a Maldita.es que l'abstenció diferencial està molt relacionada amb les anomenades “eleccions de segon ordre”. En paraules de l'expert, són aquelles que “estan definides perquè el ciutadà percep que el parlament al qual està votant decideix menys coses” que l'afectin directament. Com a paradigma d'aquesta mena d'eleccions de segon ordre, explica, estan les europees.

Les eleccions europees són els comicis amb menys participació per part de l'electorat català. En total, s'han celebrat vuit votacions en l'àmbit europeu (de 1987 fins a 2019) i, de mitjana, han participat poc més del 51% dels catalans. Gairebé la meitat ha decidit abstenir-se en aquesta mena de comicis. El pic màxim de participació es va registrar a les eleccions del 10 de juny de 1987, quan el 68,4% dels catalans van acudir a les urnes. Van ser les primeres eleccions que es van celebrar a Espanya per triar als membres del Parlament Europeu i aquell mateix dia es van celebrar les municipals a tota Espanya.

La pitjor dada de participació dels catalans de la història de la democràcia (d'un total de 47 votacions) va ser en unes eleccions europees. El 7 de juny de 2009, únicament el 36,9% de l'electorat va exercir el seu dret a vot.