Mentides i imprecisions del debat de política general

marti_o on 18/09/2020

Verifiquem les afirmacions que han fet els líders polítics durant les seves compareixences al Parlament


El Parlament de Catalunya va acollir el dimecres la primera sessió del tercer debat de política general de l’actual legislatura, que va servir per valorar l’acció política i de govern de l’executiu de Quim Torra. El mateix president de la Generalitat i els representants i portaveus dels partits polítics van fer diferents afirmaciones sobre la gestió del govern durant aquest mandat. Les hem verificat.

“Que no hi ha una majoria al Parlament espanyol per aprovar una llei de l’amnistia? Per què no la presenten? Vostès [Podem] portaven un programa electoral. Porten nou mesos governant”

Quim Torra, president de la Generalitat 

El president Quim Torra ha insistit en una idea que ja va defensar durant el debat monogràfic sobre la monarquia a l’agost: que els Comuns portaven l’amnistia al seu programa electoral. En realitat, el programa electoral d’En Comú Podem per les eleccions del 10 de novembre del 2019 defensava l’indult: “Creiem que l’indult constitueix ara mateix la via més ràpida i més susceptible d’obtenir suports per assolir la llibertat dels condemnats i començar a avançar”. A les eleccions del 21 de desembre del 2017, a les quals es va presentar Jéssica Albiach, els Comuns reclamaven (a la pàgina 13) “la retirada de les accions penals iniciades contra dirigents polítics i representants d’entitats ciutadanes i l’alliberament dels que ja han estat subjectes a detenció o a presó preventiva” (encara no s’havia celebrat el judici del procés).

L’indult i l’amnistia no són el mateix. L’amnistia elimina la pena i fa que el condemnat deixi de considerar-se culpable, mentre que l’indult només perdona la pena i la persona segueix sent responsable dels fets.

Qui va defensar l’amnistia van ser, el novembre del 2017, Xavier Domènech i Elisenda Alamany, caps de llista dels comuns a les eleccions del 21D. Domènech ho va dir a La Sexta i a TV3, Alamany també a TV3 i a La Xarxa.

“TV3 gaudeix de més pressupost que el Departament d’Empresa”

Carlos Carrizosa, Ciutadans

A la pàgina 8 dels pressupostos de la Generalitat per al 2020 s’hi detalla l’import del Departament d’Empresa i Coneixement, que puja a 1.500 milions d’euros (1.591.999.900,02 euros). Per fer aquesta comparació, no obstant, Carrizosa va utilitzar una dada que l’exconsellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va dir en dues entrevistes (a La Vanguardia i al Més 324) que el pressupost de l’àrea d’empresa és de 232 milions d’euros, d'acord amb el que ha confirmat a Verificat el departament de premsa de Ciutadans. La dada és lleugerament inferior al pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per al 2020, que inclou no només TV3, sinó també Catalunya Ràdio.

A les entrevistes Chacón es referia als 233,8 milions d’euros de les partides destinades a “l’àrea d’empresa”, que inclou consum, comerç, desenvolupament empresarial, indústria, energia i mines i turisme, una part de les competències que té el Departament d’Empresa i Coneixement. Aquestes xifres es poden consultar al Portal dels Pressupostos oberts. A més d'aquestes partides, el pressupost del Departament també inclou, per exemple, educació, recerca, desenvolupament i innovació.

Pel que fa a TV3, el departament de comunicació de la CCMA explica a Verificat que aquest any el seu pressupost és de 298,1 milions d’euros (sense especificar la suma que es destina exclusivament a TV3). D’aquests diners, 240,1 milions d’euros provenen de fons públics i la resta venen d’ingressos propis, per exemple, de la venda de programes o de publicitat. L’estructura i el pressupost de la CCMA és de tot el grup i inclou TV3 i Catalunya Ràdio, però no està desglossat i no es pot saber exactament els fons que rep la televisió pública.

La xifra facilitada per la CCMA varia lleugerament de la que apareix en els pressupostos de la Generalitat (pàgina 10), on s’hi detalla que la partida destinada a la CCMA és de 245 milions d’euros.

“[Catalunya] és la comunitat autònoma on més ha augmentat l’atur respecte al trimestre anterior”

Carlos Carrizosa, Ciutadans

Cada trimestre, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publica les dades de l’Enquesta de Població Activa amb les xifres d’atur. Mostra dos tipus de dades: la taxa d’atur, el percentatge respecte a la població activa, i el número total d’aturat en valors absoluts. Segons les dades de l’INE, Catalunya és la quarta comunitat autònoma en augment de la taxa atur al segon trimestre del 2020 respecte al primer trimestre del mateix any. 

El departament de premsa de Ciutadans respon a Verificat que Carrizosa es referia a l’augment de persones aturades; en aquest cas, Catalunya va perdre 223.700 treballadors, Andalusia, 198.100 i Madrid, 184.400 (les xifres es poden consultar a la pàgina 3 de la nota de premsa del juliol del 2020). Però a Catalunya, el percentatge d’aturats va créixer 2,12 punts. Per sobre hi ha les Canàries (2,76 punts), Cantàbria (2,67) i la Comunitat Valenciana (2,35).

“Catalunya ja no lidera la renda per càpita a les comunitats espanyoles, és la quarta. S'ha produït ja el famós sorpasso de Madrid, però no només el de Madrid, el de moltes altres comunitats autònomes”

Alejandro Fernández, PP

Catalunya és la quarta comunitat autònoma pel que fa a la renda per càpita de 2019, darrere del País Basc, Madrid i Navarra. Tanmateix, d’acord amb les dades publicades per l’INE el 2008 (les més antigues disponibles), Madrid i Catalunya ocupaven exactament la mateixa posició en aquest rànquing. Així, la sèrie històrica d’aquest indicador econòmic no avala la tesi de Fernández que, durant la seva intervenció parlamentària, va atribuir aquest fet a la gestió del govern de Torra.

A més, des de 2008, Navarra i el País Basc sempre han ocupat la primera i la segona posició d’aquesta classificació, per tant i almenys durant aquest període, no hi ha hagut cap sorpasso. Catalunya va ocupar excepcionalment la tercera posició pel que fa a aquest indicador el 2016 i el 2018, any en què Torra es va convertir en president de la Generalitat de Catalunya.

Torra i el “no he vingut a gestionar una autonomia”

Durant el debat de política de general, diferents líders de l’oposició s’han referit al dia que el president Torra va dir que no havia vingut a gestionar una autonomia. És un retret que acostuma a sortir i que és VERITAT. Aquesta vegada s’hi van referir Carlos Carrizosa i Jéssica Albiach.

Quim Torra va dir-ho l’agost del 2019 en el seu discurs a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent: “No sóc president per gestionar una autonomia. És per fer la República que jo vaig anar a una llista electoral el 21-D”. Ell mateix en va fer gala a través de Twitter.