Menjar fruites i verdures del Marroc és tan segur com menjar-ne d’europees: com es desinforma a través de les alertes sanitàries

Maduixes amb Hepatitis A, mongetes amb “substàncies desconegudes” o síndries amb massa pesticides. Tots aquests titulars tenen dues coses en comú: una alerta sanitària i el Marroc. Durant els darrers mesos, i coincidint amb les protestes agràries arreu d’Europa per l’aprovació de la nova Política Agrària Comuna (PAC), s’han anat escampant una sèrie de desinformacions respecte del tema. De fet, els missatges con informació descontextualitzada o enganyosa relacionats amb l’agricultura han anat compartint-se a xarxes en diferents països i els fact-checkers europeus han publicat més d’una desena de verificacions relacionades con el tema.

El comerç de fruites i hortalisses amb tercers països no és l’única narrativa de desinformació que ha anat sorgint durant aquest any, també s’ha dit que la Unió Europea podia establir què es podia plantar i què no en horts particulars o que s’interposaria pena de presó depenent què se sembrés. També s’havia generat desinformació al voltant de la figura d’ecocidi i s’ha arribat a afirmar que la Unió Europea ha titllat d’això a l’agricultura. Entitats de tota la Unió Europea han verificat aquests discursos, i la seva feina es pot consultar al portal Eu24Elections, on més de 40 fact-checkers treballem de la mà per combatre les mentides i enganys en el marc electoral.

Les idees sobre la manca de seguretat alimentària als productes de tercers països han saltat al discurs polític els dies previs a l’inici de la campanya electoral europea, divendres 24 de maig. La candidata del Partit Popular, Dolors Montserrat va afirmar al Cara a cara de La Sexta amb la número 1 pel PSOE Teresa Ribera (minut 12:30), que el govern espanyol deixa que productes de països del nostre entorn com “maduixes amb hepatitis” entrin a Espanya. Una de les narratives per aquestes eleccions és, doncs, que els productes que provenen de fora de la Unió Europea (UE) no passen els mateixos controls sanitaris que els dels països comunitaris.

La resposta breu seria que no és així. Però, per entendre com s’arriba a aquestes afirmacions, cal saber d’on provenen. Per saber-ho, doncs, hem de seguir el camí que fa una alerta sanitària. Tots els Estats membres de la Unió Europea, així com de l’Espai Econòmic Europeu, estan connectats a través del Sistema d’alerta ràpida per a aliments i pinsos (RASFF, per les seves sigles en anglès), una eina que permet monitoritzar i intercanviar informació sobre productes que provoquen riscos o potencials riscos en la salut humana.

A partir d’aquest sistema, els països emeten i reben notificacions sobre determinats productes que han estat analitzats i que, prèviament, l’autoritat homònima en el sistema nacional ha decidit que s’ha de “compartir” amb la resta dels Estats membres perquè entra dins l’àmbit del RASFF. Com apunta la dietista-nutricionista i tecnòloga dels aliments Beatriz Robles, aquestes notificacions “formen part d’un sistema de comunicacions entre els països membres” i són “entre autoritats, no estan destinades als consumidors”.

En cas que sigui necessari, l’autoritat competent a cada país, que en el cas d’Espanya és l’Agència espanyola de seguretat alimentària i nutrició (AESAN), emetrà una alerta sanitària. Sigui com sigui, però, no totes les alertes signifiquen que el producte hagi arribat a les nostres prestatgeries.

Què ens diuen les dades europees? Que sí, que Espanya rep, en ocasions, productes procedents del Marroc amb alertes sanitàries, però gran part de les alertes són de productes espanyols. Concretament, en el que portem de 2024 n’han estat 19 provinents de l’Estat i quatre del Marroc. En segona posició, estan les alertes procedents dels Estats Units i de l’Índia. Hem d’anar fins al vuitè lloc per trobar els avisos dels productes del Marroc que acaparen els titulars de les desinformacions.

De les notificacions registrades a Europa, Turquia és el país d’on provenen la major part de les alertes, seguit de la Xina i l’Índia. De països de la Unió Europea, Països Baixos, França i Polònia estan per sobre d’Espanya en número d’alertes i molt per sobre del Marroc, país del qual s’han registrat, durant aquest any, nou alertes a tot el continent. És la quarantena nació on s’han originat més alertes.

Si mirem les dades dels darrers cinc anys a Espanya, comprovem que les alertes sanitàries majoritàries sempre provenen de l’Estat mateix i que el Marroc es troba en tercera posició del total d’alertes durant aquest període, darrere la Xina. Però cal destacar que, tot i estar entre els tres primers, les d’Espanya, que en sumen 201, representen un 43,6% més que les del Marroc, que n’acumula 140. 

Diferents nivells d’alerta

És important tenir en compte que hi ha diversos nivells en allò que anomenem alertes, que en realitat, en el llenguatge tècnic són notificacions. Ens trobem, primerament, els rebutjos de frontera, una notificació que avisa que s’ha detectat un risc per a la salut a les duanes i, per tant, les partides analitzades s’han rebutjat ja a les fronteres exteriors de la UE i de l’Espai Econòmic Europeu. De les quatre del Marroc detectades a Espanya, dues són d’aquest tipus, tal com vam veure amb l’alerta per anisakis llençada per l’autoritat europea el passat 20 de maig.

En segon lloc, hi trobem les notificacions d’informació, que s’envien quan es detecta un risc en un aliment introduït al mercat, però el producte no hi ha arribat en un altre país europeu, ja no hi és present o la naturalesa del risc no requereix una acció ràpida. Els altres dos avisos del Marroc, entre el que s’hi troba el de les maduixes amb presència d’hepatitis A que no van arribar a comercialitzar-se, eren d’aquest tipus.

Finalment, hi ha les notificacions d’alerta que, en canvi, s’envien quan un aliment o un pinso que presenta un risc greu per a la salut es troba al mercat i quan es requereix una acció ràpida. El membre del RASFF que identifica el problema i pren les accions pertinents (per exemple, la retirada del producte) desencadena l’alerta. L’objectiu de la notificació és donar a tots els membres del RASFF la informació per confirmar si el producte en qüestió està en el seu mercat, de manera que també puguin prendre les mesures necessàries.

També cal tenir en compte que es classifica el risc de cada notificació, però que sigui greu o potencialment greu, com les que s’han emès dels productes procedents del Marroc no implica conseqüències importants per als consumidors perquè, com ja hem vist, en gran part dels casos no arriben als consumidors.

Els límits i els controls

Com apunta Robles, “aquestes notificacions no són noves” i que que es donin significa que “el sistema de control funciona”. L’experta explica a Verificat que els productes de tercers països “han de complir la legislació europea”. Per tal que un producte vegetal – ja siguin verdures, fruites o plantes – pugui entrar a la Unió Europea ha de complir amb el Reglament sobre protecció de plagues, del 2016, i amb el Reglament sobre els requisits mínims d’entrada, del 2019, entre d’altres. En ells s’hi recull que és necessari un “passaport fitosanitari” que acrediti que es compleixen els mateixos requisits que els productes que es comercialitzen a la Unió Europea.

Per comprovar que, efectivament, es compleixen, els productes agrícoles provinents de tercers països passen controls fitosanitaris a les duanes dels països membres. De fet, és així com es detecten algunes alertes que ens arriben abans de comercialitzar-se el producte.

La diferència entre el menjar produït dins o fora de la UE radica en què es pot utilitzar per cultivar-lo. És a dir, les condicions d’entrada dels aliments són les mateixes, però les fruites i verdures que provenen de tercers països poden haver utilitzat productes fitosanitaris que estiguin prohibits per als països membres sempre i quan l’aliment que arribi aquí respecti els Límits Màxims de Residus establerts, i que aquests fitosanitaris no estiguin prohibits a la UE per motius de salut pública. En altres paraules, cal que es compleixin les condicions perquè el seu consum sigui segur d’acord amb els paràmetres europeus. Aquests límits, apunta Robles, s’estableixen amb “moltíssim marge de seguretat de manera que per molta quantitat d’aliment que mengem no ens produeixi una malaltia”.

Robles concreta i apunta que els fitosanitaris que es poden utilitzar a la UE s’aproven a través de llistes positives, és a dir, “s’aproven els que es poden utilitzar. Potser hi ha alguns fitosanitaris que s’usen en altres països i aquí no per molts motius diferents, com la seva eficàcia en el cultiu”.

Sigui com sigui, i tal com recorda l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), cal seguir menjant fruites i verdures alhora que es prenen precaucions per evitar malalties. Per protegir-nos en consumir productes crus, recomana rentar-les just abans de menjar i, si ho fem crues i amb pell, submergir-les en aigua potable amb una mica de lleixiu – 4,5 ml per a cada 3 litres d’aigua – i fregar la pell per eliminar residus i altres possibles contaminants. Per protegir-nos de la desinformació, en tenir dubtes sobre una alerta sanitària, podem anar a comprovar què se’n diu a les xarxes socials i web de l’AESAN.

Aquest article forma part d’un projecte col·laboratiu de més de 40 organitzacions liderat per la European Fact-Checking Standards Network per combatre la desinformació sobre les eleccions europees de 2024. Pots conèixer-ne més a elections24.efcsn.com.