Menjar argila no té cap benefici provat per a la salut i podria ser perillós

Recentment, ha emergit una tendència entre alguns usuaris de xarxes socials com TikTok o YouTube (amb vídeos amb milions de visites) que promouen la ingesta de substàncies com l’argila i recomanen afegir-les a la seva dieta, amb la creença que aquests productes poden oferir beneficis per a la salut.

Què en diu la ciència?

L’argila és un mineral natural que s’ha utilitzat durant milers d’anys en la medicina tradicional per a diverses aplicacions, com ara la hidratació i la cura de la pell, en format de mascaretes o pegats, que es continuen utilitzant.

Més enllà dels seus usos cutanis, però, alguns usuaris de les xarxes socials afirmen que la ingesta d’argila pot ajudar a eliminar toxines del cos (però, com ja hem desmentit en una verificació anterior, no existeix cap aliment amb aquesta funció), millorar la digestió i, fins i tot, proporcionar minerals essencials (com el ferro) necessaris per mantenir l’organisme en bon estat. Alguns usuaris destaquen el plaer de mastegar argila, relacionant-la amb l’ASMR (satisfacció sonora que provoquen alguns sorolls) i també és comú trobar recomanacions per tractar les nàusees típiques de l’embaràs, segons va alertar el govern britànic el 2013. En cap cas s’han demostrat efectes positius per a l’organisme i, de fet, menjar argila és perillós per a la salut.

Salut mental, tradició i fam

La geofàgia, del grec geo- (terra) i -fàgia (ingestió), és la pràctica d’ingerir terra o argila, una pràctica de la qual hi ha registres des de les civilitzacions antigues i encara és present en alguns països de l’Àfrica central, Bangladesh, i algun estat dels Estats Units com Mississipi. L’origen d’aquest comportament no està clar, però existeixen diverses teories, entre les quals les que situen el seu origen en períodes de fam, quan la població pot haver recorregut al fang com a única alternativa d’aliment.

Actualment, el consum d’argila o altres substàncies no nutricionals està classificat com un trastorn de la conducta alimentària, també conegut com a pica, segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals DSM5.

Conseqüències mèdiques

Tot i que s’han estudiat i es continua fent-ho, no hi ha suficients evidències científiques que avalin els beneficis de menjar argila, tal com es recull en aquesta revisió. L’argila pot contenir metalls pesants i substàncies tòxiques, com l’arsènic, tal com ho demostra aquest estudi on s’han analitzat diferents mostres d’aquest material.

Els riscos associats a menjar argila són nombrosos. Pot comportar danys significatius als ronyons, alteracions gastrointestinals, estrenyiment, obstruccions, perforacions, disminució de l’absorció de nutrients, intoxicacions per metalls o infeccions parasitàries. L’argila pot estar contaminada amb ous de paràsits, com els Àscaris lumbricoides o Giardia lamblia, causant infeccions com l’ascariasi o la giardiosi, especialment en infants que juguen a terra.

Absorció dels minerals

Si la terra té ferro o altres minerals, es podria pensar que té sentit que es poden suplir les quantitats necessàries d’aquest mineral menjant argila? De cap de les maneres. Diversos estudis (com aquest o aquest altre) han demostrat que les persones que ingereixen argila presenten deficiències de zinc i ferro, és a dir una anèmica coneguda com a ferropènica. Tot i que els estudis no conclouen si l’anèmia és causada pel consum de terra o viceversa, sí que ho relaciona amb retards en el creixement dels infants.

Els minerals i metalls, com el ferro, el zinc, el calci i el magnesi, essencials per a les funcions vitals del nostre organisme s’obtenen principalment a través de la dieta. Aquests nutrients es troben en aliments com les carns, els peixos, els ous, els llegums, els fruits secs, les verdures de fulla verda, els cereals integrals i els lactis. Aquests aliments proporcionen minerals en formes que el cos pot absorbir i utilitzar fàcilment.

És molt difícil d’obtenir minerals útils per l’organisme menjant pedres o terra perquè els minerals en aquest estat, normalment, es troben en formes no biodisponibles.

El sistema digestiu humà no té la capacitat de descompondre les estructures minerals complexes de les roques, pedres o argila per absorbir-ne els minerals. El ferro biodisponible s’obté derivat de la matèria orgànica, no d’elements inorgànics. De fet, el ferro es troba en dues formes principals als aliments: ferro hemo i ferro no hemo. El ferro hemo és el que prové de l’hemoglobina, i el no hemo, el que es troba en altres productes.

El ferro hemo, present en la carn i els peixos, és més biodisponible, és a dir, el cos l’absorbeix millor. En canvi, el ferro no hemo, que es troba en aliments d’origen vegetal com els llegums, cereals i les verdures de fulla verda, té una absorció més baixa. Aquest fet s’ha demostrat en diversos estudis.

També es coneix que podem millorar l’absorció d’aquest tipus de ferro si ens el prenem juntament amb vitamina C, per això es pot millorar amb el consum de vitamina C Per aquesta raó a les llenties sovint s’afegeix una mica de vinagre o algun bitxo d’Ibarra en vinagre, per aportar aquest àcid que millora l’absorció.

Els riscos de menjar argila

En tots els estudis revisats, com en aquest es conclou que el seu consum pot comportar riscos significatius, incloent-hi possibles danys als ronyons i alteracions gastrointestinals, disminució d’absorció de nutrients, estrenyiment, obstruccions i perforacions, intoxicacions per metalls o infestacions per paràsits o bacteris.

Aquestes argiles poden estar contaminades amb ous de paràsits, com ara un tipus de cuc com els Àscaris lumbricoides o el Giardia lambia , provocant l’ascariasi o la giardiosi.

La infestació per àscaris o pel paràsit Giardia, són les infestacions més comunes dels nens, precisament en l’edat quan comencen a jugar i posar-se a la boca objectes que han estat en contacte amb el terra o sorra.

De fet, el consum d’argila o altres productes no-nutricionals està catalogat pel DSM5 (Manual de desordres mentals) com un trastorn alimentari que es coneix amb el nom de pica. Una malaltia que pot provocar molts problemes a la persona que la pateix, a causa de l’elevada ingesta de productes no-nutricionals.

En definitiva, veient tots els articles al respecte i la informació que es coneix, la ingesta d’argila té molts més riscos que beneficis i no aporta més nutrients a l’organisme.