Marc Masip: “A l’escola hi hauria d’haver una assignatura per fer servir les noves tecnologies”

Marc Masip és psicòleg especialitzat en l’addicció adolescent a les noves tecnologies. L’any 2012 va implantar un programa pioner per aprendre a fer un bon ús de les pantalles sense deteriorar les relacions personals ni tenir dependència. Des d’aleshores, centenars de joves s’han beneficiat del programa Desconecta, que proposa una dieta digital saludable amb receptes tan gustoses com: dormir amb el mòbil apagat i fora de l’habitació, no dependre emocionalment de les reaccions a les publicacions que es pengen i deixar el mòbil mentre es parla amb altres persones i quan s’estudia o treballa.

Quines són les principals addiccions dels joves respecte la tecnologia?

La principal addicció que veiem és l’addicció als videojocs. Els nois intenten imitar els youtubers que guanyen diners jugant als seus jocs preferits. Pel que fa les noies, cada vegada veiem més trastorns alimentaris degut a l'Instagram, que influeix molt en la pròpia imatge de les noies, en la construcció de la seva identitat.

Abans els joves volien ser Messi i avui volen ser Ibai Llanos. De fet, ser youtuber o streamer és la quarta professió més desitjada per gairebé 2.000 nens i nenes espanyols d'entre 4 i 16 anys, segons la XIII Enquesta d'Adecco “Què vols ser de gran?”.

Exacte i és important recordar-los que Messi només hi ha un i que la majoria de joves que intenten avui dia guanyar-se la vida amb els videojocs, es quedaran pel camí i es perdran amistats, esport, estudis, i, en general, un conjunt d’hàbits molt més saludables.

Quin és el perfil tipus de jove addicte a les noves tecnologies?

No hi ha un perfil. S’ha d’individualitzar cada cas. Hi ha nois extrovertits, introvertits, alts, baixos… Tampoc hi ha un component d’ingressos econòmics o zona residencial. Tothom té un smartphone a la butxaca i accés a internet. Per tant, tothom és susceptible d’esdevenir addicte.

Com els ajudeu quan arriban al centre?

Fem un tractament intensiu. Al matí van a l’escola perquè els estudis són fonamentals quan hi ha problemes d’addicció. Quan l’escola va bé, els joves es troben millor. Quan l’escola va malament, se senten més frustrats. A les tardes estan al centre i fan teràpia individual i de grup. L’objectiu és fer una reeducació a nivell psicològic perquè els nanos recuperin els hàbits més saludables.

Quins són els consells per dur a terme una dieta digital saludable?

Tot es resumeix en una frase: que el telèfon mòbil no et controli a tu. Per això caldria seguir les següents pautes:

– dormir amb el mòbil apagat i fora de l’habitació,

– no fer-lo servir a primera hora del matí o mentre es condueix,

– no publicar tot el que es fa al llarg del dia,

– no dependre emocionalment de les reaccions a les publicacions que es pengen

– i deixar el mòbil mentre es parla amb altres persones i quan s’estudia o treballa.

T’escolto i penso que aquesta dieta tampoc la segueixen els adults… Els pares són un bon exemple?

En general, no. El 70% dels accidents de trànsit venen per distraccions amb el telèfon. Els pares fan servir el mòbil perquè els nens no molestin o pugen imatges dels seus fills per rebre m’agrades a Instagram. No és un comportament exemplar.

Què poden fer les famílies?

Les famílies intenten educar els fills de la millor manera però els hi falta el recolzament de la llei i l’educació, que és escassa o inexistent.

Caldria legislar per fer un bon ús de les noves tecnologies?

La legislació estatal hauria de contribuir a fer servir correctament les pantalles. El consum de tabac va baixar de manera dràstica quan es va imposar la llei antitabac. Els accidents mortals de moto es van reduir dràsticament també quan es va imposar fer servir el casc. Caldria començar a legislar sobre l’edat a la que un nen pot tenir un mòbil, restringir l’ús que pot fer de les xarxes, prohibir els jocs d’apostes i anuncis que els promouen, eliminar les pantalles de les aules, …

Què pot fer l’escola?

A l’escola hi hauria d’haver una assignatura per fer servir les noves tecnologies, més enllà dels tallers puntuals o les xerrades d’un dia. Ningú els ha ensenyat a fer servir les pantalles de manera transversal i estan tot el dia darrere d'una. És una assignatura pendent i seria fonamental. El sistema educatiu actual no permet temps per això, tret d’algunes excepcions. Caldria repensar-lo per dur a terme una aposta global i estructurada.

Els professors a vegades no se senten prou preparats per formar els joves en noves tecnologies.

Cal que els professors rebin formació per fer servir les pantalles, doncs els joves són molt hàbils en la tècnica. Però, ara bé, no ho són tant en el seu ús. Els nanos haurien de rebre formació sobre com fer servir el mòbil abans de tenir un mòbil. I aquí els professors poden i han d’ajudar.